Una nova esperança per combatre les crisis de 400.000 espanyols que pateixen epilèpsia

A Espanya 400.000 persones pateixen epilèpsia. Una malaltia neurològica, crònica i íntimament lligada a la predisposició de patir crisis espontànies, que succeeixen a causa d’una activitat neuronal anormal al cervell. Crisi d’enorme impacte a nivell personal, social, laboral...Aproximadament el 40% dels pacients tenen aquests episodis no controlats malgrat que, abans, han tingut un tractament amb almenys dos medicaments antiepilèptics. És el que es diu epilèpsia farmacoresistent. Per a aquests pacients s’obre ara una porta a l’esperança: per fi –perquè arriba amb 21 mesos de retard respecte a altres països europeus– el Ministeri de Sanitat ha aprovat el finançament en el Sistema Nacional de Salut d’un nou fàrmac destinat a adults amb epilèpsia que no controlen les seves crisis.

S’estima que més de 50 milions de persones arreu del món pateixen epilèpsia. A Europa, són entorn de sis milions. A Espanya, entorn de mig milió. Pacients que, des d’ara compten amb una nova opció (cenobamat, del laboratori Angelini Pharma), un nou medicament anticrisis que, segons va explicar en roda de premsa Elvira Vacas, presidenta de la Federació Espanyola d’Epilèpsia (FEDE), suposa «un abans i un després per a molts pacients, els seus cuidadors i les seves famílies als quals els canviarà la vida» perquè sempre estan amb por de viure un d’aquests episodis.

Perquè, es va explicar en la convocatòria, aproximadament, el 30-40% de les persones amb epilèpsia continuen experimentant crisis malgrat haver sigut prèviament tractats amb dos fàrmacs indicats per evitar-ho. En aquest sentit, Vacas es va felicitar de l’arribada de la nova opció terapèutica tot i que va censurar que està disponible a Espanya –no així en altres països d’Europa (com Alemanya), on ja es comercialitza– amb 21 mesos de retard, tot i que s’ha estat utilitzant en un programa d’ús compassiu. La presidenta dels pacients va aprofitar per demanar la creació d’un Observatori d’Epilèpsia i més especialització dels equips hospitalaris. «Només un 25% pacients són atesos per un especialista en epilèpsia», va incidir.

Crisis espontànies

En la roda de premsa, la doctora Mar Carreño, directora de la Unitat d’Epilèpsia de l’Hospital Clínic de Barcelona i presidenta de la Societat Espanyola d’Epilèpsia (SEEP), es va referir a una malaltia neurològica «de la qual se’n parla menys, cerebral, no psiquiàtrica, no mental, tot i que moltes persones tinguin aquest dubte i que es caracteritza per una predisposició en el temps a generar crisis espontànies». Va al·ludir a una malaltia que arrossega moltes conseqüències.

Va apuntar a «casos que remeten, on les crisis es controlen», però també a una gran part de pacients que necessiten tractaments en períodes prolongats i seguiment mèdic constant. «Estem lluny de controlar la malaltia en tots els pacients», va assenyalar la metge, qui va assenyalar que, a llarg termini, pateixen pèrdua progressiva de memòria o més problemes de salut mental, com depressió. Per no parlar, va dir, de l’estigma.

En les últimes dècades, va afegir l’especialista, han aparegut molts fàrmacs antiepilèptics. «Hem guanyat molt en seguretat i en fàrmacs amb pocs efectes adversos greus», va apuntar. El problema, va afegir, és l’eficàcia per a un percentatge de pacients amb epilèpsia farmacoresistent. En aquest sentit, fins ara, no hi havia grans novetats. Per això es va felicitar de l’aparició d’una nova teràpia de la qual a Espanya ja hi ha experiència pel seu ús compassiu en alguns malalts. «És un avenç important», va indicar la doctora Mar Carreño.

Assajos clínics

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

La nova teràpia és un medicament anticrisi amb un mecanisme d’acció indicat per al tractament en adults amb epilèpsia que no han sigut controlats de forma adequada malgrat haver utilitzat un tractament previ, amb almenys dos fàrmacs més. El doctor Vicente Villanueva, cap de Secció de Neurologia a la Unitat Clínica d’Epilèpsia Refractària de l’Hospital Universitari Politècnic de la Fe de València, va parlar d’un fàrmac en tractament de les crisis focals (parcials) com a teràpia afegida en pacients en qui han fallat els altres dos. «El més interessant són les respostes completes o gairebé completes. És a dir, en pacients que ja no tenen crisis», va aprofundir.

Segons els últims resultats dels assajos clínics amb cenobamat, van indicar els especialistes, ha demostrat que és una solució eficaç i ben tolerada per al tractament de les crisis focals (parcials) en persones amb epilèpsia farmacoresistent. Aproximadament, el 20% dels pacients tractats van aconseguir la llibertat de crisis mantinguda per un període d’almenys un any. A més, l’ús del nou fàrmac autoritzat per Sanitat es va associar amb una reducció de la medicació, cosa que afavoreix la reducció d’efectes secundaris.