Població penitenciària

Els suïcidis són la principal causa de mort a les presons catalanes

  • El 2022 14 reclusos es van treure la vida a Catalunya, xifra un 22% superior a la registrada els dos anys anteriors

  • La taxa de suïcidis a la presó multiplica per vuit la registrada entre la població general

Els suïcidis són la principal causa de mort a les presons catalanes
3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els suïcidis s’han convertit en la principal causa de mort a les presons catalanes, segons dades oficials de la Conselleria de Justícia. L’any passat, 14 presos es van treure la vida, xifra superior als vuit morts per sobredosis de droga o als nou que van morir per diverses malalties. De fet, el 2022 els suïcidis van augmentar fins a un 22% en comparació amb els dos anys anteriors, quan es van registrar 11 morts. Es tracta de la xifra més alta des del 2011, igual com les morts per sobredosi. En total, l’any passat es van produir 39 morts entre la població reclusa de Catalunya, un 34% més que les 29 persones del 2021, però per sota de les 42 del 2020 o les més de 40 que es van registrar cada any entre el 2010 i el 2017.

La taxa de suïcidis en la població reclusa multiplica per vuit la registrada entre la població en general, segons fonts penitenciàries. El règim tancat en el qual viuen els reclusos és complex a causa de la falta de llibertat i la restricció de moviments. Un altre aspecte que influeix en aquesta radiografia és que aproximadament el 60% dels presos catalans té diagnosticada una patologia o malaltia de salut mental, segons les dades de la Conselleria de Salut. I prop de la meitat dels reclusos, fins a un 49%, pateixen trastorns relacionats amb l’abús de substàncies, principalment cocaïna, cànnabis, heroïna i alcohol.

En aquest sentit, l’associació Observa, dedicada a l’anàlisi del sistema penal a Catalunya, apunta que els suïcidis estan «en gran part» relacionats amb l’alta presència a les presons catalanes de persones amb problemes de salut mental. Segons un informe de l’entitat Justícia i Pau sobre aquest assumpte, un dels factors simptomàtics de la incidència de l’empresonament en patologia mental són els suïcidis i les autolesions.

Altres mesures

Expliquen des d’Observa que la presència de persones amb problemes de salut mental als centres penitenciaris és «un fenomen complex que segurament sobrepassa l’àmbit propi de l’execució penal». Tot i així, remarquen que el que els «preocupa enormement» és que la resposta de l’administració penitenciària sigui, «en la majoria de les ocasions, aïllament, contenció mecànica, sancions disciplinàries» i tornada d’aquests presos al règim totalment tancat (primer grau). Per a aquesta entitat, s’haurien d’aplicar altres mesures, com la suspensió de condemna per malaltia mental i la derivació d’aquestes persones als recursos sociosanitaris externs.

Des de la Conselleria de Justícia es remarca que «és evident» que la població penitenciària «és més vulnerable», donat l’alt índex de presos amb trastorns de salut mental i amb problemes d’addicció. Recalquen també des de la Conselleria que la pandèmia de la covid i les situacions de confinament extraordinari que s’han viscut als centres penitenciaris també estan relacionats amb aquest increment de suïcidis.

Notícies relacionades

La Generalitat incideix, tanmateix, que les últimes xifres d’un informe publicat el 2021, amb dades del 2019, apunten que la taxa de suïcidis als països veïns és superior a la catalana. Mentre que a Catalunya és de 7,2 i a Espanya de 8,6 per cada 10.000 interns, aquestes xifres ascendeixen a 11,1 a Bèlgica, 17 a França i 21,7 a Dinamarca. Justícia apunta que el fet que la taxa de suïcidis a les presons sigui superior a la de la població general «passa en tots els sistemes penitenciaris del món».

Programa de prevenció

Des del juny del 2019 s’apliquen a totes les presons de Catalunya un programa de prevenció de suïcidis en què intervenen professionals penitenciaris especialistes en salut mental i els equips sanitaris dels centres. El març del 2022, els departaments de Justícia i Salut van firmar un acord de col·laboració per impulsar l’atenció a la salut mental i les addiccions en l’àmbit penal. Aquesta col·laboració gira al voltant de tres grans eixos: el tractament de les addiccions, l’abordatge de la salut mental en l’àmbit de la justícia juvenil i la prevenció del suïcidi.