El Japó empresonarà qui insulti en les xarxes socials

A la vintena, guapa i esportista d’elit, reconeguda per la lluita primer i després pel ‘reality show’ de moda. «T’estimo. Viu una llarga i feliç vida. Em sap greu», va penjar de matinada en el seu compte d’Instagram juntament amb una fotografia amb el seu gat abans d’intoxicar-se amb sulfur d’hidrogen. Hana Kimura rebia un centenar de missatges diaris de toxicitat variada: qualificacions de «goril·la», recordatoris de la seva sang indonèsia, desitjos de mort...

L’ esmena del Codi Penal aprovada aquesta setmana respon a aquest suïcidi que fa dos anys va fer seure el país al divan. El Japó castigarà amb penes de fins a un any de presó i 300.000 iens (2.120 euros) els insults a les xarxes socials. Les bones intencions no es discuteixen. Modernitza les lleis del món analògic i estableix la distància entre un innocu i efímer insult al carrer i un altre que participa d’una lapidació col·lectiva amb rastre indeleble a les xarxes socials.

Tampoc es discuteixen els riscos que una aplicació escrupolosa suposa per a la llibertat d’expressió. Contra la llei han clamat organitzacions d’advocats i la principal formació opositora, el Partit Democràtic Constitucional, que només va secundar la iniciativa del Govern conservador després d’incloure una revisió en tres anys per mesurar-ne els efectes. Inquieta la vaguetat del concepte d’insult. El Codi Penal, que el defineix com «la degradació pública de la posició social d’un altre» sense referir-se a accions concretes, no resol el misteri. ¿N’hi haurà prou amb un simple «cretí» per acabar entre barrots? La llei també podria desincentivar les crítiques al govern o als poderosos, amb àmplies butxaques per afrontar dilatats processos judicials. I l’anonimat a les xarxes socials facilita, al cap i a la fi, el flux d’idees dels que tenen por d’expressar-se en públic.

Les víctimes, més protegides

La reforma agilita el camí legal de la víctima. En l’actualitat són preceptius dos procediments, un contra la plataforma que va allotjar el comentari i un altre contra la companyia d’internet, per identificar l’ofensor. És una costosa odissea legal que, en el millor escenari, acaba amb una multa que no cobreix les despeses legals. Mentre l’esmena no entri en vigor, a finals d’estiu, les sancions no pugen dels 10.000 iens (70 euros). És més probable que l’emissor no acabi identificat o que el comentari esborrat temps enrere quedi sense càstig. La reforma amplia el termini per perseguir-los d’un any ara fins a tres.

Les ombres sobre la llei no impedeixen una sensació nacional de missió complerta. Ho és per a la Kyoko, mare de la Hana, que ha convertit la lluita contra el ciberassetjament en la seva raó de vida. A la pèrdua de la seva filla s’hi va sumar la indignació pels escassos 9.000 iens (63 euros) que van pagar els dos únics condemnats. «Vull que la gent entengui que el ciberassetjament és un crim», ha dit aquesta setmana. «La llei anterior no era dissuasòria. La meva incontenible sensació és que ho hem aconseguit. Però això no és el final, només el principi», ha advertit.

Notícies relacionades

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

La seva mort va posar el focus en l’arbitrària tortura a què sotmeten les xarxes a les celebritats. La Hana havia guanyat diversos campionats quan va entrar al ‘reality show’ ‘Terrace House’, produït per Netflix i famós a l’Àsia i els Estats Units. Va ser una trivial discussió sobre la bugada que va desencadenar el tsunami. Assenyalada com la dolenta, no va disfrutar de cap pietat. Les confessions d’altres participants descrivien una toxicitat impune. «Em van dir que si entrava al programa, les calúmnies serien inevitables i que havia d’assumir-les com l’impost de la celebritat. ¿Però això és correcte? Rebo un munt d’insults cada dia i altres participants també pateixen una agonia», revela el basquetbolista Ryo Tawakari. «Els que som a la televisió també som persones humanes i tenim sentiments. Les paraules poden ser armes mortals. Hem d’acabar amb aquesta pràctica en què pots dir el que vulguis als famosos», afegeix Emika Mizukoshi.

La Hana va posar rostre a un problema creixent. El 2011 hi va haver 2.267 denúncies policials per ciberassetjament, cinc anys després ja n’eren 8.037 i el 2017 s’acostaven a les 12.000. No hi ha registres en l’últim lustre, però sembla clar que la tendència exigeix mesures per protegir la vida i la salut mental de les víctimes. També Corea del Sud va emprendre reformes legals després dels suïcidis el 2019 de Goo Hara i Sulli, estrelles del K-pop. Els del jugador de voleibol Kim In-hyeok i de la ‘streamer’ Cho Jang-mi, tots dos aquest any, suggereixen que no van ser suficients. El Japó i Corea del Sud comparteixen una cultura de fans amb adhesions i aversions irracionals, però el sudoku és global: com es pot embridar el nou ciberassetjament sense llimar la vella llibertat d’expressió.