La UE confirma el seu suport al final de la venda de cotxes amb motor de combustió per al 2035

El puzle del Fit for 55, la bateria de propostes de la Comissió Europea per reduir les emissions de CO₂almenys un 55% per al 2030, previ pas per arribar a la neutralitat climàtica el 2050, ha fet aquesta matinada un pas de gegant. Després d’una llarga jornada de negociacions de 17 hores, que es va allargar fins passades les dues de la matinada de dimecres, els ministres de Medi Ambient de la UE han aconseguit tancar un acord polític sobre cinc propostes legislatives del paquet clima, inclosa la prohibició de vendre cotxes amb motor a combustió a partir de 2035. Les concessions introduïdes per superar les resistències d’alguns estats membre auguren, però, una negociació final complicada després de l’aturada estival amb l’Eurocambra.

«Una victòria política i el conjunt de lleis més ambicioses del món per aconseguir els nostres objectius climàtics», ha celebrat la ministra de Medi Ambient i presidenta de torn de la UE, Angès Pannier-Runacher. «Un llarg però bon dia per a l’acció climàtica: les decisions del Consell sobre el Fit for 55 són un gran pas per complir el Pacte Verd Europeu», ha afegit el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans, que ha recordat que l’abandonament dels combustibles fòssils és més urgent encara després de la invasió russa d’Ucraïna.

Sobre la taula dels Vint-i-set, aquest dimarts hi havia cinc elements centrals del paquet clima: la revisió del règim de comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte hivernacle, el nou camí sobre el repartiment de l’esforç, la revisió de les emissions i absorcions de gasos amb efecte hivernacle derivades de l’ús de la terra i la silvicultura, la revisió de les normes sobre emissions de CO₂ dels turismes i els vehicles comercials lleugers nous i el nou fons social per al clima. 

L’acord final no toca les grans xifres ni objectius proposats per Brussel·les. En primer lloc, acabar amb la comercialització de vehicles amb motor de combustió a partir de 2035, una data que demanaven retardar cinc anys països com Itàlia, Portugal, Bulgària, Romania i Eslovàquia però que finalment es manté intacta –la mateixa que ha fixat l’Eurocambra–; això significa que a partir de llavors no es podran vendre cotxes nous de gasolina o dièsel, tan sols vehicles d’emissions zero, com els elèctrics o d’hidrogen. La norma fixa també un objectiu intermedi de reducció d’emissions de CO₂ per a 2030 del 55% per a vehicles i del 50% per a furgonetes. A més, Brussel·les haurà de revisar els progressos el 2026 tenint en compte els avenços tecnològics, incloses les tecnologies híbrides i la viabilitat i impacte de la transició.

Menys diners per al fons

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’acord també inclou la reforma del sistema de comerç d’emissions pel qual des de 2005 es graven les emissions d’unes 11.000 plantes industrials i del sector de l’aviació. Segons el pacte, les emissions cobertes s’hauran de reduir un 61% per al 2030 respecte als nivells de 2005. La idea, a més, és ampliar el sistema i cobrir també el sector marítim –tot i que amb concessions per a les illes més petites i les regions ultraperifèriques– i introduir un sistema similar en edificis i transport a partir del 2027. Una iniciativa destinada a incentivar alternatives més netes que ha generat tensions per la factura que podria suposar per a les llars i el risc d’activar nous moviments com els ‘armilles grogues’ de França.

Per frenar les resistències d’alguns estats membre i compensar el cost extra, el pla inclou un nou Fons Social per al Clima per recolzar els països més vulnerables en la transició ecològica i lluitar contra la pobresa energètica i que es finançarà en part amb el sistema de comerç d’emissions. El volum total d’aquest fons, malgrat tot, serà molt inferior al que havia proposat inicialment Brussel·les. En comptes dels 72.000 milions d’euros suggerits per la Comissió Europea, l’acord final inclou un import de 59.000 milions. Una tisorada amb la qual s’ha aconseguit finalment acontentar els països nòrdics, Alemanya i els Països Baixos, que consideraven massa elevada la quantitat inicial i que han lluitat per decidir-la fins al final.