La resposta està en l’aire, però s’ignora

Els set pecats capitals després de 18 mesos de pandèmia de Covid

Apertura del salón BizBarcelona

Apertura del salón BizBarcelona / Manu Mitru (Delegaciones)

5
Es llegeix en minuts

Demà, 14 de setembre, es compleix un any i mig de l’inici del confinament dur a Espanya. Cap científic considera que es torni a tal situació, però sí que adverteixen que, tot i que Espanya gaudeix d’un alt nivell de vacunació contra la Covid-19 i les vacunes funcionen molt bé, no eviten del tot la transmissió, per la qual cosa continuen sent molt importants les mesures no farmacològiques. I més encara quan gairebé la totalitat dels casos es deuen a la variant delta, entre un 40% i un 60% més transmissible que l’alfa, que ja era un 50% més contagiosa que l’original.

Es tracta d’utilitzar diverses capes de protecció: vacunació, mascaretes, ventilació, distància social, higiene, filtres HEPA, testatge... Cap és un 100% eficaç i totes ajuden. No obstant, passats 18 mesos de pandèmia seguim executant malament moltes d’aquestes mesures, gairebé sempre per falta d’una mínima pedagogia a la població, i s’ha renunciat a diverses capes per falta de voluntat política. La majoria d’aquests ‘set pecats capitals’ descrits a continuació tenen a veure amb la infravaloració de la transmissió aèria –per aerosols– del SARS-CoV-2, la principal via de contagi d’aquest i molts altres virus, segons la comunitat científica.

1- Sense mascareta en un lloc tancat quan no hi ha ningú

És un dels ‘pecats capitals’ més comuns i lamentables. Ho va descriure així en un seminari amb pneumòlegs espanyols el científic de la Universitat de Colorado José Luis Jiménez, expert en aerosols: «Moltes vegades entres en un taxi o en una botiga i la persona que hi ha dins sense mascareta se la posa –va explicar Jiménez–. No serveix per a res, perquè l’habitació pot estar plena de coronavirus, ja que s’hi queden durant una o dues hores».

A Corea s’ha documentat la transmissió del virus en un lavabo compartit: la persona que es va contagiar el va visitar 40 minuts després de la persona infectada. La mateixa cura cal tenir amb despatxos, ascensors i qualsevol lloc amb escassa o nul·la ventilació. Els encarregats que es treuen la mascareta quan estan sols a la botiga i se la posen quan arriba algun client són com els adolescents que fumen d’amagat a la seva habitació i deixen de fer-ho quan truca a la porta el pare: els aerosols infecciosos s’acumulen igual que el fum del tabac.

2– Les barreres de plexiglàs no serveixen

S’han instal·lat a restaurants, aules, botigues... ¡fins i tot en parlaments autonòmics! Com ha advertit José Luis Jiménez, només serveixen en una situació de caixer (supermercat, banc), perquè trenquen el flux directe de la respiració (com quan parlem amb un fumador). Però l’aire circula al voltant de la mampara, que atrapa l’aire i dificulta la ventilació.

Com va demostrar un estudi de científics de la Universitat Johns Hopkins (EUA) publicat a ‘Science’, les mampares laterals de plexiglàs i altres materials dupliquen el nombre de contagis, així que cal desinstal·lar-les al més aviat possible.

3- Mascaretes poc adequades i/o mal ajustades

La variant delta fa més necessàries que mai les mascaretes tipus FFP2 ben ajustades, especialment en espais tancats, on es produeixen gairebé tots els contagis. Per desgràcia continuen veient-se moltes mascaretes de tela, sense filtre, amb buits laterals (un buit del 2% deixa entrar i sortir un 50% de l’aire) i fluixes.

4- Teatre de la higiene

Es continuen gastant molts diners a desinfectar superfícies –fins i tot calçades i voreres– amb productes químics. Els científics anomenen això «teatre de la higiene» o «teatre pandèmic», una cosa inútil que treu recursos que podrien utilitzar-se per combatre la principal via de transmissió, l’aèria.

La desinfecció té sentit en elements molt utilitzats en espais interiors –el pom d’un bany i les estades hospitalàries–, però no en recintes a l’aire lliure com les grades d’un estadi.

5- Mesurament de CO2 molt millorable

2Algunes comunitats, com Galícia, l’han implantat en l’hostaleria, però hi han renunciat en altres àmbits en què seria també molt útil, com els comerços, els centres de treball i les aules. A més, no s’ha exigit que tinguin sensor NDIR, per la qual cosa alguns d’aquests aparells –els més barats– donen un mesurament erroni. Tampoc s’ha implantat que el mesurament sigui visible per la clientela ni que tinguin l’alarma activada en cas que se superin els límits recomanats (700 parts per milió de CO2).

6- Fumar a la terrassa

Malgrat que a gairebé totes les terrasses de l’hostaleria exhibeixen cartells en què figura aquesta prohibició, molts clients la ignoren.

7- Autotest d’antígens: l’oportunitat perduda

Notícies relacionades

Han trigat molt a ser aprovats, no estan disponibles als supermercats i, al contrari del que passa en altres països europeus com ara Portugal, Alemanya i el Regne Unit, no són barats.

Això impedeix que puguin ser utilitzats diverses vegades a la setmana. Aquesta reiteració en les proves és imprescindible perquè siguin útils com a mesura de salut pública. L’epidemiòleg de Harvard Michael Mina, un dels principals experts mundials en aquestes proves ràpides, recorda que al Regne Unit qualsevol llar pot obtenir una capsa amb 7 autotests cada dia de manera gratuïta. «És un exemple increïble del que és adoptar un veritable enfocament de salut pública», diu a Twitter aquest científic, que defensa que els tests d’antígens poden evitar milers de quarantenes.

Temes:

Coronavirus