Sense rastre des del 2015

L'habitació congelada de Caroline del Valle

Isabel, la mare de la noia que fa tres anys que està desapareguda, manté l'habitació com l'adolescent la va deixar

habitacio-caroline

habitacio-caroline

2
Es llegeix en minuts
Guillem Sànchez

Pepa, la tortuga, ha crescut tant que ja no es pot girar. Cada vegada que ho intenta, s’encalla i una mà humana l’ha d’agafar i aixecar-la, com una grua, per col·locar-la en paral·lel a les parets de plàstic del seu terrari. En els tres anys que han transcorregut des que Caroline del Valle va desaparèixer sense deixar rastre en una discoteca de Sabadell, el rèptil ha tingut temps de doblar la seva mida. No és l’únic. Durant aquest període, el germà petit de Caroline també ha crescut. 

El noi ara té 15 anys i l’última vegada que va veure Caroline ella només en tenia 14. Ara, ell és més gran que l’últim record que té de la seva germana gran. Si Caroline tornés a casa, a la vuitena planta d’un edifici humil de la Zona Franca de Barcelona, es quedaria bocabadada veient com s’ha engreixat la Pepa i s’emocionaria al veure que gran que s’ha fet el seu germà petit.

   

 Però notaria pocs canvis més. A la seva habitació, que segueix flanquejada per una porta on diu: Prohibit. Carol LN (Las Nalgonas era el sobrenom amb què es va batejar la seva colla), no en trobaria cap. Isabel, la mare de Caroline, ha mantingut la taula del seu escriptori tal com la noia la va deixar. Al costat d’un llapis hi ha el raspall que es va comprar per netejar-se unes sabatilles noves hores abans de desaparèixer. A la tauleta de nit hi ha l’ordinador portàtil amb el qual xatejava per Facebook amb les seves amigues. I a dins de l’armari hi ha tota la roba que vestia. Alguna penjada als penja-robes i una altra amuntegada a terra.

Caroline, si es retrobés amb la seva roba, no podria posar-se-la. Ara tindria 17 anys i aquelles peces les utilitzaria una noia que acabava de començar la pubertat. No hi ha cap motiu perquè Isabel segueixi guardant-les. No obstant, la mare no és capaç de tirar-les. Ni tan sols pot agafar les sabatilles i posar-les en una bossa de plàstic hermètica per retenir l’olor de Caroline. Utilitzar la bossa podria ajudar els gossos de rastreig en una hipotètica batuda del futur. «Sé que ho he de fer... però no puc», s’excusa.

Notícies relacionades

Isabel no vol tocar res. Si ho fes, començaria a canviar una habitació en què el temps 

–com adverteix la inscripció de la porta– té prohibit el pas.