Bombes, segrestos, tirotejos... narcoguerra a la Costa del Sol

S’ha acabat la pau. Les organitzacions criminals, especialment les vinculades al narcotràfic, han traslladat les seves penes internes a la Costa del Sol, que viu aquest any un violent repunt d’incidents que les forces de seguretat vinculen a venjances entre clans per ‘vuelcos’ (robatoris de droga entre bandes) i lluites de poder al si dels grups organitzats. Mentre que paradoxalment es redueixen els índexs de delinqüència comuna, els segrestos, els tirotejos i les pallisses augmenten a la zona on fins ara els grans ‘capos’ vivien plàcidament.

Les alarmes van saltar a mitjans de la setmana passada, quan les forces de seguretat van comprovar que les bandes de narcos han pujat el nivell de perillositat i ja no dubten a saldar les seves revenges amb bombes, com la que va ser posada la setmana passada a la casa i el taller de rentat de cotxes d’un empresari a Marbella. Però els sobresalts a la Costa del Sol es repeteixen pràcticament a ritme almenys d’un per mes.

A començaments d’octubre, un jove de 28 anys, amb antecedents i també vinculat al narcotràfic, va ser segrestat a Estepona davant de desenes de vianants. Perseguit pel carrer a trets, uns encaputxats el van arrencar literalment de la barana a la qual s’agafava per resistir-se. El seu cadàver va aparèixer en un camí de terra a Algesires una hora després.

A aquest fet van precedir-lo segrestos exprés i tirotejos entre clans rivals a les portes de discoteques, des d’Estepona fins a Fuengirola, que solen acabar amb cossos en cunetes salvatgement torturats. És el que li va passar al setembre a un britànic nouvingut a Marbella i que va ser localitzat amb ferides de bala i 'el somriure del Joker': les comissures clivellades i esquinçades després d’obligar-lo a cridar.

Durant la comunió d’un nen

Res els atura, ni tan sols una església plena de nens en plena comunió, com va passar al maig: un sicari encaputxat en una moto va cosir a trets un home, conegut com 'El Maradona', davant del seu fill i els seus convidats per recordar als socis que el deute després de quedar-se amb una partida seguia vigent. Aquests socis estan desapareguts. Tampoc es lliuren en llocs aïllats, com li va passar a un pastor de Casares assassinat a cops pels que buscaven partides amagades. Aquest és precisament el motiu de l’espiral de violència, les venjances després dels ‘vuelcos’ de droga, detalla Mariló Valencia, representant del Sindicat Unificat de Policia (SUP) a Màlaga.

Les forces de seguretat sospiten que els grups organitzats, de britànics a irlandesos passant per marroquins, colombians o bandes de l’Est, traslladen les seves penes a la Costa del Sol eludint la pressió policial que es viu en el Camp de Gibraltar. Incidents com la irrupció d’un grup de narcos en un hospital per rescatar un dels seus o els enfrontaments de veïns a la Policia per evitar que es capturin els traficants han extremat les mesures a la zona, per la qual cosa el negoci busca les províncies veïnes. Ja es van interceptar carregaments a Huelva, i ara s’està veient a la veïna Màlaga, el lloc on habitualment residien els caps i on, per tant, mai passava res. “Vivien plàcidament, tenien cert estatus i fins i tot es relacionaven amb les autoritats”, explica Ignacio Carrasco, secretari provincial del’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC).  

Carrasco reflexiona sobre la contradicció de les últimes accions dels grups criminals, ja que “posar una bomba per llançar un missatge posa el focus policial sobre ells immediatament”, per això apunta, a més, a les lluites de poder internes. Els experts policials coincideixen a vincular aquest augment de la violència amb les ànsies dels membres de segon i tercer nivell de prosperar en les seves organitzacions o d’ocupar el buit de poder de grups escapçats per les forces de seguretat. Els descriuen com a individus que no respecten els codis interns de les mateixes bandes, o són diferents, que recorren a mètodes menys sofisticats, i que quan tenen diners, acudeixen on és el luxe, com Marbella, Estepona o Sotogrande, com a símbol d’estatus.

Vestits de policies

Notícies relacionades

Detingut un narcotraficant que vivia amagat en un hotel de Madrid

Així va voler la màfia russa conquistar Catalunya

Busquen el guany ràpid de diners, per això opten pels robatoris de la droga quan ja és a la zona, oculta en alguna ‘guarderia’, que també s’han traslladat a la Costa del Sol. Només necessiten saber on s’emmagatzema o el moment concret d’una entrega per actuar, de vegades fins i tot disfressats d’agents de l’autoritat per despistar i infondre por al rival. Les fonts expliquen que si volguessin establir-se pel seu compte, necessitarien contactes als països d’origen de la droga i una infraestructura per transportar-la, és a dir, una inversió inicial major. “Són treballs més fàcils en teoria, però si surt malament, el càstig és la mort”, sentencia Valencia. Pel camí, els rivals es van deixant avisos que el deute s’ha de saldar.

L’escenari preocupa ja la cúpula de les forces de seguretat. Però des de les organitzacions policials llancen els mateixos laments que els seus companys del Camp de Gibraltar: estan en inferioritat amb els grups organitzats perquè falten mitjans humans i materials. Per a la delegada del SUP, el model policial, a més, “és obsolet i caldria canviar-lo”per evitar per exemple duplicitats i augmentar l’efectivitat dels mitjans disponibles. “Quan es va produir el segrest d’Estepona no hi havia una patrulla al carrer”, afegeix Carrasco, que apunta fins i tot la necessitat d’unificar l’acció policial i abordar el fenomen de la delinqüència organitzada al litoral andalús com si del terrorisme es tractés “perquè s’estan creuant línies molt delicades”.