El Senat debat aquest dimecres si inclou l'aporofòbia com a delicte d'odi

El ple del Senat aborda aquest dimecres 24 d’octubre la presa en consideració d’una proposició de llei de Podem que persegueix incorporar l’aporofòbia  (odi al pobre) com a agreujant en el Codi Penal. En cas d’aprovar-se, la iniciativa serà remesa al Congrés per a la seva tramitació parlamentària.

Fins ara, l’apartat 4 de l’article 22 del Codi Penal estableix com a agreujants de la responsabilitat penal "cometre el delicte per motius racistes, antisemites o una altra classe de discriminació referent a la ideologia, religió o creences de la víctima, l’ètnia, raça o nació a la qual pertanyi, el seu sexe, orientació o identitat sexual, raons de gènere, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat". La formació morada vol que entre aquests motius també apareguin "les raons d’aporofòbia o exclusió social" entre aquests agreujants.

Poc denunciat

En la seva argumentació, Podem destaca que en els últims anys s’han produït situacions d’agressions i discriminació a persones sense llar, malgrat ser un fenomen bastant invisible i poc denunciat. No obstant, assenyala que el Codi Penal dins dels delictes d’odi no contempla com a agreujant la situació socioeconòmica o de sense llar de les víctimes malgrat que és "evident" que aquesta situació fa les víctimes especialment vulnerables.

Així, explica que fins ara els tribunals majoritàriament es limitaven a tractar les agressions d’aquest tipus com delictes de lesions, tret d’algunes excepcions en les quals s’ha aplicat l’article 173.1 del Codi Penal, és a dir, un delicte contra la integritat moral.

També recorda que el Ministeri de l’Interior des de fa uns anys recull al seu informe sobre l’evolució dels incidents relacionats amb els delictes d’odi a Espanya, les infraccions penals i administratives comeses contra les persones per la seva situació de pobresa i exclusió social, assenyalant que els casos d’aporofòbia van en augment i això malgrat la dificultat de comptabilitzar i enquadrar les agressions que pateixen les persones que viuen al carrer amb un component discriminatori.

Terme acceptat per la RAE

També afegeix que la Fiscalia General de l’Estat en la memòria del 2015 proposava agreujar les penes per aquesta raó i recorda que l’article 21 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea estableix la prohibició de tota discriminació, entre d’altres, per raons de patrimoni.

Notícies relacionades

Dos joves s'enfronten a dos anys de presó per agredir un sensesostre a Barcelona

Llibertat sota fiança de 2.000 euros per al 'youtuber' que va donar galetes amb dentífric a un sensesostre

"Amb la present reforma es tracta d’omplir aquest buit que presenta la legislació penal a l’afegir l’aporofòbia entre el catàleg de les circumstàncies que agreugen la responsabilitat criminal", argumenta.

El terme 'aporofòbia', encunyat per la filòsofa Adela Cortina fa més de 20 anys, fa referència, tal com es recull en el seu llibre, "al rebuig, aversió, temor i menyspreu envers el pobre, el desemparat que, almenys en aparença, no pot donar res de bo a canvi". No obstant, no va ser fins fa poc menys d’un any, el desembre del 2017, quan la Real Academia Española (RAE) va decidir incorporar-la.