Intent de suïcidi d’un estudiant a Barcelona: «Ni el professor ni ningú em va ajudar davant el ‘bullying’»

Les ferides de Coves no es veuen, però fan massa mal. Aquest xaval de 21 anys no ha tingut una vida fàcil. Amb 16 anys el seu pare va morir. «I després ens van desnonar a la meva mare i a mi perquè ens vam quedar sense l’ajuda d’invalidesa del meu pare», explica aquest noi, que va créixer a Parets del Vallès (Vallès Oriental). En aquella època va deixar els estudis i va entrar en una depressió que encara dura, quatre anys després. Es va haver de traslladar a viure al pis dels seus avis. Allà dorm en un matalàs al menjador.

Assenyalat des de petit

Coves s’ha criat en aquest context. Diu que gairebé no té amics i que sempre s’ha sentit assenyalat a l’escola. «Si ets gras i tens ploma... no tindràs bona vida. Sempre m’ha passat, això d’estar sol, que et triïn l’últim al pati, que es riguin de tu...», recorda.

Però quan es va treure el grau mitjà d’FP (amb una nota mitjana de 9) i va aconseguir una beca, va pensar que havia arribat el seu moment. «No havia sortit mai del meu poble, i vaig pensar que a Barcelona, una ciutat més oberta, podria ser jo mateix. Per això vaig venir aquí a estudiar», explica.

Al setembre, va començar el grau superior de Màrqueting i Publicitat a l’institut Joan Brossa de Barcelona, al barri del Guinardó. «Avui me’n penedeixo moltíssim», assegura. «Tot va començar bé, fins que un dia, davant de tota la classe, vaig respondre una pregunta del professor i un noi em va dir ‘calla, maricon de merda’». «El que em fa més mal és que ni el professor, ni ningú, va respondre ni em va defensar. Tothom va fer com si no hagués passat», denuncia.

Ignorància i soledat

«Els dies següents estava apagat: no parlava, vaig decidir tancar la boca. El tutor em va preguntar si em passava alguna cosa i li vaig recordar que m’havien insultat. Ell em va dir que ‘tenia la pell molt fina’, que ja tenia una edat..., em vaig emprenyar molt i me’n vaig anar de classe», apunta.

Setmanes després, el docent va organitzar una xerrada per parlar del que havia passat i dels problemes del Joel, amb la resta d’alumnes de la classe, just quan el Joel no era a l’institut, segons la versió de l’estudiant. «Vaig començar a rebre missatges de whatsapp dels meus companys dient que m’enganxarien, que què feia acusant-los de ‘bullying’...», explica el Joel.

Ara per ara, els maltractaments no han parat, però són molt subtils. «Quan arribo a classe ningú em saluda, em tracten com si fos invisible. Netegen la cadira quan m’aixeco, sento les rialletes sempre darrere meu... i ningú vol fer treballs amb mi», lamenta el jove. «Les úniques que m’ajuden són les treballadores de la neteja», agraeix.

La gota que va fer vessar el got

A la classe d’anglès, diu, la professora fa els treballs amb ell. «Però els altres professors no volen que faci els treballs sol», explica. Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got, i que el va portar a l’intent de suïcidi. «El professor em va dir que ja tenia l’assignatura suspesa si no feia els treballs en grup», explica desolat.

Coves, que ja estava sent atès al Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) de Granollers, va trucar a aquest servei com a urgència. Però aquesta vegada no li van poder agafar el telèfon. Llavors es va prendre una capsa sencera de Ribotril, una medicació que ja prenia per la depressió. Després, va sortir de classe i es va comprar una ampolla sencera de vi. «Vaig pensar que així em faria efecte».

El cas de Sallent

Després se’n va anar cap a casa amb autobús. Diu que no recorda res més, fins que els Mossos van arribar a casa seva i el van portar fins a l’Hospital de Mollet, on van comprovar que havia ingerit les pastilles. Llavors el van traslladar a la unitat psiquiàtrica de l’Hospital Granollers, on va rebre l’alta.

Mentre era al llit de l’hospital, va llegir a EL PERIÓDICO la història de les dues bessones de Sallent, una d’elles, víctima de ‘bullying’, morta després de tirar-se pel balcó junt amb la seva germana. «Per això vull explicar la meva història. Aquí hi ha un problema tant de protocol com del professorat, que no fa res. Necessito que canviïn les coses, que passi alguna cosa,» insisteix.

Aquest diari ha mirat de posar-se en contacte amb el centre, però responen que tenen «prohibit» parlar amb la premsa. El Joel també ha informat del seu cas a la Conselleria d’Educació, que finalment, tres setmanes després dels fets, i després de ser contactada per EL PERIÓDICO, li ha respost. Personal de la Unitat d’Atenció de les Violències a l’Alumnat (USAV) li ha trucat aquest mateix divendres i li ha recomanat que canviï de centre.

Notícies relacionades

El ‘bullying’, més enllà de Sallent: ¿què fem amb els assetjadors?

La precarietat perjudica la salut mental dels joves: un de cada set té problemes psicològics

Qui sí que se n’ha preocupat ha sigut l’Observatori Contra l’Homofòbia. El Joel els va explicar el seu cas al desembre, i l’entitat es va posar en contacte amb l’escola per aturar l’assetjament i treballar conjuntament. «Encara esperem resposta del centre», reconeixen des de l’Observatori tres mesos després.

Els Mossos de la comissaria d’Horta-Guinardó es van posar en contacte amb el Joel el dilluns 20 de març. «Em van preguntar si volia denunciar el ‘bullying’, ja que, com consta als informes mèdics de Granollers, els va arribar l’avís. Però és que a mi no m’han pegat..., no crec que serveixi de res», reflexiona el noi.