Condemnen el psiquiatre de la jet sevillana per tracte «groller i humiliant» a una pacient

És una sentència per un delicte que empal·lideix comparat amb les denúncies per assetjament i abusos sexuals que han relatat una trentena dels seus pacients. Però la condemna al psiquiatre Javier Criado a un any de presó després de ser jutjat per un delicte contra la integritat moral pel tracte «inapropiat, groller i humiliant» sobre una de les seves pacients, era l’única victòria moral que les seves presumptes víctimes podrien celebrar. La justícia va determinar que els presumptes abusos descrits havien prescrit.

La condemna observa l’atenuant de dilacions indegudes i li imposa un any de presó i la prohibició de comunicar-se i aproximar-se a menys de 300 metres de la víctima durant un termini de dos anys, així com que indemnitzi amb la suma de 5.000 euros la denunciant en concepte de danys morals. A l’hora d’imposar la pena de presó, la jutge valora especialment la «gravetat» dels fets, «danyant amb la seva conducta la integritat d’una persona molt vulnerable, en consideració a la seva concreta situació mèdica, i d’igual manera, el fet que l’acció no ha sigut un acte aïllat».

En el judici, la Fiscalia va sol·licitar per a l’acusat dos anys de presó, la prohibició de comunicar-se i aproximar-se a menys de 300 metres de la víctima per tres anys, i el pagament d’una indemnització de 6.000 euros pel dany moral. L’acusació particular va reclamar dos anys i mig de presó.

Humiliació i superioritat

La jutge considera que «no hi ha cap dubte que la submissió, per part d’un metge psiquiatre a una pacient amb trastorns mentals, a una situació d’humiliació amb comentaris» com els descrits en la sentència, integren la conducta sancionada a l’article 173 del Codi Penal, ja que «aquestes expressions no només són impròpies de la relació medicopacient, sinó que va crear en la víctima sentiments d’angoixa i d’inferioritat, susceptibles d’humiliar-la, tenint en compte que es tractava d’una persona especialment vulnerable pels seus antecedents psiquiàtrics».

La magistrada al·ludeix a la declaració del seu exmarit, que la va acompanyar en la primera consulta, o a la de diverses pacients que van acudir a la consulta del psiquiatre per diferents problemes de salut mental i que van coincidir «en el tracte vexatori que se’ls dispensava, reiterant-se per part de l’acusat conductes d’índole sexual, sent sotmeses a continus interrogatoris per conèixer els seus gustos sexuals, cosa que feia que se sentissin humiliades i no tractades amb respecte».

«Aquests testimonis han narrat les seves diferents experiències en el judici oral, que no seran abordades en la present resolució, a fi de no causar cap indefensió a l’haver-se declarat prescrites i no poder ser enjudiciades, però encara quan no siguin examinades, el seu testimoni de referència sí que ha de ser valorat», explica la magistrada. De la mateixa manera, la declaració de la víctima «ve avalada» per diferents dictàmens mèdics i psicològics.

Tot al voltant del sexe

És la primera condemna a Criado, un prestigiós psiquiatre, amb una posició acomodada en la societat sevillana, germà major d’una de les principals germandats de Setmana Santa de la ciutat. Un senyor poderós que va ser l’elegit per l’aristocràcia per asseure’s al seu divan. Un intocable ara caigut.

Tot va saltar pels aires el 2015. Aquell any, a l’empara del moviment #MeToo, alguna cosa va canviar a Sevilla. Ell va dir que era víctima de complot, d’una fabulació ordida per dones ofeses, enamorades d’ell i insatisfetes, que es venjaven així del metge. La primera a denunciar públicament va ser Matilde Solís, que va ser nora de la duquessa d’Alba. Després d’ella un munt de dones anònimes van aixecar la mà.

En la consulta del doctor Criado tot girava al voltant del sexe, segons van coincidir a denunciar les seves presumptes víctimes. Això van explicar 27 dones, sense connexions entre elles, que van acabar agrupades en una associació, Veritas, que es va dirigir al Congrés per demanar que canviï el Codi Penal perquè els delictes per abusos sexuals no prescriguin en el termini de tres, cinc i deu anys que ara mateix estableix la llei. Aquesta mateixa trentena de dones es van adreçar al Col·legi de Metges de Sevilla per demanar la seva inhabilitació. En paral·lel, la jutge que s’ocupava del cas va dictar l’arxiu de set denúncies, tres d’abús sexual continuat, dos d’abús sexual, un delicte continuat contra la integritat moral, omissió del deure de socors, delicte continuat d’intrusisme professional i inducció al suïcidi. Per a la jutge, tots excepte un estaven prescrits. «Els terminis [...] depassen els períodes de 3, 5 i 10 anys de prescripció prevista per als delictes objecte de denúncia», va recollir la instructora en la seva interlocutòria. La Fiscalia va sol·licitar a la jutge l’arxiu de la causa per la prescripció dels presumptes delictes, malgrat que va assenyalar «seriosos indicis de culpabilitat» del psiquiatre.

El paper de l’exmarit

Només una denúncia es va salvar. La d’una dona «en estat d’extrema vulnerabilitat», segons les proves aportades, que va arribar a la seva consulta el 2015, acompanyada del seu marit, del qual llavors s’estava separant, i que va ser testimoni directe d’expressions directes que traspassen el llenguatge groller per anar més enllà. Quan la seva parella va expressar que ella tenia dubtes sobre la seva identitat sexual, el metge va concloure: «Ah, llavors és que no saps si t’agrada més una polla o un cony», va ser dels primers comentaris. A partir d’allà, segons la denunciant, en un testimoni confirmat pel seu avui exmarit, que va acudir com a testimoni, tot girava al voltant del sexe.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Va diagnosticar la dona amb un trastorn de personalitat histriònica, en un historial mèdic que l’advocada de la presumpta víctima va considerar dubtós i fet ‘expressament’. Una sèrie de notes manuscrites d’aparent poc rigor científic. Tots els seus mals s’arreglarien «cardant» amb el seu marit, els seus comentaris en les quatre consultes acabaven sempre dirigits al sexe, amb un to que la denunciant va considerar «humiliant». Per al seu llavors marit les alarmes van saltar quan en l’última consulta a la qual va assistir ell va dir a la denunciant que llavors el problema era que «el seu marit no li menjava el cony com ho havia de fer». El psiquiatre, el senyor prestigiós que es feia amb el més granat de la societat sevillana, a la pacient, una dona que amb prou feines encertava a parlar en les sessions perquè el plor i el quadro d’ansietat i depressió que portava l’hi impedia.

Durant el judici, l’advocada de la defensa, Inmaculada Torres, va admetre que en aquest cas només es jutja un presumpte delicte contra la integritat moral que «no va anar a res més greu afortunadament», però va repassar el relat de totes les dones que han explicat el que els va passar en aquella consulta. «Aquest tracte humiliant en altres casos es va convertir en delictes majors d’abús i agressió segons el testimoni de dones de denúncies que han prescrit», va afirmar la lletrada. El primer cas és del 1979, quan Criado encara no tenia ni la llicència com a psiquiatre. «Al Capone, el gàngster més temut de Chicago va caure per un delicte d’evasió fiscal», va concloure la lletrada quan es va tancar el judici. Ara Criado pot recórrer la seva condemna, la primera, a l’Audiència Provincial.