Anar al contingut

Els tècnics acaben l'excavació del pou vertical per arribar a Julen

La duresa del terreny va obligar a parar i canviar peces de la perforadora

Els miners especialitzats en rescat ja han repassat l'operació i es preparen per començar a cavar aquest dimarts

Julia Camacho

Gairebé dos dies després del previst, la màquina perforadora va acabar dilluns a la tarda el túnel vertical paral·lel al pou de Totalán (Màlaga) on des de fa ja nou dies es troba Julen, el nen de dos anys que hi va caure accidentalment. El president de l’Escola d’Enginyers de Màlaga i portaveu del dispositiu, Ángel García, va confirmar que la cota de 60 metres es va assolir cap a les 20.30 hores, tot i que no serà fins el migdia de dimarts, una vegada assegurat el túnel, quan els miners experts en rescat puguin començar a cavar la galeria horitzontal que els ha de conduir fins al punt on es creu que està el petit. [Segueix aquí les últimes notícies sobre el rescat de Julen]

Després d’una jornada descoratjadora, en què l’“extrema duresa” del material trobat va obligar a parar la màquina i canviar-li certes peces a causa del desgast, el tram final de cinc metres es va poder emprendre amb comoditat. “Vam fallar en les nostres previsions per les circumstàncies extraordinàries”, va justificar davant els mitjans el president del Consorci de Bombers de Màlaga, Francisco Delgado, qui va ressaltar que el material trobat al camí “és tan dur que habitualment s’utilitza com a balast” per a paviment.

D’altra banda, García va reconèixer que tot i que han tardat 55 hores a concloure la galeria, “ens trobem satisfets al tractar-se d’un treball en què ens hem trobat materials tan durs i difícils de treballar” i en què a més s’havien d’extremar les cauteles per aconseguir que fos completament vertical. “Ens agradaria evidentment que hagués sigut abans, però la realitat dels materials i la roca que hem trobat han sigut realment d’extraordinària dificultat”, va insistir. Una zona d’enorme complexitat geològica que ha alentit els esforços per rescatar Julen malgrat que “amb el pas dels dies coneixíem ja el terreny i cada vegada s’ajuntaven més experts i professionals” per aportar idees i resoldre esculls.

Operació repassada “innombrables vegades”

A partir d’aquest moment, s’iniciaran les tasques d’assentament del túnel amb un encamisat o revestiment amb tubs d’acer de sis metres de llarg que cal anar soldant. La complicació rau en la ubicació del tub més profund, el que té la finestra que orientarà l’excavació horitzontal i que ha de col·locar-se de forma exacta per permetre arribar al pou. Quan aquests treballs estiguin acabats, en un termini d’entorn de les 12 o 14 hores, començarà a col·locar-se en el buit de 1.5 metres de diàmetre la gàbia de metall construïda en temps rècord per un ferrer de la zona seguint la idea que el cap del consorci de bombers de Màlaga va conjuminar al llarg d’aquests dies.

Llavors serà el torn dels vuit miners de la Brigada de Rescat d’Hunosa, reclamats pel Ministeri de Defensa la  setmana passada i que fan dies que espera a la zona. Alguns d’ells es van acostar aquest dilluns al turó de la Corona per ultimar els detalls de l’operació, “tot i que l’hem repassat innombrables vegades aquests dies”, va dir García, “però no volem deixar cap cap per lligar”. Per tant, tot ja està preparat i els riscos, avaluats.  Baixaran en torns de dues persones, amb relleus cada 40 minuts, i hauran d’excavar una galeria horitzontal d’entre tres i quatre metres de llarg i tres d’alt que pretén envoltar el tap de terra que van localitzar les càmeres al pou on va caure Julen. “Creguin que no serà un treball fàcil”, el responsable de l’Escola d’Enginyers. L’abordaran per dalt i per baix, a fi de tenir una àmplia zona de treball perquè no hi ha certeses del punt exacte on es troba Julen. L’única dada, com han repetit aquests dies, és que als 71 metres de profunditat hi ha un tap de terra.

El túnel tindrà certa trajectòria ascendent, per facilitar l’evacuació del material que vagin excavant amb martells i pistoles pneumàtiques o picots. Davant l’elevat risc, seran els miners que decideixin si utilitzen microvoladures per agilitar el treball o fracturar els materials més resistents que trobin, mai per extreure, va precisar García.