Un jutge permet que un pare retiri la pensió alimentària al seu fill de 29 anys per ni-ni

Un pare i un fill, veïns de Gijón, s’han enfrontat de mala manera davant del jutge. El progenitor va recórrer a la justícia per eliminar la pensió alimentària que es veia obligat a ingressar mensualment al seu primogènit de 29 anys. Quan l’home es va divorciar de la seva dona, el 1999, no s’imaginava que acabaria pagant durant gairebé una dècada la pensió paternal. “El pare li havia d’ingressar 550 euros mensuals –explica l’advocada Beatriz Zapico– i en principi les pensions s’acaben quan el fill és independent econòmicament, però en aquest cas no va arribar mai a ser-ho”.

La primera sentència es va dictar el 20 d’octubre del 2017. El pare va intentar alliberar-se d’aquesta obligació al·legant que el seu fill no estudiava, no treballava i tampoc no tenia voluntat de fer-ho. Ell va intentar evitar que la demanda del seu pare prosperés matriculant-se a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) per evitar perdre la pensió, i, a més, pretenia aconseguir un augment de l’import en 616 € per cobrir les despeses acadèmiques. “El fill va pagar la matrícula perquè volia continuar cobrant la manutenció però el tribunal va ser consistent i va desestimar el recurs –comenta l’advocada–. Es va tenir en compte que va presentar la inscripció just després que el seu pare recorregués a mesures legals”.

Els 550 euros que rebia per part paternal no van fer servir mai per formar-se, sinó que comptava amb aquesta quantitat com a ingrés permanent per viure. No ha sigut fins al 30 d’abril que la secció setena de l’Audiència Provincial ha decidit a favor del pare i l’ha alliberat de l’obligació que tenia amb el fill. “És una victòria amarga”, comenta l’advocada en nom del seu client, “el pare no va voler mai arribar a aquesta situació i durant anys va intentar convèncer el seu fill perquè estudiés o treballés, però ell ni tan sols estava inscrit a l’Oficina d’Ocupació”.

Parasitisme social

El cas de Gijón reobre un debat polèmic a Espanya: el dels ni-nis, joves que ni treballen ni estudien. Mentre que el nombre d’espanyols menors de 16 a 30 anys que estudien i treballen va arribar als 615.600 el 2017, la d’estudiants de batxillerat i FP a 1.480.000 i la d’universitaris a 1,3 milions, la quantitat de persones de la mateixa franja d’edat i que ni treballa ni estudia va arribar als 1,07 milions, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. El nombre de ni-nis presentat l’any passat va disminuir de manera considerable, tenint en compte que la xifra més elevada va ser el 2012, amb 1,6 milions.

Per complementar la decisió dels jutges, la sentència va fer referència a una cas del 2001 portat pel Tribunal Suprem. En el judici s’enfrontaven un pare i les seves dues filles, les dues més grans de 30 anys, que intentaven mantenir la pensió alimentària que els atorgava mensualment. La decisió judicial va acabar alliberant el pare d’aquesta obligació, al·legant que les seves filles no estaven en una situació de necessitar una prestació alimentària, ja que les dues tenien una carrera universitària, conservaven la plena capacitat física i mental i superaven els 30 anys.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

El cas és semblant al de Gijón. “Si el pare continuava pagant la pensió únicament provocaria una situació de passivisme”, explica Beatriz Zapico, “durant tot aquest temps ha sigut un privilegiat i, tot i així, no va mostrar mai voluntat d’estudiar o buscar feina, i això va obligar el pare a recórrer a mecanismes legals amb molta pena”.

El tribunal defensa que la tasca del fill ara és lluitar per aconseguir la seva pròpia autonomia personal i econòmica. “Molts nens creixen amb la idea que els pares són l’ingrés fix dels diners i acaben entrant en una roda de la qual no són capaços de sortir”, explica Ainhoa Uribe, psicòloga del centre Aitta a Madrid. “El que passava anteriorment quan els adolescents deixaven els estudis és que ho feien per començar a treballar, en la nostra societat ja no és així”.