Més de 200 denunciants

El fals ‘broker’ de Girona surt de la presó després de complir mesures provisionals de rècord

  • Jugadors del Girona Futbol Club, empleats de banc i constructors experimentats, entre els afectats pel seu engany piramidal

Estafador broker de Girona

Estafador broker de Girona

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Totes les xifres que envolten el cas d’Ivan Juvanteny són massa grans per a una ciutat com Girona. Aquest veí de 35 anys, més conegut pel sobrenom de ‘fals broker’, ha sigut denunciat per haver estafat més de 15 milions d’euros a unes 200 persones, la majoria de les quals són habitants de Girona, com ell. Alguns, de molt pròxims: familiars i amics. Aquesta setmana Juvanteny ha tornat al carrer després de complir mesures de tancada preventiva que també han sigut de rècord per a l’Audiència de Girona. El sospitós esperarà en llibertat que finalitzi una instrucció complexa que guia el jutjat número 2 de l’Audiència de Girona i que ha d’acreditar com va aixecar una estructura financera fraudulenta que va col·lapsar, com passa sempre amb les estafes piramidals que segueixen l’esquema Ponzi –prometen grans rendiments als inversors, però, en el fons, els beneficis que reben els primers només són els ingressos dels segons–, a la primavera del 2019.

Juvanteny va entrar a la presó el mes d’abril d’aquell any per ordre del jutjat d’instrucció 2 d’aquesta capital de província. La jutge va prendre la decisió de ficar-lo entre reixes després que el sospitós hagués fugit a Alemanya per refugiar-se a casa d’un amic de les greus amenaces de què va ser objecte quan els seus inversors van descobrir que havien sigut enganyats. Segons el seu advocat, Julián Suárez-Inclán, va marxar a Alemanya per tal de suïcidar-se. No obstant, Juvanteny va recapacitar i va tornar a Girona per reunir-se amb la seva família i per entregar-se als Mossos d’Esquadra.

Una tancada cautelar de rècord

Dos anys i mig de presó preventiva és el període de tancada cautelar més llarg que es recorda a Girona per un delicte que no sigui de sang. La fiança que va imposar la jutge que instrueix el cas va ser a l’inici de 3 milions d’euros, una xifra que també suposa un altre sostre econòmic per a l’Audiència de la província. Les dues mesures són interpretades per l’advocat de Juvanteny com a excessives. Fa pocs mesos, la jutge va acceptar rebaixar la fiança a 1 milió d’euros. Els familiars de Juvanteny, dipositant com a avals propietats immobiliàries pel doble d’aquest valor –dos milions d’euros–, han pogut finalment pagar-la i cap de les acusacions particulars van presentar recursos.

Banquers, empresaris i futbolistes

Fa 5 o 6 anys, es va propagar per Girona el rumor que Juvanteny era un mag de les finances, un ‘broker’ que operava a Anglaterra i que podia fer guanyar molts diners als inversors que acceptés. Aquest rumor va atrapar moltes persones, moltes més de les que estan disposades a reconèixer-ho. Juvanteny era un noi a qui les coses li anaven de meravella a Londres: treballava per al prestigiós banc Barclay’s. Aquesta posició li donava l’oportunitat de fer alguns moviments pel seu compte i ell oferia a uns quants escollits moure els seus estalvis.

 Els primers a donar-li els seus estalvis perquè els engreixés eren persones del seu cercle més pròxim. Però aviat el cercle es va eixamplar molt. Van acudir a buscar-lo empresaris contrastats, constructors veterans i fins i tot membres de la plantilla del Girona Futbol Club, que llavors jugava a la primera divisió de la lliga espanyola. Marc Muniesa i l’antic capità Àlex Granell són dos dels jugadors afectats i es troben entre els 200 denunciants que acusen Juvanteny d’haver construït una estafa piramidal per quedar-se amb els seus diners.

Més de vuit milions al jutjat

Notícies relacionades

Juvanteny va construir, enganyant familiars i amics, una estafa gegant piramidal. Les seves víctimes li donaven diners creient que ell els invertiria amb mestria en productes financers britànics, però el que feia en realitat a la ciutat del Tàmesi era gastar-lo en casinos i en cases d’apostes. «Sobretot mirant d’encertar resultats esportius», explicava a aquest diari el subinspector dels Mossos d’Esquadra, José Merino. Va malversar així uns 9 milions d’euros. Tants diners que la justícia anglesa va començar a investigar-lo abans que les mentides del fals ‘broker’ aixequessin sospites a Espanya, perquè va témer que podria estar blanquejant capitals. El procés va embarrancar perquè no va resultar possible contrastar tal intenció. «Jugava perquè li agradava jugar, no per blanquejar», va aclarir llavors Merino. No obstant, va quedar acreditat que algunes de les cases d’apostes i casinos en què gastava els seus diners a cabassos havien trencat el seu propi codi per detectar possibles blanquejos i ara han sigut sancionades: amb 6 milions d’euros. La col·laboració dels Mossos d’Esquadra amb la policia de West Yorkshire va permetre demostrar d’on procedien els fons de Juvanteny i el Regne Unit va ordenar el maig del 2021 que aquesta suma de 6 milions s’enviés a Espanya per reparar unes víctimes que continuen preguntant-se com es van poder deixar enganyar.

A aquests 6 milions s’hi han de sumar els 2 milions que els familiars han aportat en títols immobiliaris. És a dir, si el judici acaba acreditant els diners que cadascuna de les víctimes afirma haver perdut al confiar en Juvanteny, el jutjat disposa d’uns 8 milions d’euros per repartir entre els afectats que, en total, podrien percebre la meitat del que van perdre. Una autèntica anomalia en la majoria de casos d’estafes, especialment les piramidals, quan les víctimes molt estranyament poden recuperar alguna cosa dels diners que han perdut.

Temes:

Girona