La mare de la nena Sara i la seva parella, culpables del salvatge crim de la menor

El jurat popular ha emès veredicte aquest dissabte de culpabilitat de Roberto H.H. i Davinia M.G. sobre la mort intencionada de Sara,la nena de 4 anys filla de la dona que el 3 d’agost del 2017 va morir a l’Hospital Clínic Universitari de Valladolid on va arribar el dia anterior agònica després de rebre una brutal pallissa abans de ser violada de manera vaginal i analment.

Les quatre dones i cinc homes integrants del jurat, qui ja dimecres a la tarda van començar la deliberació, han donat a conèixer aquest matí la seva decisió, una vegada respostes les 138 preguntes de l’objecte del veredicte, per responsabilitzar els dos encausats, per unanimitat, de la mort violenta de la petita, en el cas de Davinia en la modalitat de comissió per omissió.

A més, Roberto haurà de respondre per un delicte d’agressió sexual, quatre delictes de maltractament amb lesió i un altre de maltractament habitual, a tots ells també per unanimitat del jurat, mentre que no ha sigut considerat autor d’altres uns altres dos delictes de lesions dels quals venien sent acusat.

En el cas d’ella, a més de la seva responsabilitat per la mort de la seva pròpia filla, Davinia ha sigut acusada de tres delictes demaltractament amb lesió i un altre de maltractament habitual, mentre que ha quedat lliure de l’agressió sexual patida per Sara, del delicte d’abandonament de la nena i d’un total de tres delictes de maltractament amb lesió.

El jurat també s’ha mostrat en contra d’aplicar als acusats els beneficis de la remissió condicional de la pena i de la concessió de l’indult.

La sentència, en els pròxims dies

Conegut el veredicte, el magistrat Feliciano Trebolle ha fet una aturada perquè les parts poguessin estudiar el mateix als efectes de concretar les peticions de condemna que les acusacions van exposar l’últim dia del judici celebrat el passat dia 17 de maig, des de presó permanent per als dos per assassinat fins a altres condemnes, a majors, de 24 anys de presó per a Roberto i 25 per a Davinia, així com perquè les defenses, que demanaven l’absolució, fessin el mateix.

El veredicte, el qual en els pròxims dies seguirà la sentència que s’encarregarà de dictar el magistrat que ha presidit la sala, Feliciano Trebolle, posa el punt i seguit –la sentència, amb tota seguretat, serà recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia– al judici amb jurat més llarg dels celebrats fins ara en la història judicial val·lisoletana que es va iniciar el passat dia 25 d’abril i que en algunes fases, com el dia de la pericial forense, s’ha celebrat a porta tancada a causa de la cruesa de les fotografies de l’autòpsia de la petita.

Totes les acusacions, a excepció de la lletrada que ha representat al pare biològic de la nena, que tan sols acusa el nòvio de la seva exparella, han vingut sol·licitant des del principi presó permanent revisable–mai fins al moment s’ha aplicat a Valladolid­ per als dos encausats, en el cas de Roberto com a autor material del crim, violació i maltractament de Sara i en el d’ella en qualitat de comissió per omissió, és a dir, que sabent o sospitant el que passava "va mirar cap a un altre costat i va anteposar la seva relació de parella a la seva pròpia filla, no la va protegir, no va fer absolutament res i va jugar a la ruleta russa amb ella", com així va censurar la fiscal al seu informe final.

L’origen del tràgic desenllaç de Sara es remunta a la relació de festeig que la seva mare Davinia va iniciar a mitjans de maig del 2017, quan encara ella continuava convivint al domicili familiar amb la seva parella i pare biològic de la petita, i casualment, com així han vingut a coincidir totes les acusacions, a partir d’allà la víctima, de forma sospitosa, va començar a patir tota mena de lesions, cops i fins i tot alguna cremada.

Protocol de maltractaments

No va ser fins al dia 11 de juliol quan la mare, una militar destinada al Palau Reial de Valladolid, va decidir portar a la petita al servei de Pediatria de l’Hospital Campo Grande per ser atesa d’un fort hematoma als llavis i allà els facultatius, alertats per la quantitat de lesions trobats a tot el cos de Sara, van activar el protocol de maltractaments. "Tenia el culet, literalment, cosit a hematomes", va dir gràficament al judici una metge que la va atendre.

No obstant, els Serveis Socials de la Junta no van rebre l’encàrrec de Fiscalia d’iniciar una investigació, per correu ordinari, fins al dia 25 del mateix mes, gairebé 15 dies després.

L’entrevista que els funcionaris de la Junta van mantenir a l’endemà amb Davinia i les nenes ja els va fer sospitar, si bé no van aconseguir tornar a mantenir trobades amb elles a causa de les llargues donades per la mare i ni tan sols van aconseguir que els dies 28 de juliol i 1 d’agost els franquegés la porta del domicili.

Per a quan el dia 2 d’agost els tècnics dels Serveis Socials van trucar a Davinia per telèfon per comunicar-li que es feien càrrec de la tutela de Sara, ja era tard. A l’altre costat del telèfon la mare els va advertir llavors que la seva filla jeia intubada, en mort cerebral, a l’UCI pediàtrica del Clínic Universitari, on va morir l’endemà a causa d’un traumatisme cranioencefàlic sofert fruit del possible sacseig i cop del cap de la nena amb una superfície roma.

Neonazi

L’autòpsia practicada va objectivar ja llavors una multiplicitat de lesions, característiques de la denominada 'síndrome del nen apallissat’, amb blaus de diferent evolució per tot el cos que, segons van determinar els forenses, no eren accidentals, així com evidents mostres d’haver patit una violació anal i vaginal, no consumada del tot a causa de la constitució anatòmica de la víctima.

Al costat dels indicis de l’autoria per part de Roberto, entre ells l’al·ludida coincidència temporal de la seva estada al domicili de la mare i l’aparició de les lesions en la nena, les acusacions van afegir els whatsapp intercanviats entre els acusats reveladors de l’"obsessió" que ell tenia per la víctima ("Sara és meva" o "li menjaré el culet"); la seva oposició a què fos atesa per metges, el "temor" que infonia l’acusat a Sara o l’"extrema tristesa" que aquesta mostrava a les últimes fotos abans de morir, coincidint amb l’entrada del seu presumpte botxí en la vida de la mare.

Notícies relacionades

Detinguts una mare i la seva parella per la mort d'una nena de 4 anys a Valladolid

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Entre els mòbils del crim figura l’odi que, presumptament, Roberto sentia cap a les persones d’origen romanès –era simpatitzant del grup neonazi Joventut Nacional Revolucionària–, d’allà el terme despectiu de "rumanilla" amb el qual aquest s’adreçava a la nena.

Quant a la mateixa mare, els acusadors, a excepció de la lletrada del pare biològic, es van mostrar contundents a l’afirmar, en paraules de la fiscal, que "coneixia i consentia" els maltractaments patits per la petita i malgrat això "va donar prioritat absoluta a la seva relació de parella, va anteposar el seu interès egoista i va jugar a la ruleta russa amb la seva filla", que, segons la seva opinió, és tan o més greu que l’actitud ja absolutament reprotxable de l’anterior.