La família d’una nena amb autisme urgeix a l’escola que no «allargui terminis» per a l’entrada del seu gos d’assistència a l’aula

La nena té un grau de trastorn de l’espectre autista (TEA), també TDAH, retard cognitiu i discapacitat reconeguda, segons la documentació aportada per la família i el protocol tècnic elaborat per Ramalladas, centre d’instrucció de gossos d’assistència.

El Miel és un llaurador retriever xocolata destinat a recolzament per a TEA i regulació emocional, amb un programa previst de tres mesos, 15 sessions i una freqüència d’una o dues sessions setmanals. L’objectiu és afavorir l’estabilitat emocional de la Leire, reduir episodis d’ansietat, facilitar transicions i millorar la seva permanència a l’aula. En un informe mèdic, una psiquiatra del Sergas recomana per a la menor «la vinculació permanent d’un gos d’assistència», segons va poder comprovar aquest mitjà.

Un dret reconegut

Els seus pares, Alba Rodríguez i Abel Riveiro, no discuteixen només el dret de la seva filla a comptar amb aquest recurs. El que denuncien és el temps. «No ens diuen que no, però tampoc fan res», resumeix l’Alba. La família afirma que el centre i l’Administració educativa estan deixant passar les setmanes amb tràmits, consultes i nous requisits fins a posar en risc la formació de l’animal durant aquest curs. La mare va registrar una denúncia davant la Inspecció Educativa en la qual acusa l’escola d’incórrer en una «negativa encoberta» i d’utilitzar les possibles fòbies o al·lèrgies de tercers com a obstacle per a un dret que, insisteix, «està reconegut per llei».

La preocupació té també una dimensió econòmica i emocional. El procés complet costa 14.000 euros. La família ja ha abonat un primer pagament de 3.850 euros i ha organitzat rifes, venda de sabons i activitats solidàries per assumir-ne el cost. Però el que més els inquieta, diuen, és que la Leire vegi com altres nens amb qui coincideix en teràpia ja estan fent l’adaptació a les seves escoles mentre ella continua esperant. Segons la família, tres centres educatius de Galícia –dos a Ourense i un a Santiago– ja treballen amb gossos d’assistència d’aquest tipus.

No és una mascota: és una eina de recolzament

El gos, expliquen, no és una mascota ni un element recreatiu. És una eina de recolzament. A casa, segons la família, el Miel ja ha començat a complir una funció clara: ajuda la Leire a calmar-se quan anticipa una crisi. La nena el busca, l’abraça o permet que l’animal es col·loqui al costat d’ella fins que es regula. L’informe tècnic incorporat al protocol descriu el gos com un «regulador emocional», un «element de seguretat» i un facilitador d’adaptació a l’entorn educatiu. El mateix document considera la mesura «altament recomanable», «ajustada a normativa» i beneficiosa per a la inclusió educativa.

La cronologia que maneja la família arrenca abans de Nadal, quan assegura que va avisar l’escola que iniciaria el procés. El 29 de gener, l’ensinistradora Vanesa Arias, responsable del projecte, va remetre documentació al centre. El 3 de febrer es va fer una reunió amb l’equip directiu, l’orientadora, la tutora, la família i la instructora. Segons la reclamació presentada per Alba Rodríguez, en aquesta trobada es va explicar el procediment que s’havia de posar en marxa. El 7 d’abril, afegeix l’escrit, es va remetre a l’escola «tota la documentació»: protocol d’accés, legislació aplicable i informació relativa al procés de formació.

Educació: «Va ser tractat amb la màxima immediatesa»

Aquí hi ha un dels punts centrals del xoc. La Conselleria d’Educació afirma que està actuant amb la «sensbilitat necessària» i d’acord «a la normativa vigent», garantint que es respectin «els drets i deures de totes les parts implicades». Segons la Xunta, les comunicacions del centre van ser tractades «amb màxima immediatesa possible» i els dubtes es van resoldre pels serveis jurídics.

