La xacra de la violència de gènere

El pla d’educació sexual a les escoles catalanes avança al ralentí

  • Dels 3.500 centres de Catalunya, només 750, un 21,4% del total, s’han inscrit en el programa Coeduca’t

  • Moltes escoles recorren a tallers externs puntuals per donar formació a l’alumnat

El pla d’educació sexual a les escoles catalanes avança al ralentí

RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

L’octubre del 2019 el llavors conseller d’Educació, Josep Bargalló, va anunciar, com a novetat del curs 19/20, la implantació de l’educació sexual des de P-3 fins a 4t de l’ESO. El pla, batejat amb el nom de Coeduca’t, preveia que aquest curs 21/22 els 3.500 centres educatius de Catalunya impartirien dins del currículum formació afectivosexual als alumnes. «En tres anys tots els centres catalans tindran integrada l’educació afectivosexual», afirmava el conseller. La matèria s’impartiria, segons va explicar, de manera transversal en diverses assignatures i seria de compliment obligat en tots els centres públics i concertats. D’aquest anunci fins ara és cert que hi ha hagut una pandèmia pel mig. I el novembre del 2020 hi va haver una revisió dels terminis, que es van ampliar fins al curs 2023/2024. La situació avui dia és que aquest programa ha arribat només a 750 centres de primària i secundària, el 21,4% del total.

El programa Coeduca’t s’articula a partir de la formació del professorat que, una vegada format, pot integrar l’educació afectivosexual en el projecte educatiu del seu centre. Els docents d’aquests 750 centres que ja s’han inscrit treballen per aplicar el pla i aportar una mirada coeducadora a l’aula.

Arran de la brutal violació a una menor a Igualada, l’actual conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, reconeixia que s’ha de treballar molt més l’educació dels menors per evitar casos com aquest. «Des de l’escola l’hem de treballar molt perquè els joves tinguin empatia i respecte envers els altres. Hem d’arribar a les escoles per potenciar la prevenció i la formació en valors», deia Gonzàlez-Cambray.

Notícies relacionades

De moment, el buit formatiu existent l’estan cobrint diferents associacions i oenagés a petició dels mateixos centres o de les associacions de mares i pares. Aquestes entitats acudeixen a les escoles i imparteixen xerrades als alumnes que solen durar un parell d’hores. Una d’aquestes entitats és el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats, integrat a l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, i que va participar en el disseny de Coeduca’t, concretament en el material per a l’educació afectivosexual. La seva coordinadora, Sílvia Aldabert, assenyala que «és necessari accelerar» la implantació del programa i reclama a la Generalitat que hi destini més recursos. Mentrestant, la seva entitat continua fent tallers, majoritàriament a 2n i 3r d’ESO, tot i que Aldabert admet que «arriben tard» perquè no hi ha hagut una feina de base amb aquests nens i «és impossible» formar-los en només un parell d’hores. Remarca que el Coeduca’t pretén que l’educació afectivosexual sigui una competència obligatòria i igual per a tots els alumnes de Catalunya. Ara, adverteix, «hi ha centres que van molt avançats i d’altres que no». Per això insta Educació a «destinar més recursos i veure com accelerar la seva implementació». «Si no hi ha recursos, difícilment es podrà aplicar».

A gran part dels països europeus, l’educació sexual forma part del sistema educatiu des de fa anys. Suècia va ser el primer a introduir una assignatura obligatòria el 1955 i, des d’aleshores, s’hi han sumat altres com Portugal i França. A Espanya, la nova llei d’educació, la LOMLOE o ‘llei Celáa’ contempla que els alumnes rebin educació afectivosexual.