Demostrar el que un sap

No és gens anecdòtic el nombre de persones que, malgrat haver treballat professionalment durant molts anys en un sector determinat, no disposen d’un títol que avali els esmentats coneixements. I la qüestió és que aquesta situació va en contra seu restant-los competitivitat en el mercat laboral. No obstant, ja fa més d’una dècada que existeix el procediment de l’acreditació de competències professionals, que permet a aquestes persones reconèixer i validar les habilitats i coneixements que han adquirit a través de la seva experiència laboral o a través d’altres vies de formació, com cursos o tallers.

Per parlar d’aquest procediment, i conèixer el seu funcionament i particularitats, EL PERIÓDICO va organitzar el 9 de juliol passat una taula rodona a l’hotel Catalonia Barcelona Plaza. Una sessió a què no va faltar Francesc Roca, secretari de Formació Professional del Departament d’Educació i FP, que va pronunciar el discurs inaugural. «El procediment de l’acreditació de competències no només reconeix el talent existent, sinó que també obre noves oportunitats de creixement i millora la competitivitat del nostre teixit productiu», va dir Roca. «L’acreditació de competències és un pilar fonamental del sistema i permet que els nostres professionals, independentment de com hagin adquirit els seus coneixements, puguin validar-los oficialment, construint itineraris formatius que els permetin continuar progressant i adaptar-se a les demandes d’un mercat laboral en constant transformació».

L’exemple

El cas pràctic el va aportar Sandra Jones, que havia sigut semiprofessional en l’àmbit del motociclisme. Arribat cert punt en la seva carrera, l’evolució natural era convertir-se en monitora d’aquest esport. «Però malgrat tenir molta formació obtinguda a nivell federatiu i fins i tot a través del SOC, no eren títols oficials». Per això va decidir passar pel Servei d’Acreditació de Competències Professionals. Reconeix que, al principi, va viure l’experiència «com una obligació i un tràmit que havia de passar». No obstant, després del procés, li va quedar molt més clar tot el mapa de la seva formació, quins coneixements tenia i quins li faltaven. Així és com va aconseguir el certificat de professionalitat que, en el seu cas, era imprescindible per continuar treballant en el seu sector.

No obstant, la presència de Jones en l’esdeveniment estava doblement justificada. I és que, posteriorment a passar pel procés d’acreditació de competències, va ser ella la que es va convertir en assessora i avaluadora per als altres. «De vegades teníem molts problemes per contractar personal qualificat específic d’algunes àrees esportives. De manera que vaig decidir contribuir a aquesta necessitat que tenia la meva professió». En aquest punt, Jones va explicar quines tasques exerceix la figura de l’assessor i l’avaluador. El primer «és la persona que ajuda l’usuari a saber què pot i què no pot acreditar. L’assessor t’ajuda a buscar dins de les teves experiències tot allò que podria coincidir amb les diferents unitats de competència que hi ha dins d’un títol de formació professional o del Certificat de Professionalitat». Una vegada que ho tens tot, ja pots passar a la fase d’avaluació, que Sandra va insistir a no equiparar a un examen. «Es tracta d’una entrevista professional en què la persona avaluadora –que sap què és el que hauries de poder acreditar per obtenir determinada unitat de competència– et guia i t’extreu la informació de com és el teu dia a dia».

La funció de l’avaluador, per tant, «és facilitar un entorn natural on puguis expressar-te de la millor manera, demostrant els coneixements que tens fruit del teu recorregut professional. I això inclou també tota la formació no reglada que hagis realitzat, i que pot ser molt valuosa».

Finalitzat aquest procés, s’obté un informe que indica els coneixements acreditats. «Qui no n’acredita la totalitat, té la possibilitat de cursar aquelles unitats de competència que li queden pendents (a través del SOC, per exemple)». L’informe d’orientació també «indica quines són les diferents vies que un té per continuar amb la seva formació, en cas de desitjar-ho o necessitar-ho». Per exemple, existeix la possibilitat de matricular-se en un centre d’FP i cursar els mòduls que ens faltin fins a aconseguir un grau mitjà o superior.

