Antalya, la Riviera turca

Ets més de platja o muntanya? ¿De cultura o gastronomia? Si estàs cansat d’haver d’escollir, una bona opció és la regió turca d’Antalya, que ho té tot.

També coneguda com Costa Turquesa o la Riviera turca, aquesta regió, situada al sud de la península d’Anatòlia, té atractius turístics suficients per atraure visitants des de l’antiguitat, alguns de tan il·lustres com Alexandre el Gran o l’emperador Adrià.

Els seus primers pobladors, el poble lici, tenien idioma, cultura i religió propis, de culte solar, i per això enterraven els seus en tombes i panteons dalt de les muntanyes, pròxims al Sol. Les seves 23 ciutats principals actuaven sovint unitàriament en el que es coneix com a Confederació o Lliga Lícia. Les seves relacions comercials les van fer pròsperes, i també, segons els romans, el pillatge i la pirateria.

Successivament, van patir invasions perses, gregues, i després del període hel·lenístic es van convertir en província romana, sent l’últim estat hel·lenístic en fer-ho.

Tot aquest bagatge històric atorga a la regió un patrimoni realment impressionant. Imponents ruïnes de totes les èpoques omplen la costa, entre frondosos boscos que arriben a un mar d’un to turquesa brillant, i que queden sovint parcialment submergides a causa dels canvis en la línia de la costa, conseqüència de l’activitat sísmica.

Els més sibarites poden optar per recórrer la Costa Turquesa a bord d’una goleta turca, embarcació tradicional de fusta que pot allotjar petits grups o famílies. Els més intrèpids poden optar per recórrer-la a peu, al llarg de l’anomenat Camí Lici, un ‘trekking’ de 500 km que uneix Antalya amb la localitat de Fethiye.

A la localitat de Demre es pot visitar la interessant església de Sant Nicolau, origen de la tradició del Pare Noel, i molt a prop, les ruïnes de l’antiga Myra on, al costat del seu teatre grecoromà, s’observa un important conjunt de tombes excavades en el pendent rocós. També es pot visitar, en un magatzem portuari romà, el flamant museu de la civilització lícia, on es poden conèixer aspectes de les ciutats més importants de la Lliga Lícia.

Si fa molta calor, una excel·lent opció és acostar-se a la badia de Kekova i des d’una embarcació de fusta recórrer la costa, passant per l’illa de Simena i el seu castell, que corona el pintoresc poble de Kaleköy. Des de la borda s’observen nombroses restes arqueològiques semisubmergides, per la qual cosa el bany ha d’esperar a una zona controlada.

L’enclavament pirata de Side va obtenir per a la seva pacificació importants privilegis comercials en època romana, i es va convertir en una pròspera ciutat portuària. D’aquella època es poden visitar el teatre, l’àgora, fonts monumentals i les termes, convertides en museu. Però, potser la silueta més reconeixible sigui la de les cinc columnes corínties del temple d’Apol·lo, al costat del mar i escenari de postes de sol de somni.

A prop d’allà, bé mereix una visita l’antic teatre imperial d’Aspendos, que sorprèn pel seu magnífic estat de conservació, gairebé intacte.

Notícies relacionades

La tardor s’assenta a la carta del Season Restaurant de Barcelona

Divertir-se en família molt a prop de Barcelona

Els peus de la muntanya Olimp turca, una península coberta de pins que atorgava tres ports naturals, va ser l’emplaçament escollit per a la ciutat de Phaselis, avui convertida en parc arqueològic i recreatiu on es pot disfrutar de les platges a l’ombra d’aqüeductes, termes i un teatre.

Però aquest patrimoni històric no es troba només en localitats petites, la capital Antalya és una ciutat moderna, destinació preferida d’alemanys (abans que descobrissin Mallorca) i també de rusos... que atresora importants vestigis, com la Porta d’Adrià (construïda per a la visita de l’emperador l’any 130 dC) que dona pas al casc històric o Kaleici, on intricats carrerons d’arquitectura otomana porten al port i la platja de Mermerli. Sobre aquests, vigilant, la torre Hidirlik (s. II) que va ser far a l’antiguitat i continua atraient visitants que busquen a la Riviera turca sol, platja, cultura i el deliciós menjar local.