Anar al contingut

EL TESTIMONI DEL SEU GERMÀ

El detingut pel crim de Laura Luelmo es volia traslladar a Catalunya i començar una nova vida

Bernardo Montoya es va mostrar penedit quan va sortir de presó a l'octubre i va anunciar els seus plans de futur a la seva família

Ha passat gairebé vint anys a la presó per l'assassinat d'una anciana a Cortegana (Huelva) el 1995 i dos robatoris amb violència

Vanesa Lozano

El detingut pel crim de Laura Luelmo es volia traslladar a Catalunya i començar una nova vida

"Va dir que volia començar de nou, aquesta vegada de veritat, que aniria a buscar feina i fer vida normal. Volia venir a Catalunya, on vivim gran part de la seva família". Ho explica un dels vuit germans de Bernardo Montoya, el detingut pel crim de Laura Luelmo, la professora de 26 anys trobada morta a El Campillo (Huelva). L’home, que va visitar el seu germà quan va sortir de presó l’octubre passat i es va instal·lar a la localitat de Huelva, no dona crèdit que ell pogués posar fi a la vida de la noia: "Ha tingut mala vida per culpa de les drogues, va cometre errors, però s’estava recuperant. Em va dir: 'mai tornaria a fer el que vaig fer'".

El que va fer va ser assassinar una anciana de 81 anys a Cortegana (Huelva) el 1995 després que aquesta el denunciés per robar-li. Va complir 17 anys i 9 mesos de presó i quan va sortir, el 2015, va cometre dos robatoris amb violència pels quals li van imposar 2 anys i 10 mesos. Allà va aprendre un ofici: el de soldador, amb el qual pretenia guanyar-se la vida a partir d’ara, segons explica el seu germà, que recorda com fa anys Bernardo ja va provar sort una temporada a Catalunya, amb la seva família: "Va estar netejant platges a Barcelona i també va treballar com a paleta durant un temps".

De Badajoz a Huelva i Catalunya

Bernardo i la seva família van arribar a Cortegana des de Badajoz, d’on procedeixen, fa més de vint anys, segons explica el seu familiar, però la majoria dels seus germans es van traslladar a Catalunya a la recerca d’una vida millor. "Els meus germans Bernardo i Luciano es van quedar a Huelva, amb els meus avis i amb el meu pare, entre altres familiars. Són bones persones, però es van embolicar en problemes", afirma l’home, que prefereix preservar la seva identitat per temor de represàlies: "Els Montoya som una família normal, però en alguns pobles, sobretot de Huelva, ens miren diferent pel que van fer els meus germans, malgrat que ja van pagar a la presó pels seus delictes i també tenen dret a reinserir-se", afegeix.

El seu germà Bernardo, assegura, ho estava intentant: "S’havia instal·lat a la casa que tenen els meus pares a El Campillo i encara no tenia feina, però anava tots els dies a menjar a casa del meu pare, a Cortegana, a 88 quilòmetres, i tornava a El Campillo a la nit". Li costa pensar que Bernardo sigui l’assassí de Laura, tot i que "si es demostra amb proves que ho és, em faria molta pena, però que ho pagui. Aquesta noia, Laura, podria ser la meva germana o algun dels meus fills, sento el que li ha passat de cor", conclou.