Sentència ‘in voce’

Un grafiter accepta un any de presó per apedregar un vigilant

  • J. F. i sis persones no identificades més van atacar el guàrdia de seguretat al ser descoberts quan anaven a pintar vagons a l’estació de Montcada i Reixac.

Un grafiter accepta un any de presó per apedregar un vigilant

JORDI OTIX

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un grafiter ha acceptat la pena d’un any de presó i el pagament d’una indemnització de 700 euros per l’agressió a pedrades d’un vigilant de seguretat de Renfe-Adif i al qual va ocasionar una ferida al cap d’uns tres centímetres de longitud. El fiscal sol·licitava en el seu escrit d’acusació inicial cinc anys de presó contra J. F. per un delicte de lesions, tot i que, durant la vista celebrada aquest dimarts a l’Audiència de Barcelona, ha modificat les seves conclusions, rebaixant la petició de condemna, després d’arribar a un acord amb la defensa per a l’aplicació dels atenuants de reparació del mal (desemborsament de la indemnització) i de drogoaddicció. L’imputat és consumidor habitual de cànnabis.

El pacte ha evitat la celebració del judici i el tribunal ha dictat sentència ‘in voce’ en conformitat amb la petició del fiscal, que també va reclamar que a l’acusat se li imposés una ordre d’allunyament de la víctima durant un any. Els magistrats, posteriorment, van acceptar la suspensió de la condemna (és a dir, no ingressarà per ara a la presó) sempre que en els pròxims dos anys J. F. no torni a delinquir. Al ser un acord, la sentència no serà recorreguda i, per tant, és ferma. El fiscal, en la seva modificació de l’escrit d’acusació, ha destacat que J. F. pateix «una intensa impulsivitat que li provoca problemes d’autocontrol».

Els fets es remunten a la matinada del 8 d’abril del 2019, quan l’acusat i sis persones més que no han pogut ser identificades van accedir a les vies del tren de l’estació de Renfe-Adif a Montcada i Reixac per fer grafitis als vagons. Tots menys J. F. portaven una dessuadora amb caputxa i tapaboques que els ocultaven la cara. El grup, segons el fiscal, «era perfectament» coneixedor que «la seva situació irregular» podia ser percebuda pels vigilants. Si això passava, van acordar agafar pedres de les vies del tren per llançar-les al personal de seguretat. O això és el que va passar aquell dia quan els grafiters van ser descoberts.

«Pedres de mida considerable»

Notícies relacionades

A la víctima van començar a tirar-li pedres de «mida considerable», cosa que va obligar que hagués d’allunyar-se del lloc per poder refugiar-se. L’agressió no només va anar a més, sinó que el grup se li acostava cada vegada més físicament. Va ser llavors quan l’acusat es va adreçar directament al vigilant de seguretat quan aquest es creia a cobert amb una «clara intenció» d’agredir-lo. El guàrdia de seguretat va treure la porra per repel·lir l’atac i els dos van caure a terra, i després J. F. va fugir per reunir-se amb els seus companys. Una vegada tots junts, l’imputat i les sis persones més que l’acompanyaven van procedir a llançar de nou pedres al vigilant. Una li va anar a parar a la zona frontal del cap, que li ha provocat que li quedés una petita cicatriu.

No és la primera vegada que aquest guàrdia ha hagut d’actuar per foragitar grups de grafiters a les estacions de Renfe on ha donat servei, segons ha reconegut ell mateix a la porta de la sala on s’havia de celebrar el judici. Segons la seva opinió, aquests dibuixants urbans actuen sempre en grup i són organitzats, vigilant, fins i tot, els moviments del personal per poder pintar els vagons dels trens.