La jutge reobre el cas de les càrregues als indignats de la plaça de Catalunya

Una jutge de Barcelona ha reobert la causa per les càrregues policials en l'acampada d'indignats de la plaça de Catalunya de Barcelona, el maig del 2011, i ha citat a declarar com a investigat el subinspector dels Mossos Jordi Arasa, que era responsable de l'operatiu d'ordre públic en l'operació.

La titular del jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona cita per al 3 de març el mosso d'esquadra, després que un informe pericial determinés que va ser l'antiavalots qui va pegar a cinc dels "indignats" que estaven asseguts a terra per impedir que la policia entrés a la plaça.

Jordi Arasa va ser condemnat per l'Audiència de Barcelona a una multa de 225 euros per pegar diversos cops de porra a l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, David Fernàndezque encara no era parlamentari, quan estava assegut a terra amb els braços aixecats, concentrat amb altres "indignats".

Arasa va ser l'únic agent de la policia catalana jutjat per les càrregues en l'acampada d'indignats del 27 de març del 2011, ja que el titular del jutjat d'instrucció número 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel Porres, ja difunt, va arxivar la causa contra la resta d'imputats, entre ells l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Manel Prat i l'extinenta d'alcalde Assumpta Escarp.

El subinspector també va ser imputat l'any passat per un delicte de lesions, acusat de pegar presumptament a manifestants en les protestes contra el desallotjament del centre okupat Can Vies de Barcelona.

En una resolució, la jutge que investiga el cas ha acordat arxivar la causa contra Assumpta Escarp, que estava imputada per prevaricació, a l'entendre que va donar "expresses instruccions" als guàrdies urbans "de no utilitzar en cap cas la força, ni fer cap càrrega contra els concentrats".

De fet, la magistrada raona que l'operació policial a la plaça de Catalunya "va ser dissenyada no com un desallotjament o una dissolució de la concentració, sinó com una operació de neteja" i, segons la seva opinió, consta acreditat que "així es va fer saber als concentrats".

Les càrregues contra els "indignats", plasmades en unes imatges que van fer la volta món, van tenir lloc en el marc d'una intervenció policial que es va llançar amb l'objectiu de netejar la plaça de Catalunya de Barcelona, però que els acampats van interpretar com un intent encobert de desallotjament.

Els prop de 200 "indignats" que dormien a la plaça es van negar a abandonar-la i, al cap d'unes hores, eren prop d'un miler les persones que es concentraven a la plaça en suport dels acampats, per impedir que els equips de neteja hi poguessin accedir.

Els Mossos d'Esquadra van carregar contra els concentrats, en una operació que va causar més de 120 ferits, i els "indignats" van recuperar la plaça després que les brigades de neteja s'emportessin de l'acampada des de matalassos, tendals o sofàs, fins als elements rígids que servien de suport a les pancartes i als altaveus, a més d'ordinadors i objectes personals.

Notícies relacionades

Un helicòpter s’estavella a l’M-40 de Madrid i deixa tres ferits lleus

Una dona en coma i el seu fill de quatre anys ferit després d’incendiar la seva parella la seva vivenda a Tenerife

L'anomenada "operació de neteja", que Interior va dir que havia pactat amb l'Ajuntament de Barcelona, va donar imatges de manifestants ferits que van fer la volta al món i va desencadenar una pluja de crítiques contra el llavors conseller, Felip Puig, que va defensar el dispositiu i va atribuir els incidents a la violència d'alguns concentrats.

El jutge va arxivar la causa, oberta arran de la querella que mig centenar d'"indignats" van presentar contra les càrregues policials, a l'entendre que l'actuació policial va ser proporcionada i justificada per la necessitat de netejar la plaça.