Seguint la línia dels grans mestres

Hi ha territoris que han aconseguit fer-se un lloc en l’imaginari col·lectiu per la seva riquesa natural, per la seva peculiar gastronomia, les seves excèntriques tradicions o, fins i tot, per les guerres que els van delmar. Però en el cas de Flandes, el motiu principal de la seva fama és un altre. Per trobar-lo ens hem de remuntar als segles XV, XVI i XVII quan la regió belga es va posar a la davantera d’Europa pel que fa a creació artística. Va ser llavors quan van sorgir noms icònics, com els de Rubens, Bruegel i Van Eyck, amb un pensament innovador i una capacitat d’experimentació que continua servint com a inspiració a la regió i atrau milers de turistes cada any.

I és que, tot i que moltes de les obres d’aquests mestres flamencs es troben disseminades pels grans museus de tot el món, no hi ha un lloc millor per comprendre-les que la terra on les van veure néixer, allà on els seus creadors van trobar la inspiració. A més, durant els propers tres anys (del 2018 al 2020), la regió posa l’èmfasi a l’obra d’aquests genis, que motiva multitud d’exposicions, actes i recorreguts culturals.

Anvers

El programa 'Anvers Barroc 2018' se centra en el personatge més il·lustre de la ciutat –Rubens– i convida els visitants a aprofundir en la seva figura. Per fer-ho, no hi ha res com acostar-se a la que va ser casa seva, avui convertida en museu. Com a novetat, aquest any incorpora algunes obres del mateix Rubens (que tornen al lloc on van ser creades), a més de treballs de l’artista italià que va ser una de les seves grans fonts d’inspiració i d’alguns dels seus alumnes més talentosos. La visita permet també extasiar-se davant l’autoretrat de l’artista, la restauració recent del qual ha donat llum sobre alguns dels seus secrets.

A més, ‘Anvers Barroc 2018’ connectarà Rubens amb el seu llegat barroc en diverses disciplines culturals i en una sèrie d’esdeveniments i exposicions, que culminaran amb la reobertura del Reial Museu de Belles Arts d’Anvers el 2020. Aquest equipament no només és un autèntic tresor amagat de Rubens; també acull algunes de les millors obres d’art primitiu flamenc, inclosa la ‘Santa Bárbara’ de Jan van Eyck i la ‘Verge a la font’ del ‘Retaule dels Set Sagraments’ de Rogier van der Weyden.

Brussel·les

El 2019 serà l’any en què Flandes commemori la figura de Pieter Bruegel, al rememorar el 450è aniversari de la seva mort. Una impressionant sèrie d’exposicions i d’esdeveniments mostraran al món l’excepcionalitat d’aquest artista i la influència que va exercir en vida. Molts d’ells tindran lloc a Brussel·les, la ciutat que va servir d’inspiració i on va dur a terme gran part de la seva obra. Eren bàsicament escenes de la vida quotidiana, on mostrava tant l’esforç dels treballadors (especialment en l’àmbit rural) com l’amor dels ciutadans de Brussel·les per la bona vida.

Entre les activitats programades hi ha des d’una exposició d’alguns gravats en blanc i negre de l’artista (a la Biblioteca Real de Bèlgica) fins a una exposició de realitat virtual que condueix directament al cor d’algunes de les seves pintures (a Los Reales Museos de Arte i Història), passant per una ruta guiada (amb bicicleta i a peu) que recrea els paisatges que van inspirar l’artista.

Gant

Després d’una esperada restauració, el magnífic 'Retaule de Gant’ –pintada per Jan i Hubert Van Eyck– tornarà a la catedral de Sant Bavó el 2020. Des del seu acabament, el 1432, milions de visitants de tot el món han viatjat a aquesta ciutat per adorar aquesta meravellosa obra, una de les més amenaçades al llarg de la història: desapareguda, objecte de fuga durant diverses guerres, amenaçada pel foc, desmantellada, copiada, passada de contraban, censurada, atacada per iconoclastes, ocultada, segrestada, rescatada i robada una vegada i una altra...

Ara, després de l’última d’una infinitat de restauracions (sens dubte, la més impressionant), l’obra tornarà a lluir amb la seva màxima esplendor. I tot i que en el món de la restauració de vegades s’opta conscientment per conservar les traces del temps, els restauradors estan convençuts que, en aquest cas, el correcte era eliminar la capa superior. “Els colors, els detalls, els plecs i la profunditat que han sortit a la llum són d’una qualitat notable i corresponen perfectament amb l’estil de Van Eyck”, expliquen els experts. També s’acaben de revelar, durant la restauració, nous detalls, com una teranyina just a sobre dels caps de Joos Vijd i Elisabeth Borluut, dels protagonistes de l’obra.

Bruges

Notícies relacionades

La tardor s’assenta a la carta del Season Restaurant de Barcelona

Divertir-se en família molt a prop de Barcelona

Però per als seguidors de Jan van Eyck hi ha una altra ciutat flamenca irrenunciable. El llegendari i enigmàtic inventor de la pintura a l’oli va viure i va treballar a Bruges des de 1432 (quan s’hi va establir com a pintor de la cort) i fins a la seva mort (el 1441). Seguint la seva línia, altres importants mestres flamencs (com Hans Memling, Hugo van der Goes i Gerard David) es van instal·lar allà.

Actualment, moltes de les seves obres d’art de fama mundial es poden admirar a les esglésies i museus de la ciutat (com el Groeningemuseum i l’històric Sint-Janshospitaal), en el context únic d’aquesta màgica metròpolis, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco. Tot i haver estat creades fa més de mig mil·lenni, aquestes pintures estan sorprenentment ben conservades i els seus colors sorprenen, fet que dona testimoni de la gran habilitat artesana dels seus creadors.