Dels bloquejos a les xarxes a la provocació gravada: tot el que inclou el ciberassetjament

Així ho va reconèixer la mateixa consellera d’Educació, Lydia Espina, a la Junta General del Principat, alhora que va recalcar que més del 70% de les denúncies registrades acabaven sense poder ser tipificades com a assetjament escolar, tot i que totes «s’analitzen i es treballa per prevenir-les i evitar que es converteixin en recurrents». En l’ànim de millora perquè hi hagi «tolerància zero» entorn del sofriment que viuen alguns alumnes la Conselleria ha començat a presentar als centres educatius regionals un nou protocol revisat la principal novetat del qual és que es defineix de forma exhaustiva el concepte de ciberassetjament.

El document recull les conductes que serien constitutives d’un possible cas de ciberassetjament i allà s’inclou, detalladament, «la creació i difusió digital de continguts ofensius per qualsevol mitjà electrònic (també els de contingut sexual o íntim) «etiquetar imatges en qualsevol suport afegint comentaris nocius, o reexpedir-los»; «publicar, reexpedir o divulgar a les xarxes, fotos o vídeos que perjudiquen o desprestigien»; «la provocació deliberada de situacions de violència a fi de gravar-les i pujar-les a les xarxes o difondre-les; «l’exclusió, bloqueig a les xarxes o grups, amb intenció de marginar»; «fuetejar o perseguir constantment»; «usurpar la identitat»; «insinuar-se o fer-se amic d’una persona per utilitzar la informació de forma malèvola» i algunes conductes més.

El protocol també detalla el procediment que han de seguir els centres i que té com a novetat el fet que s’amplia una mica el marge de les direccions dels centres per iniciar el corresponent procediment: passa de tres a cinc dies abans que s’hagi de comunicar a la Inspecció.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El nou protocol defineix el ciberassetjament com «aquella conducta d’assetjament que utilitza les tecnologies digitals com el telèfon mòbil, les xarxes socials, les plataformes de missatgeria i un altre tipus de plataformes per tal de fer mal a una altra persona, a través d’una actitud repetitiva i constant d’hostilitat i/o humiliació» i són requisits associats que el comportament del denunciat hagi sigut «intencionat», amb «repetició en l’agressió», i exercit sobre una altra persona «que no sigui capaç de defensar-se per si mateixa a l’existir una desigualtat de poder físic, psicològic i social entre l’agressor i la víctima». També és normal que l’assetjament es personalitzi en una única víctima indefensa. Des de la Conselleria es recalca que «s’ha de diferenciar l’assetjament escolar d’altres conflictes puntuals o esporàdics que pertorbin la convivència», i la resolució dels quals seguiria un altre curs.

El protocol insisteix que el professorat que observi o tingui coneixement d’un possible cas d’assetjament escolar transmetrà aquesta informació a la direcció del centre, que és qui s’ocuparà de desenvolupar els passos establerts en el protocol, des de convocar la família de la víctima fins a constituir un equip de seguiment del cas. La informació rebuda «haurà d’incloure evidències electròniques i, en el seu cas, proves de la situació per a la seva anàlisi. S’entén per evidència qualsevol tipus d’arxiu en format electrònic, que permeti emmagatzemar i reproduir la paraula, el so, la imatge o dades de qualsevol altre tipus», diu el protocol. Com a mesures d’urgència, la direcció del centre –que pot buscar assessorament expert– haurà d’organitzar la recollida d’evidències i traslladar tots els indicis d’assetjament escolar a la Inspecció Educativa en el termini d’aquells cinc dies lectius citats, des de la data en què es van conèixer els fets.