Francesc nomena 16 nous cardenals que escolliran el futur Papa, entre els quals un legionari espanyol

  • Fernando Vérgez Alzaga, de Salamanca, fa augmentar el pes d’Espanya al col·legi cardenalici i es converteix en el primer cardenal dels ultraconservadors Legionaris de Crist

A1-124394935.jpg

A1-124394935.jpg / Legionarios de Cristo (EPC_EXTERNAS)

2
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

El papa Francesc ha anunciat aquest diumenge la creació de 21 nous càrrecs de cardenal, dels quals 16 seran electors del pròxim cap de l’Església catòlica.

Es tracta de la vuitena onada de nomenaments de porprats efectuada pel pontífex argentí i, amb aquesta, augmenta també el pes d’Espanya, país que passa a tenir sis cardenals (tots, menys Antonio Cañizares, nomenats per Francesc) amb dret a vot en cas de conclave, l’elecció en què s’escull el Papa.

Legionari de Crist

Això es deu que entre els escollits hi ha Fernando Vérgez Alzaga, nascut a Salamanca el 1945, vinculat a la cúria romana des de 1972 i governador des del setembre passat de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, l’òrgan que s’encarrega d’administrar els afers terrenals del diminut Estat teocràtic.

A més, amb el nomenament de Vérgez Alzaga, també la ultraconservadora congregació dels Legionaris de Crist aconsegueix el primer cardenal de la seva història, ja que Vérgez Alzaga és membre d’aquest grup, esquitxat per diversos escàndols durant les últimes dècades que perjudicat profundament la imatge d’aquesta institució.

Amb tot, curiosament, això s’afegeix al fet que Francesc també ha decidit elevar a cardenal el jesuïta italià Gianfranco Ghirlanda, que va ser un dels comissaris que del 2014 al 2019 van tenir l’encàrrec d’‘intervenir’ la Legió de Crist per compte del Vaticà després que es coneguessin els terribles abusos del fundador legionari, Marcial Maciel, ja mort.

Sense vot

Tot i que, en el cas de Ghirlanda –recentment també un dels artífexs de la nova constitució sobre el Govern de la cúria vaticana-, no tindrà vot en un futur conclave a l’haver superat els 80 anys.

Al contrari, entre qui sí tindran la possibilitat de decidir el nom del futur monarca absolut de l’Església catòlica figuren dos membres més de la cúria romana, el britànic Arthur Roche, prefecte de la Congregació per al Culte Diví, i Lazzaro You Heung Sin, cap de la Congregació del Clergat. S’hi afegeixen diversos prelats d’Oceania, Àsia, i l’Àfrica: el salesià Virgilio Do Carmo Da Silva, arquebisbe de Dili (Timor Est), William Goh Seng Chye, de Singapur, Filipe Neri António Sebastião de Rosário Ferrão, de Goa i Damão (Índia), Anthony Poola, d’Hyderabad (Índia), Richard Kuuia Baawobr, bisbe de la diòcesi de Wa (Ghana), el nigerià Peter Okpaleke, bisbe d’Ekwulobia (Nigèria) i Giorgio Marengo, d’Ulan Bator (Mongòlia) i que és el més jove del grup (48 anys).

Tres sacerdots sud-americans

En canvi, de l’Amèrica Llatina, terra de naixement de l’exarquebisbe de Buenos Aires, Francesc ha escollit dos sacerdots del Brasil, el franciscà Leonardo Ulrich Steiner, arquebisbe de Manaus, i Paulo Cezar Costa, de Brasília, i un del Paraguai, Adalberto Martínez Flores, arquebisbe d’Asunción.

Mentre que dels països més desenvolupats procedeixen el nord-americà Roberto Walter McElroy, bisbe de San Diego, el francès Jean-Marc Aveline, arquebisbe de Marsella, i l’italià Oscar Cantoni, bisbe de Como.

D’aquesta manera, Francesc ha escollit com a nous cardenals prelats de tots els continents, una cosa que ja és habitual en les seves fornades d’electors del seu successor.

Cerimònia, el 27 d’agost

Notícies relacionades

Amb això, el total de cardenals passarà, el 27 d’agost –dia de la cerimònia oficial del seu nomenament–, a 229, dels quals 132 electors.

I això es deu al fet que, a més de Ghirlanda, Francesc també va decidir fer cardenals quatre sacerdots més sense dret a vot: el colombià Jorge Enrique Jiménez Carvajal, el belga Lucas Van Looy i els italians Arrigo Miglio i Fortunato Frezza.

Temes:

Papa Francesc