Juana Rivas: «M’han deslligat les ales per continuar lluitant pels meus fills»

Juana Rivas, a qui l’Audiència de Granada ha suspès la pena privativa de llibertat que encara tenia pendent després de rebre l’indult parcial, vol que la seva batalla judicial serveixi per a alguna cosa i sent que li han «deslligat les ales» per continuar lluitant, diu, perquè un dia els seus fills visquin amb la seva mare «en pau».

En una entrevista amb Efe, la primera que concedeix després de conèixer-se la resolució judicial, Rivas s’ha referit a «tantes mares que estan patint» per considerar que el desenllaç de la seva causa és «un pas per a tothom: Perquè els nens seran els homes del futur i això és una lluita d’amor cap a homes i dones. No hi ha res en contra de ningú».

Les seves declaracions es produeixen després que l’Audiència de Granada hagi acordat aquest dimecres suspendre la pena privativa de llibertat que, després de rebre un indult parcial del Govern, encara tenia pendent de complir aquesta veïna de Maracena (Granada) per la sostracció de menors a què va ser condemnada al desaparèixer durant un mes de l’estiu del 2017 amb els seus dos fills per no entregar-los a la seva exparella, l’italià Francesco Arcuri.

El tribunal ha pres aquesta decisió amb la condició que no delinqueixi en els pròxims tres anys i que participi en programes de parentalitat positiva.

Rivas diu que està «molt emocionada i contenta», sobretot pels seus dos fills, tot i que el petit no ha arribat a conèixer la condemna: «Un dia l’hi explicaré», manifesta sobre una causa en la qual «sempre» va saber que no podia perdre l’esperança, tot i que hi hagués dies d’«enuig», i en la qual mai va abandonar la «confiança en la justícia».

Juana vol creure que falta «molt poquet» camí que recórrer per la igualtat, i que el seu cas de «gairebé sis anys de lluita», tant la «visible» com la «invisible», li han demostrat que «en qualsevol moment pot canviar tot».

«Un pas molt gran»

I avui s’ha fet, segons el seu parer, «un pas molt gran» que agraeix als seus advocats i a la gent que l’ha recolzat i li ha aixecat l’ànim durant aquest temps: «El moment més fosc de la nit és just abans de l’alba», assenyala.

Juana afirma que tot i que «ha sigut dur arribar fins aquí», el seu cas només acabarà quan acabi el «patiment de tantes mares» que passen per circumstàncies similars.

«Sento que em deslliguen una mica les ales per continuar lluitant pel més important, que des del minut u ha sigut lluitar perquè un dia els meus fills puguin estar aquí amb la seva mare i vivint en pau. Jo soc la persona que els pot donar això que ells necessiten i no pararé», ha declarat.

La suspensió de la condemna permetrà a Juana Rivas viatjar quan vulgui a Itàlia per veure els seus fills, que viuen amb el seu pare després que un tribunal italià li concedís la custòdia en exclusiva dels dos fills de tots dos, tot i que amb un règim de visites fixat per a la mare.

«S’ha obert una finestra al cel»

obert una finestra al celFins a l’estiu no tenia previst tornar a veure’ls, però ara «s’ha obert una finestra al cel» i ben aviat es desplaçarà fins allà.

Per la seva banda, Francisca Granados, assessora jurídica del Centre de la Dona de Maracena (Granada), ha relatat a Efe que en aquest camí, la resolució de l’Audiència de Granada és «un pas important però no l’últim» perquè encara «queda camí per recórrer».

 «La violència de gènere és una realitat que pot ser millorada, però legalment tenim normes perquè el que ha passat en aquest cas no hagi de passar, i aquesta és la gran tasca que ens queda pendent», ha dit.

Juana Rivas va estar un mes en parador desconegut amb els seus dos fills amb l’argument de protegir-los davant la seva exparella i pare dels nens, l’italià Francesco Arcuri, que el 2009 va ser condemnat per haver-la lesionat i que ella va tornar a denunciar per maltractament el 2016.

Notícies relacionades

Multimèdia | Aquest és l’origen i l’explicació de les diferents banderes LGTBI+

Hi ha més de dos milions d’afectats per covid persistent, sense accés a unitats especialitzades: «L’atenció continua molt desordenada»

En els últims anys, la batalla judicial de Rivas s’ha mantingut en diferents òrgans judicials, també per qüestions de competència, tant de la jurisdicció d’Espanya com en la d’Itàlia.

Els nens viuen amb el pare al municipi italià de Carloforte, a l’illa de San Pietro, al sud de Sardenya, des de l’agost del 2017, quan Rivas finalment va acatar l’ordre judicial a Espanya que l’obligava a entregar-los al pare.