Les xifres

Ricard Guillem, coordinador per a les Balears, Catalunya, el País Valencià i Regió de Múrcia de CaixaBank Dualitza, va prendre la paraula per aportar dades estadístiques sobre l’acreditació de competències. Segons va dir, «el 41% de la població activa de Catalunya no té un grau de formació professional o universitari. Però això no vol dir que no estiguin qualificats per a la feina que exerceixen». Una realitat que –va remarcar Guillem– es tradueix en «1,6 milions de persones». Aquest és el volum de població activa susceptible d’acreditar competències.

En primer lloc, perquè en algunes professions això s’està convertint en un requisit, és a dir, la certificació de la capacitat professional és obligatòria. Però fins i tot en els casos on no hi ha aquesta exigència, el procediment suposa múltiples avantatges: «Poder demostrar el que saps fer és un factor motivador per al treballador», va considerar José Luis Duran, president de l’Agència FPCAT, a través de la qual qualsevol pot iniciar el procediment d’acreditació de competències professionals. I és que, segons la mateixa font, «suposa un augment d’autoestima que pot portar el treballador a donar continuïtat a la seva formació professional, quan abans ni s’ho hauria plantejat.»

Per la seva banda, Eva de la Flor, coordinadora d’FP Baix Llobregat de CCOO, va remarcar el potencial de l’acreditació de competències de cara a la millora de l’ocupabilitat i la mobilitat professional: «Si tens experiència, però no titulació, hi ha llocs de treball a què no pots tenir accés. A més, les competències adquirides en una feina –sempre que hagin sigut acreditades– poden ser transferibles a un altre».

Mirada empresarial

La trobada auspiciada per EL PERIÓDICO es va aturar llavors en l’interès que l’acreditació de competències suscita en l’àmbit de l’empresa. «Evidentment, per a les corporacions el més important és que una persona tingui un bagatge i un saber fer, unes competències, però també és poder visualitzar-lo dins del marc de l’empresa», va assenyalar Ricard Guillem. Perquè per a les companyies «és una manera de reconèixer el talent que tens, el teu capital humà», va insistir.

Això justificava la presència a la taula rodona de Silvia Miró, directora de l’àrea de Treball de Pimec (Petita i Mitjana Empresa de Catalunya): «En alguns sectors professionals, el fet de poder acreditar l’experiència de les persones que hi treballen afavoreix la professionalització, és a dir, que el sector per si mateix pugui garantir la qualitat del servei, mentre es prevé l’intrusisme». A més, «tenir el teu personal oportunament acreditat permet organitzar millor els equips i dissenyar plans formatius interns més a mida, entre altres avantatges».

En aquest sentit, Miró va recalcar la importància de consolidar els processos d’acreditació massiva, és a dir, aquells que no parteixen d’una persona individual, sinó d’empreses, associacions, agents socials, etcètera, que són proactius identificant les necessitats al seu sector i desitgen capitalitzar el seu talent. «Desitjaria que es consolidessin aquests processos d’acreditació massiva, perquè no depenguéssim dels fons europeus MRR –que permeten l’actual gratuïtat del procediment d’acreditació de competències– i que la Generalitat de Catalunya disposés d’un pressupost propi per impulsar-los», va sol·licitar.

La demanda

El procés d’acreditació de competències professionals està en aquests moments en plena ebullició. Especialment a Catalunya, una de les comunitats espanyoles on la demanda és important, segons Duran. «Estem rebent unes 2.000 sol·licituds mensuals, cosa que representa un 40% més que l’any passat». Tot i així, i malgrat la «bona feina en difusió» que s’està fent (segons la la portaveu de CCOO), «encara seria necessari arribar a més persones». En aquesta línia, De la Flor va explicar que des del seu sindicat es realitzen xerrades informatives amb els delegats de les empreses per fer arribar tota la informació sobre l’acreditació de competències als treballadors».

Notícies relacionades

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

Escoles sense ordinadors fins a batxillerat

Amb la mateixa mirada crítica, De la Flor va apuntar un altre aspecte millorable: «la temporalitat del procés», que s’està demorant entre quatre i sis mesos en el cas de l’acreditació massiva, i que supera el mig any en l’acreditació individual.

Per finalitzar, el portaveu de CaixaBank Dualitza va admetre que «queda molt camí per davant», però es va mostrar optimista. «Crec que podem aplicar tecnologia a aquests processos» –referint-se a la IA generativa– per fer aquest procés molt més ràpid», va concloure Guillem.