A Barcelona

Un jutge dona l'orfandat a una de menor el pare de la qual està viu però se'n desentén

Fa nou anys que l'home no cobreix les necessitats de la nena, de 14 anys

fsendra9211019 justicia180504185049

fsendra9211019 justicia180504185049 / ALBERT BERTRAN

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

Un jutge de Barcelona ha reconegut el dret a la prestació d’orfandat absoluta a una menor, el pare del qual encara està viu però que fa nou anys que es desentén de les necessitats afectives i econòmiques de la seva filla, de 14 anys.

En la seva sentència, el jutjat social número 33 de Barcelona estima la demanda presentada per la menor –representada pel bufet d’advocats Col·lectiu Ronda– i reconeix el dret que la seva prestació per orfandat se li incrementi fins al grau d’absoluta, amb la qual cosa percebrà el 52% de la base reguladora, davant el 20% establert fins ara.

La sentència es desmarca del criteri que mantenen el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucionalque per accedir a l’orfandat absoluta exigeixen acreditar la mort dels dos pares o bé que un d’ells visqui però no pugui accedir a la pensió de viduïtat per haver sigut condemnat per violència masclista.

El jutge del social basa la seva decisió en la sentència dictada per un jutjat de primera instància de Mataró (Barcelona) que el 2015 va declarar la privació de la pàtria potestat parental del pare de la menor, al considerar acreditat que aquest va fer "abandó de les seves obligacions", per no cobrir les necessitats afectives o econòmiques de la seva filla des de feia nou anys.

Per al magistrat, la demanda interposada per la menor ha de ser estimada, ja que la seva situació, "en una interpretació finalista del precepte legal d’aplicació, ha de ser considerada com d’orfandat absoluta, establerta la defunció de la mare i l’absoluta desatenció, en tots els ordres, del pare", que no cobra cap pensió de viduïtat.

Notícies relacionades

Per aquesta raó, el jutge declara el dret de la menor a percebre una pensió de viduïtat per un import del 52 %, sobre una base reguladora de 2.589 euros al mes, i condemna l’Institut Nacional de la Seguretat Social a pagar-li aquesta prestació, amb efectes des del novembre del 2015.

Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda que ha defensat la menor als tribunals, s’ha felicitat per la sentència perquè, al seu parer, "interpreta la norma no en un sentit restrictiu respecte a l’accés a aquest dret, sinó al contrari, perseguint l’objectiu de complir la seva finalitat: protegir un menor desemparat".