Nova compareixença

Rato s'escuda en expresidents i en Maxim Huerta per negar acusacions

L'exministre assegura que facturar per societats és una pràctica habitual i que només a ell se'l persegueix penalment

Nega haver blanquejat 8 milions d'euros que diu haver demostrat que són del seu patrimoni

44492426 60

44492426 60

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El titular del Jutjat d’Instrucció número 31 de Madrid, Antonio Serrano-Arnal, no ha pogut sentir extenses explicacions de l’exvicepresident del Govern i expresident de Bankia Rodrigo Rato en la causa que s’instrueix perl’origen presumptament il·lícit del seu patrimoni familiar, perquè només va estar 20 minuts davant d’ell. Davant dels mitjans, l’exdirector del Fons Monetari Internacional va negar totes les acusacions i va assegurar que tant expresidents del Govern com el dimitit Màxim Huerta han declarat a través de societats els seus ingressos professionals i no se’ls ha perseguit penalment.

El jutge d’instrucció, com ha fet constantment durant la instrucció, va intentar arxivar la peça oberta després de l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que atribuïa a Rato delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capitals, suborn i malversació de cabals públics, però es va veure obligat a tornar-lo a citar, després de revocar el sobreseïment l’Audiència Provincial de Madrid.

Segons va explicar el mateix Rato als mitjans, des de l’abril del 2015, quan la imatge del seu arrest per practicar registres va donar la volta al món, està sotmès a una investigació per una denúncia presentada per l’Onif, amb diversos elements: alçament de béns i la suposada defraudació de vuit milions d’euros de transferències a l’estranger. L’imputat va insistir que es tracta dels seus diners, l’origen del qual i traçabilitat ha pogut demostrar.

"Després de 13 informes de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), cap de concloent, i gràcies a dos de pericials de la defensa, s’ha demostrat que no hi ha cap defraudació a l’estranger. Sorprenentment la fiscalia ha aconseguit que s’obri una peça separada de blanqueig, quan ja s’ha demostrat en la peça principal, que no hi ha cap deute fiscal a l’estranger. Em trobo davant d’una investigació prospectiva, per molt que estigui prohibida per la llei i el Tribunal Constitucional, per part de la Fiscalia General," va assegurar.

La tercera acusació en contra seu es refereix a haver cobrat per empreses professionals els seus treballs professionals, incloses les seves retribucions com a conseller de Telefónica. "Ja he demostrat en una pericial que des de presidents del Govern, fins recentment l’exministre de Cultura que ha dimitit i importants presentadors de televisió han sigut sancionats per la Hisenda pública, però sense actuacions penals. No entenc per què en el meu cas es pot seguir amb l’acusació penal d’una cosa que amb la resta es considera sancions administratives", es va queixar.

L’exvicepresident del Govern també va ser acusat d’aprofitar-se del procés de privatització d’empreses propietat de l’Estat com Repsol, Endesa o Telefónica per "col·locar" en els llocs de direcció persones de confiança i obtenir "substanciosos contractes de publicitat". El jutge no va veure delicte però va considerar que els esmentats contractes es van realitzar "per imports excessius" i va xifrar en 71.902.822 euros la facturació provinents de les empreses privatitzades amb les entitats controlades per Rato. L’Audiència Provincial de Madrid també va reobrir aquesta peça.

Les conferències, a judici

Notícies relacionades

El magistrat Serrano-Arnal va interrogar Rato el 5 d’abril passat en el marc de la peça sobre facturació obtinguda per les conferències que va impartir per a Bureau Consulting Conferenciantes (BCC). Llavors, l’exbanquer va assegurar, segons Efe, que "efectivament" va facturar a nom de la seva societat Arada el que va guanyar per impartir conferències de forma lícita, d’acord amb la supressió del règim de transparència fiscal de l’any 2002.

Quant al blanqueig, Rato va dirigir un escrit al magistrat, en el qual va acusar la Fiscalia Anticorrupció d’acollir les "desbaratades" conclusions de l’Institut Armat sense fer "la més mínima tasca de contrast" i amb una "absoluta falta de rigor".