Una empresa espanyola dissenya tecnologies per evitar les col·lisions amb cetacis

«Veiem que és un problema que transcendeix a l’àmbit social», ressalta María Azpiroz, investigadora en Tecnologies Marines d’Arquimea, que ha centrat la seva investigació especialment en catxalots, tot i que es pot utilitzar per a altres tipus de cetacis. Segons el Govern de les Canàries, un 54,32% de les espècies de cetacis que es troben encallats a les costes de les Illes després d’una col·lisió són catxalots. «Són una part important de la biodiversitat i, quan passa això, la perdem», replica la científica.

«Fins ara s’ha treballat amb moltes tecnologies, però cap d’elles és del tot eficient», explica María Azpiroz, investigadora en Tecnologies Marines d’Arquimea. Per això, des de l’empresa, i en col·laboració amb les universitats canàries, la Plocan i una empresa del sector naval catalana, han posat fil a l’agulla per mirar de buscar solucions complementàries de manera que es creï un «sistema per capes».

«Desenvoluparem diferents dispositius que disposaran d’una funcionalitat que se superposarà i formarà una xarxa de diferents capes –explica–, de manera que, si una falla, l’altra pugui suplir-la». L’any passat van desenvolupar una tecnologia acústica que permet detectar la presència dels catxalots quan vocalitzen. «Per a això col·loquem uns hidròfons (micròfons submarins) a l’oceà, així sabem que hi ha un cetaci a prop», ressenya. Aquesta tècnica té alguns desavantatges, ja que es pot sentir l’animal, però no localitzar-lo. Per trobar-lo, de fet, es requereixen almenys tres aparells per poder «triangular» la posició del cetaci. A més, «no tots vocalitzen sempre».

Durant l’any passat, amb la col·laboració de les universitats, els científics d’Arquimea van estar treballant en la instal·lació d’aquests hidròfons al fons del mar. «No els portaria un barco ni un veler. Aquesta tecnologia seria més aviat una infraestructura pròpia de les Illes», relata la investigadora.

No obstant, aquesta tecnologia, unida a d’altres que ja estan desenvolupant, permetria millorar considerablement la protecció d’aquests animals. Aquest any els investigadors estan immersos en un nou projecte. Es tracta de localitzar els animals per tecnologia d’imatge. La idea és evitar que els barcos creuïn en la trajectòria d’un animal que està descansant a la superfície, perquè moltes vegades passen desapercebuts. Però en aquest cas també hi ha desavantatges. Per exemple, «si la visibilitat és dolenta, per l’onatge o la boira, quan arribem a veure el cos del catxalot és molt tard per maniobrar».

Per aquesta raó és necessari anar «afegint més capes», amb l’objectiu de «tenir un conjunt potent d’elements que permetin millorar la protecció a aquests animals». A llarg termini, l’empresa està valorant la inclusió de la informació de satèl·lit, que permetria saber on hi pot haver aliment i, per tant, cap a on es traslladaran.

Però, per desenvolupar aquests instruments, els investigadors primer van haver de crear els mapes de risc de col·lisió de les Canàries. Sota la màxima que «perquè hi hagi una col·lisió hi ha d’haver un barco i un catxalot», els científics es van posar a buscar els llocs amb més trànsit i aquells on normalment s’han produït albiraments . «Creuem les dues dades i identifiquem diverses punts negres a les Illes», explica. Entre ells es troben els dos corredors entre Santa Cruz de Tenerife i Gran Canària (Agaete i La Isleta), així com el trajecte que uneix La Isleta amb Fuerteventura. «Són canals molt importants d’embarcacions de trànsit», va remarcar.

Al no estar condicionats a projectes d’investigació públics, l’empresa està obtenint resultats molt ràpidament. «Avui ja es pot aplicar allò en el que vam treballar fa un any», explica la investigadora, que insisteix que continuaran refinant totes les tecnologies que vagin creant.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Arquimea destina 9 milions del seu pressupost a projectes d’investigació propis. «En aquests moments estem desenvolupant una vintena de projectes diferents; alguns de més petits i altres de més grans», relata Rubén Criado, CEO d’Arquimea Research Center. Com explica, la majoria del finançament del qual disposen és propi. «És Arquimea qui finança aquests projectes i això ens dona autonomia per poder triar-los i també ens dona velocitat a l’hora d’aconseguir resultats», argumenta.

Aquesta aposta decidida per la ciència és el que ha permès que l’empresa creixi en molt poc temps. «El gener del 2020 teníem un sol empleat i actualment en som més de 70», assenyala Criado, que assegura que a finals d’any passaran a ser-ne 90. En aquesta etapa, l’empresa ha pogut captar talent canari que «havia emigrat» i l’any passat va poder sol·licitar cinc patents internacionals.