MareNostrum 5, el gran supercomputador

Predir els efectes del canvi climàtic, dissenyar nous fàrmacs o desenvolupar sistemes d’intel·ligència artificial (IA) avantguardistes. Un supercomputador és un ordinador capaç de fer operacions com aquestes, molt més complexes que les que poden assumir dispositius comuns. Aquesta és la missió del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS), que ahir va posar en marxa el flamant MareNostrum 5, la seva versió més avançada.

"És un prodigi tecnològic", va celebrar ahir Pedro Sánchez. "Permetrà convertir Catalunya i Barcelona en la capítal científica d’Europa, i això és bo per a Espanya". El president del Govern espanyol va visitar les instal·lacions del BSC amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui va instar a trobar solucions als problemes compartits. També van participar en la visita la ministra espanyola de Ciència i Innovació, Diana Morant, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal.

Gran inversió europea

El juny del 2019, el BSC va presentar el seu projecte per garantir l’autonomia estratègica de la Unió Europea (UE) en matèria tecnològica. El MareNostrum 5 havia d’estrenar-se a finals del 2020, però la irrupció de la pandèmia de la covid ho va retardar tot. Tres anys després, la processadora exaescala més potent d’Espanya ha començat a caminar.

El MareNostrum 5 és l’última generació de la saga de superordinadors impulsats a la capital catalana des del 2004. Si la seva versió anterior, el MareNostrum 4, podia fer 14.000 bilions d’operacions per segon, el seu nou dispositiu dispara la capacitat màxima fins als 314.000 bilions de càlculs per segon. La màquina del BSC calcula en una hora el que a un ordinador portàtil de gamma mitjana-alta li portaria fins a 46 anys. "Té un poder científic i de transferència de tecnologia que ho fa únic a Europa", explica Mateo Valero, director i impulsor del BSC-CNS.

El projecte tindrà un cost de 202 milions d’euros, que inclouen la compra i instal·lació del MareNostrum 5 i els pròxims cinc anys de funcionament. Espanya lidera el consorci que, junt amb Portugal i Turquia, aporta un 50% de la inversió. L’altra meitat estarà finançada amb fons de la UE. Això converteix MareNostrum 5 en la inversió europea més gran a Espanya en una infraestructura científica.

Aquest salt tecnològic converteix aquest superordinador en un de les més potents del món, una eina crucial d’investigació per "buscar respostes a les grans preguntes de la ciència".

El MareNostrum 5 ajudarà a crear bessons digitals de la Terra i del cos humà, rèpliques virtuals per simular hipotètics escenaris de futur amb tota la seva complexitat. Això possibilitarà anticipar-se als reptes de l’escalfament global i entendre millor la nostra biologia i genètica per fer avançar la medicina i trobar solucions a malalties com el càncer o l’Alzheimer, "potser el repte més gran que tenim a nivell mundial", segons Valero.

Notícies relacionades

Les mesquites catalanes posaran seguretat després de l’incendi de Piera: «Tenim por, no és un cas aïllat»

Piera, en estat de xoc després de l’incendi que va arrasar la mesquita

Aquest mètode, que requereix una potència cada vegada més elevada, ja s’ha començat a aplicar a Barcelona per millorar la presa de decisions urbanístiques.

El BSC també contempla que la seva creació servirà per agilitzar el disseny i fabricació de semiconductors europeus, una prioritat estratègica de Brussel·les. "Europa no pot perdre aquesta oportunitat perquè potser és l’única per aconseguir la sobirania tecnològica", diu Valero. "Estem en l’inici d’una revolució", afegeix Roberto Viola, director general de Comunicació, Xarxes, Continguts i Tecnologia de la Comissió Europea.