El retratista alternatiu de la vida britànica del segle XX

Diuen de Brandt que va ser un passejant enamorat dels racons de la capital britànica. Amb la seva càmera a l’espatlla, sense presses ni objectius previs, buscava les imatges que millor reflectien la vida de la ciutat per immortalitzar alguns moments. Ho va aconseguir.

Avui les seves fotos parlen de la bellesa, de l’efímer, de la vida amb una precisió difícil d’igualar. De la seva obra s’afirma que suposa una de les millors col·leccions sobre com era la vida britànica de mitjans del segle XX.

Les seves imatges en blanc i negre que parlen de desigualtat social i de les crisis econòmiques del seu temps, poden veure’s al nou centre de fotografia KBr, ubicat als peus de la Torre Mapfre del Port Olímpic (Barcelona). Es tracta de l’excel·lent exposició amb què la Fundació Mapfre dona a conèixer un nou espai de 1.400 m² i a la segona sala de la qual presenta un altre clàssic de la fotografia del segle XX, Paul Strand (1890-1976), en aquest cas a través dels fons de la seva pròpia col·lecció, la més important fora dels Estats Units, d’aquest autor.

CONTINGUT DE LA MOSTRA 

La de Brandt és una col·lecció que reflecteix la solitud dels passejos en la nit londinenca, retrats de curiosos personatges i nus abstractes, fruit d’una mirada especial. Aprenent en l’estudi de Man Ray, va estar fortament influït per Brassaï, i és considerat un dels fundadors de la fotografia moderna amb Walker Evans o Cartier-Bresson. Des d’aquesta perspectiva, les seves fotos resulten absolutament indispensables per entendre la història de la fotografia, i fins i tot la vida britànica, de mitjans del segle XX.

La mostra reuneix 186 fotografies positivades pel mateix fotògraf que donen testimoni de les seves gairebé cinc dècades de carrera i al llarg de les quals no va deixar de tractar tots i cada un dels grans temes de la disciplina fotogràfica: reportatge social, retrat, nu i paisatge. La selecció forma una precisa visió de l’obra de qui va assimilar els plantejaments socials i documentals de la fotografia de l’època per produir una obra que s’ha convertit en fonament de la fotografia contemporània.

L’ATRACCIÓ PEL MISTERI 

Des de les seves primeres fotos realitzades als anys 30 fins als seus últims retrats i nus, Brandt mostra una gairebé malaltissa atracció per l’estrany, per aquest escenari nebulós, tan propi de la ciutat de Londres però també de les relacions personals immerses en un món en crisi i que es fan patents a poc que es miri de cara i amb atenció. Sir Tom Hopkinson, un dels bons amics de Brandt, va declarar durant una entrevista amb motiu de la seva mort: «No estava interessat en res que no el portés al misteri. El misteri estava en Bill, i ell el projectava en qualsevol cosa que fotografiés».

L’oportuna i encertada selecció de fotografies compilades a l’exposició de la Fundació Mapfre, comissariada per Ramón Esparza, mostra de manera inequívoca la riquesa de matisos i textures del blanc i negre de les obres, cosa que permet articular les subtrames que conformen l’ampli espectre d’una realitat profundament inhòspita.

La selecció també posa de manifest, tant a les fotos de caràcter més social d’abans de la guerra com les de la seva posterior etapa més estètica, l’elevada càrrega poètica que contenen al costat d’una tintura d’estranyesa i de misteri tan característic i en què, igual com en la seva vida, es barregen de manera constant la realitat i la ficció. 

L’AUTOR I LA SEVA OBRA

Notícies relacionades

La tardor s’assenta a la carta del Season Restaurant de Barcelona

Divertir-se en família molt a prop de Barcelona

Nascut a Hamburg el 1904, Bill Brandt va començar a interessar-se per la fotografia als 20 anys, al balneari de Davos, on va estar afectat de tuberculosi. Molts estudiosos de la seva obra coincideixen a assenyalar que el gust per la fotografia es va despertar en aquest dur moment de malaltia.

Una completa mostra és la que ha preparat la Fundació Mapfre, que abasta gairebé cinc dècades de feina, i està composta per prop de 200 imatges positivades per l’artista i material documental cortesia del Bill Brandt Archive i de l’Edwynn Houk Gallery de Nova York.