Els ‘narcobúnquers’ per plantar marihuana proliferen a Catalunya

Cultivar marihuana a Catalunya és cada vegada més un esport de risc. No únicament s’hi dediquen organitzacions criminals, tant internacionals com locals, sinó que hi ha molts petits productors, sense un grup delinqüencial potent darrere, que utilitzen habitatges aïllats, habitualment els mateixos on resideixen, per instal·lar-hi plantacions. Aquests delinqüents no únicament han d’estar atents al fet que la policia no els agafi, també han d’estar vigilants a grups rivals ja que el risc de patir un assalt és elevat. I més quan hi ha grups especialitzats que s’hi dediquen.

En aquest context, estan proliferant els narcobúnquers, espais tant subterranis com en superfície on aquests petits traficants solen plantar la marihuana. Els Mossos d’Esquadra s’estan trobant cada vegada amb més instal·lacions d’aquest tipus. Habitualment són construccions annexes a la mateixa parcel·la que els habitatges, amb unes portes camuflades que n’amaguen l’accés.

La inversió per construir un narcobúnquer és molt elevada, ronda el milió d’euros. No és només la infraestructura, sinó que també instal·len potents equips d’aigua, il·luminació i ventilació per potenciar el creixement de les plantes. Tot això connectat de manera fraudulenta a la xarxa elèctrica. També compten amb sistemes que dissimulen l’olor de la droga. I és que en moltes ocasions aquests habitatges estan en urbanitzacions residencials. Alguns d’aquests productors tenen acords amb grups criminals que els compren la droga. Amb la venda d’una o dues collites han rendibilitzat la inversió.

La troballa més recent d’un d’aquests magatzems es va produir aquest febrer passat en un habitatge d’Alella (Maresme), a què van acudir els Mossos després de rebre l’avís de la policia local. Els agents van detenir quatre homes i una dona per presumptament tenir al jardí de la finca una construcció d’uns 50 metres quadrats en què hi havia 1.080 plantes de marihuana. Els sospitosos havien demanat permís per construir un garatge però els Mossos no van trobar cap accés per a vehicles.

Sí que hi havia quatre aparells d’aire condicionat funcionant, uns 40 llums i 21 ventiladors per fer créixer la droga. I tot i que la construcció tenia revestiment tèrmic i acústic, la policia va detectar una forta olor de marihuana. Un detingut, de 43 anys, va passar a disposició judicial i la resta, de 41 a 71 anys, van quedar lliures a l’espera de ser citats pel jutjat.

Una varietat d’aquests búnquers són les plantacions que es troben sota terra. A finals d’abril, els Mossos van detenir un home de 72 anys que tenia 1.430 plantes al soterrani del seu habitatge de Montmeló (Vallès Oriental), així com 26 quilos de marihuana ja processada en tres paquets preparats per a la venda.

El cas més recent va ser el 7 de maig, quan els Mossos es van trobar amb un cultiu amb 1.850 plantes de marihuana en un búnquer de 400 metres quadrats al costat d’un habitatge unifamiliar a la urbanització de Can Coral a Torrelles de Foix (Alt Penedès). L’objectiu era que la plantació passés el més desapercebuda possible, ja que tenia un sostre en forma de volta i semblava un celler.

La persona que vivia a la casa annexa, que va ser detinguda, havia construït presumptament una important infraestructura en la part posterior de l’habitatge específicament per cultivar la marihuana, segons la policia catalana, ja que tenia sistemes d’il·luminació, ventilació i climatització.

El consum elèctric els delata

Els agents remarquen que la construcció tenia un revestiment aïllant per evitar ser detectada. El que no va tenir en compte el sospitós és que la companyia elèctrica encarregada del subministrament a la zona va alertar d’un elevat consum elèctric que provocava talls de subministrament habituals a la urbanització. Aquesta va ser la clau perquè els investigadors descobrissin que hi havia aquest narcobúnquer. El detingut suposadament va cometre un frau elèctric de 73.000 euros. La plantació va ser desmantellada.

Segons un informe recent d’Endesa, el principal problema de les plantacions de marihuana instal·lades en habitatges i naus industrials i enganxades irregularment a la xarxa elèctrica és que poden col·lapsar la distribució al consumir tot el dia sense parar. Per això calculen que la mitjana d’una plantació indoor és que consumeix el mateix que consumeixen uns 80 habitatges.

La companyia remarca que la majoria de les plantacions estan controlades per organitzacions criminals, que solen estendre cables de més d’un quilòmetre, per dificultar la detecció de l’enganxament irregular, electrifiquen les portes per evitar l’accés a les plantacions i arriben fins i tot a manipular els fusibles dels centres de transformació.

Catalunya i Andalusia

En els últims cinc anys, la filial de Xarxes d’Endesa ha desmantellat la instal·lació elèctrica que alimentava al voltant de 10.600 plantacions de marihuana a l’interior de locals. L’energia recuperada en aquests fraus equival al 26% del robatori total d’energia comptabilitzat, segons la companyia, que recorda que el problema de les plantacions de droga és "especialment greu en algunes zones de Catalunya i Andalusia".

Notícies relacionades

Un ideal extrem de bellesa "viril" sedueix els nois

Els Mossos troben menys cultius però requisen més quilos

A més, assenyalen que només el 2025 es van desmantellar al voltant de 1.850 instal·lacions indoor per al cultiu de cànnabis a tot Espanya. L’energia recuperada en aquests fraus va sumar 182,7 milions de kWh. També remarquen que la proliferació d’aquestes plantacions de marihuana genera problemes d’errors de subministrament elèctric al conjunt de veïns i que el reforç de la xarxa, amb més potència, "no resol el problema, ja que s’utilitza per alimentar noves plantacions". Endesa remarca que "en algunes zones, la potència elèctrica disponible multiplica per cinc la contractada legalment, però el frau és de tal magnitud que acaba per saturar les instal·lacions".

Juntament amb els problemes dels talls de subministrament, Endesa remarca que cada vegada més es troben que els tècnics que acompanyen la policia per treure aquests empalmes il·legals són agredits pels propietaris de les plantacions. L’any passat van ser 58 atacs quan en els tres anteriors se’n van registrar un centenar.