La resposta està en l’aire, però s’ignora
Els set pecats capitals després de 18 mesos de pandèmia de Covid
Apertura del salón BizBarcelona /
Demà, 14 de setembre, es compleix un any i mig de l’inici del confinament dur a Espanya. Cap científic considera que es torni a tal situació, però sí que adverteixen que, tot i que Espanya gaudeix d’un alt nivell de vacunació contra la Covid-19 i les vacunes funcionen molt bé, no eviten del tot la transmissió, per la qual cosa continuen sent molt importants les mesures no farmacològiques. I més encara quan gairebé la totalitat dels casos es deuen a la variant delta, entre un 40% i un 60% més transmissible que l’alfa, que ja era un 50% més contagiosa que l’original.
Es tracta d’utilitzar diverses capes de protecció: vacunació, mascaretes, ventilació, distància social, higiene, filtres HEPA, testatge... Cap és un 100% eficaç i totes ajuden. No obstant, passats 18 mesos de pandèmia seguim executant malament moltes d’aquestes mesures, gairebé sempre per falta d’una mínima pedagogia a la població, i s’ha renunciat a diverses capes per falta de voluntat política. La majoria d’aquests ‘set pecats capitals’ descrits a continuació tenen a veure amb la infravaloració de la transmissió aèria –per aerosols– del SARS-CoV-2, la principal via de contagi d’aquest i molts altres virus, segons la comunitat científica.
1- Sense mascareta en un lloc tancat quan no hi ha ningú
És un dels ‘pecats capitals’ més comuns i lamentables. Ho va descriure així en un seminari amb pneumòlegs espanyols el científic de la Universitat de Colorado José Luis Jiménez, expert en aerosols: «Moltes vegades entres en un taxi o en una botiga i la persona que hi ha dins sense mascareta se la posa –va explicar Jiménez–. No serveix per a res, perquè l’habitació pot estar plena de coronavirus, ja que s’hi queden durant una o dues hores».
A Corea s’ha documentat la transmissió del virus en un lavabo compartit: la persona que es va contagiar el va visitar 40 minuts després de la persona infectada. La mateixa cura cal tenir amb despatxos, ascensors i qualsevol lloc amb escassa o nul·la ventilació. Els encarregats que es treuen la mascareta quan estan sols a la botiga i se la posen quan arriba algun client són com els adolescents que fumen d’amagat a la seva habitació i deixen de fer-ho quan truca a la porta el pare: els aerosols infecciosos s’acumulen igual que el fum del tabac.
2– Les barreres de plexiglàs no serveixen
S’han instal·lat a restaurants, aules, botigues... ¡fins i tot en parlaments autonòmics! Com ha advertit José Luis Jiménez, només serveixen en una situació de caixer (supermercat, banc), perquè trenquen el flux directe de la respiració (com quan parlem amb un fumador). Però l’aire circula al voltant de la mampara, que atrapa l’aire i dificulta la ventilació.
Com va demostrar un estudi de científics de la Universitat Johns Hopkins (EUA) publicat a ‘Science’, les mampares laterals de plexiglàs i altres materials dupliquen el nombre de contagis, així que cal desinstal·lar-les al més aviat possible.
1/ Un resultado importante así que lo pongo también en español:
— Jose-Luis Jimenez (@jljcolorado) 6 de mayo de 2021
Las barreras de plexiglás no sólo no disminuyen el riesgo de contagio en las escuelas. AUMENTAN el riesgo, según un articulo en Science.
Esto sólo se explica si el contagio por el aire es dominante. https://t.co/LtlQu7oaeV
3- Mascaretes poc adequades i/o mal ajustades
La variant delta fa més necessàries que mai les mascaretes tipus FFP2 ben ajustades, especialment en espais tancats, on es produeixen gairebé tots els contagis. Per desgràcia continuen veient-se moltes mascaretes de tela, sense filtre, amb buits laterals (un buit del 2% deixa entrar i sortir un 50% de l’aire) i fluixes.
ATENCIÓN a este error muy importante con las gomas de las mascarillas quirúrgicas.
— Jose-Luis Jimenez (@jljcolorado) 8 de febrero de 2021
(que ya no sellan muy bien de por sí. Pero con las gomas de esta manera, aumentamos muchísimo la cantidad de aire que entra y sale sin ser filtrado) https://t.co/SzgPFYMO9J
4- Teatre de la higiene
Es continuen gastant molts diners a desinfectar superfícies –fins i tot calçades i voreres– amb productes químics. Els científics anomenen això «teatre de la higiene» o «teatre pandèmic», una cosa inútil que treu recursos que podrien utilitzar-se per combatre la principal via de transmissió, l’aèria.
La desinfecció té sentit en elements molt utilitzats en espais interiors –el pom d’un bany i les estades hospitalàries–, però no en recintes a l’aire lliure com les grades d’un estadi.
Todo el mundo se ha quedado con la anécdota de Piqueras y el ineficaz trabajador, pero poca gente habla del infructuoso gasto de dinero en limpieza de superficies, y la escasa inversión en ventilar y filtrar en estaciones y vagones (transmisión aérea). 🤦♂️https://t.co/dL154pMtdO
— Prevención Docente (@PrevencinDocen1) 21 de julio de 2021
5- Mesurament de CO2 molt millorable
2Algunes comunitats, com Galícia, l’han implantat en l’hostaleria, però hi han renunciat en altres àmbits en què seria també molt útil, com els comerços, els centres de treball i les aules. A més, no s’ha exigit que tinguin sensor NDIR, per la qual cosa alguns d’aquests aparells –els més barats– donen un mesurament erroni. Tampoc s’ha implantat que el mesurament sigui visible per la clientela ni que tinguin l’alarma activada en cas que se superin els límits recomanats (700 parts per milió de CO2).
6- Fumar a la terrassa
Malgrat que a gairebé totes les terrasses de l’hostaleria exhibeixen cartells en què figura aquesta prohibició, molts clients la ignoren.
7- Autotest d’antígens: l’oportunitat perduda
Notícies relacionadesHan trigat molt a ser aprovats, no estan disponibles als supermercats i, al contrari del que passa en altres països europeus com ara Portugal, Alemanya i el Regne Unit, no són barats.
In UK, any household can get a **7-pack** of rapid tests every day for free…
— Michael Mina (@michaelmina_lab) 12 de septiembre de 2021
An incredible example of what taking a true public health approach with regard to #COVID19 testing looks like. pic.twitter.com/T0IcyjJ9qa
Això impedeix que puguin ser utilitzats diverses vegades a la setmana. Aquesta reiteració en les proves és imprescindible perquè siguin útils com a mesura de salut pública. L’epidemiòleg de Harvard Michael Mina, un dels principals experts mundials en aquestes proves ràpides, recorda que al Regne Unit qualsevol llar pot obtenir una capsa amb 7 autotests cada dia de manera gratuïta. «És un exemple increïble del que és adoptar un veritable enfocament de salut pública», diu a Twitter aquest científic, que defensa que els tests d’antígens poden evitar milers de quarantenes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
-
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- Un dels "jardins de marihuana" d’Europa
- Reindustrialització a la Zona Franca Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona
- Llimona & vinagre Els temps del verb
- Waterpolo Històrica Final Four catalana
- Sessió de la Diputació Permanent L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines