Col·lectius vulnerables

La falta d’ajudes aboca al tancament una associació d’atenció a víctimes d’abusos

  • L’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment (ADDAS), amb més de 20 anys d’experiència, necessita 50.000 euros per continuar treballant

  • La Taula de Tercer Sector Social denuncia impagaments del Govern que posen en risc la viabilitat del teixit social

rjulve43216244 barcelona 07 05 2018 mujeres de la associacio d assistencia 180509162232

rjulve43216244 barcelona 07 05 2018 mujeres de la associacio d assistencia 180509162232 / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Aquest mes de juny ens n’anem totes a l’atur, i a veure com continuem». Explica preocupada, però sobretot enfurismada, Maria Sellés, coordinadora de l’Associació d’Atenció a Dones Agredides Sexualment. Una entitat de Barcelona amb més de 20 anys d’història: va ser la primera a acostar-se a les dones víctimes de violacions. Aquest 2022, per falta d’ajudes públiques, s’ha vist obligada a deixar de pagar tots els seus empleats. Han decidit seguir endavant a base de voluntariat, però ja acumulen una llista d’espera de vuit dones agredides en tan sols dues setmanes a les quals no podran ajudar. El seu cas mostra el feble sistema de finançament de les entitats socials, que, segons la Taula d’Entitats del Tercer Sector, obligarà moltes a seguir el mateix camí que AADAS.

Quan AADAS es va crear el 1991 les agressions sexuals eren, més aviat, un estigma. La seva tasca, present fins avui, consisteix a abraçar aquestes dones i acompanyar-les en la seva recuperació per la via judicial i psicològica. «Cada any, de mitjana, atenem 350 persones, la majoria dones però també algun home», explica Sellés. Això passa, en part, perquè els Mossos d’Esquadra, els jutges i els serveis socials, entre altres serveis públics, deriven moltes víctimes de violència sexual fins a l’associació perquè les ajudin en la seva recuperació.

Fins allà arriben persones de totes les edats que han sigut víctimes de violacions, assetjament o tocaments no desitjats per part de persones conegudes (un cap, un amic) o per part de desconeguts. I els casos passen a tota hora i a tot arreu. «En taxis, a la feina, de camí a casa, a la discoteca...», segueix Sellés.

No és un cas aïllat

L’any passat l’entitat ja va veure com el seu futur perillava: la Generalitat no els havia abonat una subvenció per un error tècnic. Finalment van acabar per cobrar-la i l’any es va poder salvar. Aquest 2022, la situació és «insostenible», en paraules de Sellés. Han quedat excloses de la subvenció de l’aportació al 0,7% de la declaració de la renda, que atorga la Generalitat i que percebien cada any. La dotació de l’Ajuntament de Barcelona és de 12.000 euros anuals i de la Diputació de Barcelona, de 5.000. «Per seguir endavant i poder pagar les nòmines a les nostres psicòlogues necessitem entre 40.000 o 50.000 euros», prossegueix Sellés.

El d’ADDAS no és un cas aïllat. Fa setmanes que les entitats socials té problemes. El sector assenyala importants demores en el pagament de les aportacions públiques promeses per al 2021. La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social calcula que les oenagés han hagut de posar de la seva butxaca un total de 23 milions d’euros aquest any perquè encara no han pogut cobrar les ajudes per les activitats de l’any passat. Una realitat que, segons la presidenta de la taula, Francina Alsina, posa «en escac» la tasca social, fet que obliga a acomiadar personal o a endeutar-se amb els bancs. De moment, ADDAS continuarà viva amb voluntariat. ¿Fins quan? «Fins on puguem», conclou Sellés.

Voluntariat i llista d’espera

Notícies relacionades

L’oenagé ha presentat un erto per poder continuar treballant mentre busca finançament extra. «Creiem que no ens l’acceptaran, ens n’anirem a l’atur», prossegueix. L’única treballadora que podrà continuar treballant és la jurista, que es finança per aportacions d’una federació estatal. Les tres psicòlogues i les dues coordinadores se’n van al carrer. «Continuarem treballant des del voluntariat perquè creiem que les dones que atenem ens necessiten», prossegueix Sellés. Admet, no obstant, que la situació no es podrà prolongar durant gaire temps. L’entitat també ha tancat portes per atendre nous casos. «Els apuntem a una llista d’espera perquè no podem donar l’abast», segueix. En tan sols dues setmanes vuit dones han necessitat la seva atenció.

«El problema és el mal sistema amb el qual funcionen les subvencions públiques, és un sistema precari i que ens porta problemes», afirma Sellés. Les entitats presenten els seus projectes per a un any, els implementen, però no cobren els fons públics fins a l’exercici següent. «Estem en el mes de juny i encara no tenim ni les resolucions de si ens accepten els projectes que fa mesos que estem implementant el 2022», es queixa.