Aquest és el descobriment científic que «ressuscita» la llegenda de l’Atlàntida

Un equip internacional de científics, liderat per la Universitat de Granada (UGR), ha descobert evidències de diversos microcontinents que van existir fa entre 200 i 3.200 milions d’anys i que es troben submergits al fons de l’oceà l’Atlàntic Central, un treball que ha reviscut la vella llegenda de l’Atlàntida, descrita per Plató fa 2.300 anys, que ha captivat al llarg de la història la imaginació de moltes generacions.

L’equip de geocronologia dirigit per Fernando Bea i Pilar González Montero, catedràtics de Mineralogia i Petrologia de la Universitat de Granada, va trobar que roques oceàniques dragades del fons de l’Atlàntic Central amb edats menors de 2-3 milions d’anys contenien minerals zircons heretats de roques continentals molt més antigues, amb edats entre 200 i 3.200 milions d’anys.

Aquestes troballes s’han produït als voltants de la dorsal centre-Atlántica, la gran serralada muntanyosa que és l’espina dorsal de l’oceà. Per tant, lluny d’altres llocs on tradicionalment s’ha intentat localitzar l’Atlàntida, especialment a l’illa grega de Santorini, parcialment destruïda fa 3.600 anys durant una erupció volcànica.

El mineral zircó es pot considerar una ‘càpsula del temps’ que conté informació codificada en la composició isotòpica dels elements que el formen i pot cristal·litzar contenint quantitats apreciables dels elements radioactius tori i urani que es desintegren a diversos isòtops de plom.

La proporció entre cada fill radiogènic (els isòtops de plom) i el seu pare radioactiu (els isòtops de tori i urani) permet calcular l’edat de cristal·lització del mineral amb gran precisió. Addicionalment, el zircó conté oxigen, que és l’element més abundant en l’escorça i capa terrestres.

UN FRAGMENT DE CONTINENT DESMEMBRAT

«Atès que l’oxigen es difon amb gran rapidesa, el fet que els zircons antics trobats a les roques modernes del fons oceànic conservin la seva composició isotòpica clarament continental ens indica que s’han mantingut molt poc temps dins dels magmes de mantell, i suggereix que han sigut extrets d’una escorça continental que s’estava fragmentant al ser envaïda pels magmes de mantell que produeixen l’escorça oceànica», segons apunten els investigadors, que, en definitiva, estan convençuts que es tracta d’un fragment de continent que ha sigut desmembrat enmig de l’oceà Atlàntic.

Els científics de l’UGR assenyalen que la data en què es va produir aquest desmembrament del continent ve donada per les edats dels zircons magmàtics que coexisteixen amb els zircons antics.

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

«Les anàlisis realitzades al laboratori SHRIMP-IBERSIMS de l’UGR han mostrat edats tan joves com 600.000 anys, però no podem descartar edats encara més joves; podrien, per tant, haver existit un o diversos microcontinents poblats per homínids, si tenim en compte que l’homo ancestor passejava per Europa fa 900.000 anys», destaquen els autors.

«Aquesta edat de 600.000 anys per a la destrucció dels microcontinents Atlàntics és una estimació màxima. No hi ha cap evidència que descarti el que hagi pogut passar en temps més recents, de tal manera que la catàstrofe hagués quedat registrada en les llegendes i mites de l’homo sapiens. Per a això, seria necessari trobar roques oceàniques recents (menys de 10.000 anys) que també continguessin zircons heretats d’un continent antic. Esperem que els estudis en marxa puguin aclarir la incògnita», conclou Fernando Bea.