La 'vídua negra' d'Alacant torna al lloc del crim | Vídeo

La ‘vídua negra’ d’Alacant, Conchi M. V, a la presó des de fa un any acusada de matar el seu marit 15 dies després del casament, ha tornat a l’escenari del crim a les 22.41 hores per reconstruir l’homicidi en les mateixes condicions lluminoses, sota una lluna en quart creixent.

Un dispositiu de diverses desenes d’agents ha participat en aquesta necessària diligència judicial ordenada pel jutge d’instrucció del cas, Manrique Tejada, titular del Jutjat d’Instrucció número 5, en un solar davant el mar utilitzat d’estacionament del barri de l’Albufereta i entorn del qual hi ha hagut un aparatós cordó de la Policia Nacional.

Després de consultar a l’Observatori Astronòmic Nacional de l’Institut Geogràfic i a l’Agència Espanyola de Meteorologia, Conchi, de 45 anys, i el coautor del crim, el seu presumpte cuidador, Francisco P. O., de 58, tots dos d’Onil (Alacant), han estat al lloc on va morir el seu marit, amb una visibilitat de la lluna del 73,75%.

La Conchi i el Francisco han hagut de referir-se a l’ocorregut aquella nit del 20 d’agost del 2018 quan tot indica que van utilitzar un tornavís per acabar amb la vida de José Luis Alonso, de 69 anys i que, tot i que natural de Santander, vivia a Guardamar del Segura.

Impactes amb un tornavís

Aquest últim havia contret matrimoni amb l’arrestada 15 dies abans, tot i que no convivien, i van quedar aquella nit a l’Albufereta on van mantenir una acalorada discussió que va concloure amb els crits de la víctima –reproduïts avui– i els impactes amb el tornavís, que van resultar mortals.

Però una agent de la Policia Nacional de paisà que feia ‘running’ amb un amic i que acabava de parar en un mirador proper per lligar-se la sabatilla, va sentir les veus i va aguditzar la vista per descobrir el que passava.

De 59 anys, aquesta policia no va dubtar a baixar a la carrera mentre el seu amic mantenia la vista en el succés, i va aconseguir retenir la Conchi i el seu presumpte cuidador fins que van arribar els seus companys uniformats.

Aquesta escena ha sigut recreada davant de desenes de càmeres i periodistes en una nit una mica ennuvolada i ventosa durant 35 minuts.

En contra del que va veure l’agent i el seu acompanyant, Conchi M. V. va adduir en un primer moment que patia una tetraplegia que l’obligava a moure’s en cadira de rodes, i quan la van passar a disposició judicial a les 72 hores fins i tot va obligar els agents a portar-la enlaire des del cotxe policial als calabossos del jutjat, tot i que poc després va començar a caminar sense més problemes.

En la reconstrucció d’aquesta nit, la detinguda sembla haver deixat enrere els seus problemes físics i ha caminat sense cap problema aparent al costat del seu cooperador en el crim, sempre vigilada pels policies.

La investigació apunta que el mòbil del crim va poder ser un matrimoni de conveniència entre la Conchi i la víctima per provar d’encobrir la seva suposada invalidesa de coll cap a baix per un hipotètic accident.

Una policia, testimoni

Durant les indagacions, persones de l’entorn del malaguanyat matrimoni van revelar que ella els havia confessat que estava pendent de rebre una indemnització d’uns 200.000 euros per aquest sinistre i que aspirava a una pensió vitalícia per aquest tipus d’invalidesa.

A això se suma que diversos testimonis, inclosa la policia fora de servei, la van veure subjectant amb força la víctima mortal mentre el seu cuidador clavava les punyalades al cap, coll i pit a l’aparcament del barri de l’Albufereta.

Notícies relacionades

La detinguda per matar el seu marit s'havia casat unes altres tres vegades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

També consten testimonis sobre que el dia del seu casament fumava pels seus propis mitjans i que s’aixecava de la cadira de rodes per ficar-se al cotxe.

El cuidador sembla ser que mantenia una relació sentimental amb la Conchi tot i que no es va casar amb ella perquè té una malaltia terminal. D’aquesta manera, amb el matrimoni de conveniència es pretenia evitar que la dona hagués d’ingressar en un centre adequat per a la discapacitat una vegada que la seva parella morís.