MEMÒRIA HISTÒRICA

Paralitzat un documental sobre represaliats del franquisme per utilitzar la paraula «bàndol» i la bandera republicana al cartell

L’ajuntament d’Elda (Alacant) diu que «inciten a la confrontació i al guerracivilisme»

Paralitzat un documental sobre represaliats del franquisme per utilitzar la paraula «bàndol» i la bandera republicana al cartell
4
Es llegeix en minuts

L’ajuntament d’Elda ha paralitzat la gravació d’un documental sobre represaliats pel franquisme perquè al seu cartell es fa servir la paraula «bàndol» i es mostra una bandera de la II República. Així ho han denunciat els periodistes a càrrec del projecte, que expliquen que el consistori els va comunicar que «la paraula ‘bàndol’ genera confrontació» i aquests elements «inciten al guerracivilisme».

Amado Navalón, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Elda ha assegurat que el cartell consisteix «en la manipulació d’una foto bastant coneguda a Elda. Foto que s’ha manipulat per col·locar símbols com si fossin de l’època, amb la qual cosa és un pamflet que manca del més elemental rigor històric». Malgrat tot, Navalón ha clarificat que aquest documental es realitzarà «ja sigui amb aquesta empresa o una altra».

El consistori ha assegurat que «no és la nostra manera de treballar», i ha afegit que es va acordar al contracte que el títol seria ‘Memòria d’Elda’ i s’especifica que si es decidís un altre ha de ser per decisió de la producció». Navalón recrimina que els productors realitzessin el cartell i no l’hi passessin «perquè n’opinéssim».

Com expliquen Isabel Ginés i Carlos Gonga, periodistes especialitzats en Memòria Democràtica de la productora Checkout i creadors de diversos documentals sobre el tema, «teníem el contacte de les famílies ja i tot. Però nosaltres acostumem a publicar el cartell abans per anunciar que estem treballant en aquest tema. Just aquell dia ens va trucar un tècnic de l’ajuntament i ens va dir que aquest cartell incitava a la confrontació i al guerracivilisme, que la bandera republicana no l’entenien i que tampoc entenien la paraula bàndol, perquè genera confrontació. En definitiva, que aquest cartell no és correcte» assenyalen.

Associacions memorialistes com la plataforma de les fosses comunes de Paterna, la Coordinadora d’Associacions per a la Memòria Democràtica del País Valencià, o l’Associació de familiars de represaliats del cementiri d’Alacant, entre d’altres, també s’han manifestat públicament en contra de la paralització del documental.

Navalón defensa que el cartell «no es correspon amb la filosofia i el rigor del treball de la Regidoria» que el dirigeix, i de la qual és responsable davant els familiars de les víctimes en particular i dels veïns de la localitat en general.

Ginés explica que «és la primera vegada que ens ocorre una cosa així, a tots els ajuntaments en els quals hem treballat la relació ha sigut molt cordial i no hem tingut cap problema». A més, explica que en el consistori els van demanar, com a condició per treure el reportatge «ser més equidistants per no provocar», i els van dir que prendrien mesures perquè no poguessin gravar. La periodista denuncia que «no es pot ser equidistant. No pots equiparar botxins i víctimes, i no es pot ocultar una part de la història».

«No es pot ser equidistant. No pots equiparar botxins i víctimes, i no es pot ocultar una part de la història», diu Ginés

Des del principi, denuncien els creadors, «l’ajuntament no ens va voler deixar ni una sala per fer les entrevistes, va haver de ser Esquerra Unida la que va intervenir perquè poguéssim utilitzar una a l’ajuntament». A més, afegeix que «ha sigut un pal molt gran per a les famílies, que fa anys que volen explciar la seva història perquè se sàpiga el que va ocórrer i amb tot això li hem tret l’esperança», sentencia.

«No busquem revenja»

Estefanía de Haro és presidenta de la Plataforma de Familiars represaliats de l’Ajuntament d’Alacant. Explica que «no veiem cap sentit a la decisió de l’ajuntament. A tot arreu s’ha parlat dels dos bàndols, és història recent d’Espanya i perquè s’anomeni no és que es vulgui reviure el conflicte... Apareix la bandera republicana i simbologia franquista», explica.

Notícies relacionades

Per a d’Haro sí que és important «que es donés a les famílies la possibilitat d’expressar el dolor que han estat reprimint tants anys pel que han passat. No és buscar revenja ni res, no hi veig gaire sentit». Com a associació expliquen que estan en desacord amb la decisió del consistori d’Elda, ja que «no considerem que s’estigui ofenent. És el que va passar i punt, no s’està prenent revengisme ni res semblant», explica.

Recorda, com explica Ginés, que «a cap poble havien tingut problemes ni res semblant. L’últim documental el van gravar sense problemes, al contrari, han estat mostrant les històries d’aquestes famílies, els seus sentiments, i ja està, que les famílies puguin explicar el que va passar», apunta.