SpaceX

El dia que Elon Musk va perdre un satèl·lit a Astúries: desintegrat al Cantàbric

L’Starlink, posat en òrbita per l’empresa del magnat sud-africà, es precipita com una gran bola de foc

El dia que Elon Musk va perdre un satèl·lit a Astúries: desintegrat al Cantàbric

EFE / CHRISTIAN BRUNA

3
Es llegeix en minuts

Una gran bola de foc va solcar el cel diumenge passat. Cap a mitjanit el seu rastre es va perdre definitivament al mar Cantàbric. L’Institut d’Astrofísica d’Andalusia n’havia seguit la trajectòria des del nord del Marroc, a través de la Península, de sud a nord fins a Astúries, on va desaparèixer al mar. La Sara va tenir oportunitat de contemplar l’objecte quan ja s’havia dividit en diversos fragments, entre les localitats de Bayo i La Tejera, quan anava amb cotxe de camí de Grado. Era poc més enllà de les onze de la nit i ella i amb l’amiga que l’acompanyava van parar al marge de la carretera a contemplar aquelles sis boles de foc, a què la Sara es refereix com «una de les coses més boniques que he vist mai». Les veien molt a prop i semblava que caurien sobre Grado. Esglaiades, van pensar primer en un meteorit, fins i tot van témer que hagués arribat l’Apocalipsi i després, quan els llums es van esvair, contactant a través de les xarxes socials amb un grup d’experts, van descobrir que es tractava d’un satèl·lit de comunicacions, un Starlink de 260 quilos que la companyia SpaceX, fundada pel magnat sud-africà Elon Musk, i posat en òrbita el 24 de gener del 2020.

La bola de foc va ser gravada pels detectors de la Xarxa de Bòlids i Meteors del Sud-Oest d’Europa (Xarxa SWEMN), que opera en diferents observatoris espanyols i que treballen en el marc del Projecte SMART, que coordina l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC). Dilluns, el seu investigador principal, José María Madiedo, va informar que el satèl·lit va entrar en l’atmosfera terrestre cap a les onze de la nit i a una velocitat d’uns 27.000 quilòmetres per hora. La brusca fricció amb l’atmosfera a aquesta enorme velocitat va fer que es tornés incandescent i va generar una bola de foc que es va iniciar a una altitud d’uns 100 quilòmetres sobre un punt situat al nord del Marroc, gairebé a la frontera amb Algèria. Des d’allà va avançar en direcció nord-oest i al llarg de la trajectòria es va anar fragmentant, per la qual cosa es van poder veure diverses boles de foc avançant en paral·lel. Va travessar tota la Península i va creuar Astúries per finalitzar la seva trajectòria sobre el Cantàbric. Se suposa que qualsevol fragment del satèl·lit que hagués resistit el brusc pas a través de l’atmosfera terrestre hauria caigut al mar.

Notícies relacionades

Javier de Cos, el director de l’Institut Universitari de Ciències i Tecnologies Espacials d’Astúries, es mostra tranquil·litzador sobre el risc que comporta la caiguda d’escombraries espacials sobre la Terra. «Por no n’hauríem de tenir, és molt infreqüent i hi ha mesures per evitar-ho», assegura, tot i que admet que «no és el normal ni el desitjable». El que sol passar és que l’objecte es desintegri a l’entrar en contacte amb l’atmosfera i el més probable és que els fragments que quedin es precipitin al mar o a una zona despoblada, que ocupen la major part de la superfície del planeta.

De Cos reconeix que «la comunitat científica està preocupada» per la proliferació de satèl·lits artificials, per les escombraries espacials que es generen i perquè fan menys efectius nostres telescopis i interfereixen en les observacions astronòmiques. «Quan una empresa llança tot un tren de satèl·lits alguns, a l’arribar a la seva òrbita, ja no són operatius», afirma, i ara per ara, afegeix, les mesures per posar remei a aquesta situació encara no s’han concretat. No es tracta només d’Elon Musk, hi ha infinitat de companyies aeronàutiques i de tecnologies de la informació llançant satèl·lits sense atenir-se a cap regulació, «de forma independent i atenent una carrera competitiva», diu.