La llei de memòria democràtica reconeix els afectats per la pòlio com a víctimes d’una negligència de la dictadura

El projecte de llei de memòria democràtica que el Congrés ha aprovat i remès al Senat per continuar la seva tramitació inclou també un «reconeixement institucional i moral» a la «demanda de veritat» que exigeixen des de fa anys els afectats per la «pandèmia de la poliomelitis», que van patir les conseqüències de decisions del règim franquista que van provocar «la mort o maltractament de nens i nenes, famílies destrossades i arruïnades, mares amb sentiment de culpabilitat i persones sobrevivents amb greus seqüeles físiques, agreujades amb el temps, en una nova malaltia neurològica crònica, degenerativa i progressiva com la postpòlio, i seqüeles psicològiques per a la resta de la seva vida», segons explica el projecte de llei en l’exposició de motius.

Com a manera de reconèixer el sofriment dels afectats, el text legislatiu preveu que el Govern promogui investigacions i estudis que contribueixin a aclarir la veritat dels fets amb l’expansió del poliovirus durant la dictadura, a partir dels anys cinquanta, així com mesures de caràcter sanitari i social en favor dels qui han sobreviscut a la pòlio, els seus efectes tardans i la postpòlio, a fi de millorar la seva qualitat de vida.

Notícies relacionades

Multimèdia | Aquest és l’origen i l’explicació de les diferents banderes LGTBI+

Hi ha més de dos milions d’afectats per covid persistent, sense accés a unitats especialitzades: «L’atenció continua molt desordenada»

Aquesta menció i les previsions contingudes en el projecte de llei de memòria democràtica han sigut considerades com «un gran èxit» pels col·lectius que agrupen els afectats i especialment per la que compta amb més integrants, Associats de Pòlio i Postpòlio de Catalunya, que fa 16 anys que lluita contra les diferents administracions per aconseguir la millor atenció dels afectats i per aconseguir que se’ls reconegui com a damnificats per una «negligència de la dictadura franquista, que es va fer la desentesa al que passava en altres països d’Europa i Amèrica, i com estaven combatent-la en lloc de negar la seva existència». Per aquesta raó, l’entitat assenyala que el 14 de juliol, data en què es va aprovar el projecte de llei al Congrés, va ser «un gran dia», tot i que remarca el seu «dolor pels afectats de la malaltia que van quedar pel camí».

Les gestions d’Associats de Pòlio i Postpòlio de Catalunya han aconseguit que hi hagi cinc hospitals de referència per a l’atenció de les persones afectades, així com que es creï un protocol per formar els metges de capçalera, desconeixedors en molts casos d’una malaltia que la majoria considerava eradicada.