LA DROGA I L'ESTAT D'ALARMA

Un narco espanyol: «Hem de vendre sorra»

La policia detecta que, malgrat l'alerta per coronavirus, continuen arribant carregaments de cocaïna, però les xarxes tenen molt més difícil posar-la en el mercat

Les organitzacions colombianes han ofert una rebaixa de preus perquè els barcos carregats de droga continuïn sortint cap a Europa

zentauroepp53170214 soc tomate guardi il200419150755

zentauroepp53170214 soc tomate guardi il200419150755

4
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles
Luis Rendueles

Redactor

Especialista en sucesos, investigació

ver +
Vanesa Lozano
Vanesa Lozano

Redactora

Especialista en Sucesos

ver +

«Haurem de vendre sorra». La confessió feta per un narcotraficant espanyol a un dels seus col·laboradors, gravada per ordre d’un jutge, revela la preocupació que regna en el mercat de la droga per les dificultats de distribuir-la en temps del coronavirus i l’estat d’alarma. «La droga continua arribant a Espanya, però després els grans distribuïdors tenen gairebé impossible moure-la, així que el que estan fent és emmagatzemar-la per vendre-la després», expliquen a EL PERIÓDICO fonts de la UDYCO Central, la unitat de la Policia Nacional dedicada a la lluita contra el tràfic de drogues.

Les mateixes fonts confirmen que per aquestes dificultats el narcotràfic a França ha caigut sensiblement durant les últimes setmanes. «Allà la droga els entra per carretera des de Catalunya o procedent dels Països Baixos. Ara tot això està molt aturat. Tota la mercaderia que entra per carretera ha patit un fre enorme», afirmen fonts policials. Entre altres, l’heroïna. «Arriba gairebé sempre per carretera, per la Jonquera, i això s’ha parat molt. El risc és que per aconseguir beneficis i davant el desproveïment els traficants acabin barrejant-la molt, amb molt tall», remarquen.

Tones de coca

No obstant, els enviaments de cocaïna des de Colòmbia han continuat arribant durant tot aquest mes de confinament. Només la setmana passada, la policia va aconseguir gairebé tres tones de droga que havien arribat a la Costa del Sol i Barcelona. Abans, van recuperar unes altres dues tones i mitja a Pontevedra. Un agent veterà especialista en la lluita contra el narco resumeix així les dades que tenen, també procedents d’organismes internacionals: «Sembla increïble, però estem detectant més enviaments de droga aquest abril que el de l’any passat sense coronavirus. Creiem que estan jugant amb l’oferta i la demanda. Els narcos a Colòmbia volen donar sortida a la mercaderia i han sigut capaços d’abaratir els preus perquè la droga continuï sortint», afegeixen aquestes fonts.

Abans d’aquestes petites ofertes pel coronavirus, el preu de la cocaïna, segons fonts policials espanyoles, es mantenia estable des de fa anys. A Colòmbia «es paguen uns 4.000 euros el quilo si es compra molta quantitat per posar en contenidors», expliquen. Aquest quilo es ven després a Europa a «30.000 o 32.000 euros».

L’Europol i altres organismes internacionals estan portant a terme estudis sobre la repercussió del coronavirus i l’estat d’alarma en el narcotràfic internacional. Les primeres dades apunten que els narcos continuen fent operacions als ports «més sensibles», com Anvers i Rotterdam, tot i que, com passa a Espanya, estan tenint problemes per distribuir-la. Al nostre país, els quatre grans ports més utilitzats pels narcos són Barcelona, València, Algesires i Vigo-Verín, segons fonts policials.

Marcos i la ruleta russa

Una prova que les xarxes de narcotràfic continuen vives en temps de confinament ha sigut la mort a trets a Colòmbia del ciutadà serbi Dejan Stanimirovic, àlies Marcos, integrant del càrtel dels Balcans i investigat per la policia de mitja Europa per organitzar l’enviament de diversos carregaments de cocaïna.

Un encarregat d’enviar cocaïna a Europa va morir a trets a Colòmbia el 31 de març

El serbi va ser trobat agonitzant el 31 de març passat al costat d’una casa a la localitat de Guamal, als Llanos Orientales de Colòmbia. La investigació va descobrir que estava allotjat a casa d’un antic cap paramilitar colombià conegut com a Soldado i que ara està vinculat al narcotràfic. Fonts policials expliquen que Marcos era a Colòmbia preparant nous enviaments de cocaïna a Europa. Hi ha dues hipòtesis sobre la seva mort: que es degués a una discussió pel negoci o que tingués lloc, com es va comentar en un primer moment, mentre els dos narcos jugaven a la ruleta russa.

Les guarderies de l’haixix

Pel que fa a l’haixix, els narcos pateixen també els mateixos problemes per distribuir-lo, de manera que l’estan emmagatzemant a la zona del Camp de Gibraltar que es coneix com a «guarderies». El preu de compra no ha variat, segons van confirmar fonts policials. «El primer semestre de l’any passat va ser de 1.670 euros per quilo. En realitat, el preu oscil·la entre els 1.300 i els 1.900 euros per quilo depenent de la qualitat de la droga».

Un responsable de la lluita contra el narcotràfic a la zona afirma a EL PERIÓDICO que «els traficants mes potents, els que tenen més infraestructura, tenen les seves gomes (llanxes), tot, continuen treballant, tot i que no amb la intensitat d’abans. Els que han parat són els que no tenen aquesta estructura i necessiten fer contactes, entrevistes...». El narco ja havia reduït la seva activitat des de la posada en marxa del Pla Especial del Govern, que va néixer per combatre, en termes de coronavirus, «el pic de l’haixix al Camp de Gibraltar, que va tenir lloc el 2017 i el 2018», assenyala un investigador.

Un viatge, 50.000 euros

Els grans narcos continuen organitzant carregaments d’haixix. Les narcollanxes, de 12 a 14 metres, amb tres motors, fins a 9.000 cavalls de potència, i valorades en uns 250.000 euros, continuen creuant l’Estret. I els pilots, molt cotitzats, continuen cobrant «uns 50.000 euros per viatge». L’únic canvi en els últims temps és que, en ocasions, ja no són viatges d’anada i tornada en una nit.

Notícies relacionades

«De vegades, les gomes ja estan dues setmanes a l’aigua abans de tornar. Altres llanxes els porten combustible, fins i tot hi van amb una altra tripulació de recanvi als quinze dies. Tenen la seva tenda de campanya, la seva ‘quechua’, un para-sol, i dormen allà, al mar, fins que fan la càrrega i tornen a Espanya».

L’haixix que finalment entra a les guarderies s’està emmagatzemant, segons aquest agent. «Ara per ells és més arriscat utilitzar els go fast, els cotxes ràpids, tot terrenys o Audis A8, que et posen la mercaderia per carretera gairebé a qualsevol punt d’Europa en una nit».