Anar al contingut

La Guàrdia Civil creu que la nòvia del pare de Gabriel el va matar per la gelosia

La dona va ser detinguda mentre portava el cos del nen en el maleter del cotxe després de retirar-lo del pou on havia sigut llençat

Manuel Vilaseró / Luis Rendueles

La Guàrdia Civil creu que la nòvia del pare de Gabriel el va matar per la gelosia

JOSE LUIS ROCA

Dotze dies de recerca desesperada de Gabriel van acabar ahir de la forma més abrupta i dolorosa possible. La Guàrdia Civil va detenir la seva madrastra, Ana Julia Quezada, quan volia traslladar el cadàver del nen des del pou on l’havia llançat a un lloc pròxim a la població on vivia. La família va rebre el cop més dur possible. No solament ha perdut un fill que «era el somriure del poble» i «els feia riure a tots», sinó que el cop l’ha donat una persona del seu cercle íntim.

La detenció es va produir després que els investigadors li paressin una trampa. Divendres passat li van demanar que els acompanyés a la zona anomenada El Cuarenta, a la veïna  població de Rodalquilar, on Ángel i la seva família tenen la propietat d’una casa de la qual ella té les claus. Sospitaven que havia amagat el cadàver allà o tenia retingut el nen encara viu. Li van dir que una càmera havia detectat el pas d’un cotxe d’un familiar en aquella zona. L’objectiu, que es pensés que estava a punt de ser descoberta de manera imminent perquè s’arrisqués a traslladar-lo.

SEGUIMENT

Igual que havia passat els últims dies, policies de paisà la van seguir discretament fins que van podeer gravar el moment en què treia el nen d’un pou  situat a prop de la casa. Les sospites de la família havien fet que li retiressin les claus, però a ningú se li va acudir  mirar en aquell pou.

Després la van seguir, per si es trobava amb algun còmplice. Quan estava a punt d’entrar en un pàrquing pròxim al domicili fami­liar que compartia amb Ángel a Puebla de Vícar, a uns 70 quilòmetres d’Hortichuelas, les forces de seguretat li van cridar l’alto i la van obligar a obrir el maleter. Fins i tot en aquell moment, quan després d’aixecar una manta va aparèixer el cos sense vida del nen petit tot ple de fang, les seves primeres paraules van ser que algú li havia col·locat el cadàver allà sense que ella ho sabés, perquè venia de la platja. No sabia l’exhaustiu seguiment que li ha­vien fet fins llavors.

LLÀGRIMES DELS AGENTS

Després d’emmanillar la dona sobre el capó del cotxe, els agents es van abraçar, es van posar a plorar i un d’ells va clavar un fort cop contra el vidre del cotxe. Els veïns van començar a dir-li assassina i a corejar: «Volem el Gabriel». Després de ser traslladada a la comandància de la Guàrdia Civil d’Almeria i ser sotmesa a un primer interrogatori, al vespre, encara no havia confessat.

La lògica indicaria que va tenir un còmplice en el moment de la desaparició; quan Gabriel, de 8 anys, es va endinsar en el camí en direcció a casa dels seus cosins, Ana estava en la casa amb l’àvia i s’hi va estar un mínim de 10 minuts més, segons va reconèixer la dona, de 69 anys. ¿Qui es va emportar el nen, doncs? Potser un còmplice en la misteriosa furgoneta blanca que van veure alguns testimonis. No sembla possible que pogués estar als dos llocs alhora. Fonts de la investigació van advertir de la possibilitat que es produeixi una altra detenció en les pròximes hores o dies, encara que la hipòtesi provisional amb què treballen és que va actuar sola.

¿Quins motius poden haver portat la dona, originària de la República Dominicana, a cometre un crim tan horrible? Els investigadors només han insinuat que podrien ser «causes emocionals lligades als sentiments de gelosia».

MALA RELACIÓ

Era sabut a la família que Gabriel no es portava bé amb la seva madrastra. Alguna cosa en el tracte que rebia d’ella feia que la rebutgés i no es tallava de dir-l’hi ni a ella ni a la seva família. Gabriel, quan volia, podia ser descarat i rotund. «Millor que no torni i es quedi allà per sempre», li va dir a un familiar durant l’última visita d’Ana a la República Dominicana. A la mateixa Ana li va arribar a vaticinar que la relació amb el seu pare no duraria gaire, com havia passat amb les antigues parelles d’Ángel. La veritat és que des que va començar a conviure amb ell, va fer reduir  dràsticament l’aportació econòmica que Ángel feia al manteniment del fill quan convivia amb Patricia, la mare i titular de la custòdia.

Quan Ana li va dir a la Guàrdia Civil que un possible autor del segrest podia ser la seva exparella Sergio, el va descriure com un home que odiava els nens. Potser s’estava descrivint a ella mateixa. El 7 de març, una dona va trucar a la comissaria de Palència dient que havia reconegut Ana com una antiga coneguda de Burgos, de qui unes amigues comunes li van explicar que la seva filla, de 7 anys, havia mort al caure per les escales. La persona que va trucar té antecedents de malaltia mental. De tota manera, fonts de la investigació van explicar que la policia revisarà ara tot el passat d’Ana. «He transmès als pares el sentiment de profund dolor i commoció pels fets», va dir ahir en una compareixença el ministre de l’Interior, José Ignacio Zoido, que va demanar que «no es difonguin mentides».

Patricia Ramírez, la mare, s’havia despertat estranyament optimista ahir al matí. Els investigadors mantenien que podien estar a prop de la resolució del cas i que hi havia alguna possibilitat que el nen estigués viu. En el comiat, després d’una breu visita d’aquest periodista durant el matí a la casa de Las Negras on s’allotjava, tots dos ens vam conjurar que trobaríem el Gabriel viu aquesta setmana. Ángel estava molt més decaigut. Sabia que alguna cosa no anava bé a casa seva i així ho havia dit a la Guàrdia Civil.

Unes dues hores després tenien la informació de la notícia i ploraven el seu fill en la intimitat, com l’àvia. Descansa en pau, Gabriel. Eres un àngel en vida, i això ja ningú ho pot esborrar.