També reconeix el dret d’entrada del gos d’assistència. Assegura que es va demanar al centre el diagnòstic de l’alumna que acrediti la necessitat de comptar amb el gos, a més del certificat de discapacitat ja presentat, així com la intervenció de l’Equip d’Orientació Específic. També requereix una assegurança de responsabilitat civil del gos, certificats de l’empresa i de la persona acreditada per a la formació de l’animal, i el certificat negatiu de delictes sexuals de qui acompanyi el gos a l’aula. La família respon que els documents i permisos que es reclamen ara «ja van ser traslladats per correu electrònic a la direcció del centre».

FARAO va contactar amb la direcció del centre, que va declinar fer declaracions sobre el cas i es va remetre al procediment que «està en procés d’implantació amb Inspecció educativa».

En la documentació aportada per Ramalladas figuren el protocol, que inclou a més normes de convivència per a l’alumnat: no tocar el gos sense permís, no anomenar-lo ni distreure’l, no espantar-lo ni envair el seu espai de descans. El document recalca que es tracta d’un animal de treball i no d’un joc.

Integració fins al 12 de juny

Per a la família, les demores tenen conseqüències pràctiques. El pla tècnic preveia una fase prèvia de comunicació a les famílies de l’alumnat entre el 6 i el 10 d’abril, una primera fase de vinculació i seguretat del 13 al 21 d’abril, una segona d’exposició progressiva fins al 5 de juny i una tercera d’integració funcional fins al 12 de juny. En aquesta última fase es contemplava ja la presència completa a l’aula i, al final, sessions de jornada adaptada sense presència del professional, amb avaluació final del procés. Res d’això ha començat encara, segons els pares.

La família va presentar una reclamació urgent davant la Inspecció d’Educació en la qual demana una resolució expressa que reconegui el dret de la Leire a acudir al CEIP amb el seu gos d’assistència en formació, que s’ordeni al centre permetre l’accés immediat de l’animal amb les condicions establertes per l’ensinistradora homologada i que s’informi de l’estat de l’expedient i dels terminis de resolució.

El punt més delicat es va produir, segons la família, després d’una reunió de l’escola amb altres pares i mares de l’aula. La mare afirma que el centre va plantejar la possible existència de fòbies o al·lèrgies als gossos entre altres alumnes sense explicar adequadament com funciona un gos d’assistència ni les mesures previstes. «Ens han posat a la diana a nosaltres i la nostra filla», denuncia. El mateix protocol presentat al centre ja contemplava aquesta casuística.

Garanties jurídiques

La Conselleria afegeix que la persona professional que acompanyi el gos mentre es mantingui a l’aula haurà de presentar certificat negatiu de delictes de naturalesa sexual i firmar un registre d’entrades i sortides preparat pel centre. A més, adverteix que el protocol de l’empresa planteja algunes sessions sense presència d’un professional, una cosa que, segons Educació, contravé la normativa estatal. La Xunta invoca l’article 5.6 del Reial decret 409/2025, que estableix que els gossos en formació podran accedir a espais públics o privats d’ús col·lectiu sempre que vagin acompanyats pel seu formador o agent de socialització acreditat i identificats de forma visible com gossos en formació.

És a dir, Educació no qüestiona el dret d’accés, però remarca que s’ha d’articular amb garanties jurídiques, organitzatives i de convivència.

Notícies relacionades

L’OCU avisa: així actuen els ciberdelinqüents que buiden comptes bancaris sense robar la targeta

L’error que moltes famílies cometen amb l’anglès: més acadèmia no sempre ajuda

La família replica que aquestes garanties no poden convertir-se en una cursa d’obstacles. «El curs s’acaba», insisteix l’Alba. Per als pares, l’adaptació escolar no és un tràmit accessori, sinó una part necessària del procés d’acreditació i entrenament del Miel. El protocol tècnic defensa una incorporació gradual, supervisada i centrada en la persona, amb ajustaments organitzatius com un espai específic per al gos a l’aula, entrades o sortides flexibles, zones de baixa estimulació i coordinació entre equip docent, família i tècnic del gos.

Entre les dues posicions, el calendari avança. I aquesta és la urgència que la família vol posar sobre la taula: que el reconeixement legal no arribi tard per a una nena que necessita ajuda ara.