La burocràcia separa sis mesos una immigrant i el seu fill de 4 anys

Oumo Totopa es desespera després de sis mesos sense veure el seu fill Abdul-Rahman, de 4 anys. «L’ú-nic que demano és que em tornin el meu fill, el necessito. No és gens fàcil que a una mare li prenguin el seu fill. L’he de recuperar, he fet tot el que m’han demanat i ni tan sols em deixen parlar amb ell». Un interminable tràmit burocràtic s’interposa entre aquesta mare immigrant, que espera en una casa d’acollida de Jerez de la Frontera (Cadis), i el nen, atès a Melilla. Després de rebutjar les proves privades realitzades, espera que un laboratori de Granada analitzi la saliva enviada per correu –sense cadena de custòdia— perquè els serveis socials de la ciutat autònoma la reconeguin com la mare del menor.

No és la primera vegada que el Govern de Melilla rep queixes per la demora a certificar les mostres d’ADN que garanteixen el vincle familiar entre immigrants, una prova fonamental quan són menors els que arriben en pastera. Després de conèixer la situació d’Oumo, el Defensor del Poble ha decidit remetre el cas a la Fiscalia General de l’Estat i intervenir davant la Conselleria de Benestar Social de Melilla per aconseguir establir almenys un règim de visites fins que es pugui acreditar el seu vincle familiar.

VA EMBARCAR AMB LA SEVA TIA / Mentre això passa, la mare s’ha de conformar amb mirar les fotos del nen al mòbil. «Des que he arribat a Espanya el meu cor plora». Fugits de Costa d’Ivori, i després d’uns mesos refugiats en un bosc al nord del Marroc amb el nen i la seva germana, al març va arribar l’oportunitat de pujar a una pastera. Malalta i sense forces, va optar perquè fossin ells els que aprofitessin l’oportunitat. Els campaments al bosc, diu, «no són un bon lloc per a un nen» i la seva germana el podria cuidar. «Per això li vaig donar el meu fill perquè vingués, però no sabia que seria una cosa dolenta».

Salvament Marítim va rescatar la llanxa quan estava a punt d’enfonsar-se, i una vegada en terra, van separar la tia i el nen al no poder acreditar que fossin família. Abdul-Rahman va acabar al Servei de Protecció del Menor de Melilla, i la tia, a Bilbao. Tot just un mes després, Oumo es va recuperar i va reunir els diners per travessar. Ho va aconseguir el 10 d’abril, després de veure morir ofegades tres persones abans de ser rescatada. Després de passar pel CIE d’Algesires, va acabar en una casa d’acollida de Jerez.

Tot just arribar a territori espanyol, el primer que li va dir a la policia és que volia reunir-se amb el seu fill i la seva germana, que havien arribat abans. Segons va descobrir després, les autoritats van comprovar que la seva germana era familiar del nen, però no l’hi van entregar. Les oenagés Women’s Link i la fundació La Merced de las Migraciones denuncien que van sol·licitar en diverses ocasions el reagrupament familiar, però no van aconseguir ni que pogués contactar amb el nen pel seu aniversari. «L’Estat no pot quedar-se amb els fills i filles de les dones immigrants pel simple fet que es trobin en situació administrativa irregular. Això és discriminació i racisme», lamenta Teresa Fernández, advocada de Women’s Link, que té por que com en algunes altres ocasions, s’iniciï un procés d’adopció sense el seu consentiment.

PROVES ANUL·LADES / Les associacions retreuen que les autoritats de Melilla no sol·licitessin un tràmit administratiu per reconèixer la dona. Amb la seva ajuda, Oumo es va sotmetre a proves d’ADN en laboratoris amb validesa legal per confirmar la filiació, uns resultats que van enviar als serveis socials juntament amb documentació i fotos que demostraven el seu vincle amb el nen. Va ser llavors, el 22 de setembre, quan des de Melilla els van explicar que aquestes proves no eren vàlides i que «enviés un pal amb saliva per correu».

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

Però Melilla no té laboratoris per fer les proves, i han hagut de reenviar la mostra a Granada. Encara segueixen esperant alguna notícia. Des del Govern de Melilla reiteren que han actuat d’acord amb el que marca la llei, i insisteixen que per a qualsevol reagrupació familiar s’ha de comprovar la relació paternofilial, i asseguren que les oenagés només es van posar en contacte amb ells el 14 de juliol mitjançant un escrit a què els tècnics van respondre informant del procediment a seguir.

«Cada dia em dic que si arribo a saber que la travessia era així, mai hagués agafat la pastera», afirma Oumo, «però no hi havia cap altra opció, estàvem molt necessitats». I assegura que «si es tracta de demanar perdó per haver enviat així el nen, demano perdó al Govern i a la gent de Melilla». «Hem fet de tot, i encara res. Són sis mesos sense veure’l. Estic patint molt i no vull patir més, només vull reunir-me amb el meu fill».