Afronta un any de presó a Astúries

Un professor, detingut en plena oposició per assetjar dues alumnes

L’acusat, de 55 anys, no es va presentar al primer judici adduint que no li havien dit la data

Imagen de recurso de agentes de la Policía Nacional

Imagen de recurso de agentes de la Policía Nacional / R.C.V. VALÈNCIA| POLICÍA NACIO (Europa Press)

3
Es llegeix en minuts

El professor de Gijón acusat d’assetjar dues alumnes a qui feia classes de literatura en un institut del centre de la regió seu demà divendres al banc dels acusats del Jutjat Penal número 1 d’Oviedo. El docent, A. R. W. N., de 55 anys, s’enfronta a una condemna d’un any de presó, un any i mig de llibertat vigilada i inhabilitació durant dos anys. L’home havia d’haver-se presentat a judici al juny, però no ho va fer, adduint que no li havien donat l’assenyalament. Poc després va ser detingut mentre feia una oposició a Oviedo, un episodi que va causar estupor entre els aspirants, ja que es va resistir a la detenció cridant que era innocent. Després de comparèixer davant del jutge, va quedar en llibertat fins al judici.

El professor seu al banc dels acusats per haver enviat missatges insistents a dues alumnes, demanant-los cites i enviant-los rams de flors virtuals. Als 49 anys, quan es van produir els fets, prestava serveis com a professor interí de llengua castellana i literatura. El mes de novembre del 2015, sempre segons el fiscal, va remetre a dues de les seves alumnes de segon de batxillerat, menors d’edat, correus superant els límits de la seva actuació docent, a través de l’adreça electrònica que utilitzava per a temes relacionats amb l’assignatura. El 12 de novembre del 2015 va enviar a una d’elles, de 16 anys, el correu: «Si vols sortir un dissabte a prendre alguna cosa pel teu poble, no tindria cap problema a acostar-m’hi. Si no surts amb ningú i vols, és clar». I després: «Aquest cap de setmana que ve tinc feina a casa meva, m’han d’arreglar un parell de persianes... Podríem quedar per al dissabte del pont, en cas que no marxis, et vagi bé i vulguis. O per a aquest dissabte... per a una primera cita tranquil·la prenent alguna cosa. ¿Saps què passa? Que tinc dos fills del meu matrimoni (ara ja no estic casat) i cada quinze dies estic amb ells; tot i que el pont me l’agafo per a mi». I més tard: «Si no vols, tens parella o no t’agrada la proposta, digues-m’ho per ‘e-mail’; no passa res. O no em diguis res. Com que estàs tan guapa i m’agrades, per això t’ho plantejo», inserint al final un cor vermell.

«T’estàs equivocant»

A aquest correu l’alumna va respondre: «Mira, t’estàs equivocant, i molt, perquè m’has de tractar com una alumna i ara mateix podria baixar a direcció i comentar el que ha passat, i les conseqüències no serien gens bones, així que a partir d’ara espero que només em parlis per qüestions acadèmiques i, si pot ser, et dirigeixis a mi el menys possible».

Notícies relacionades

El 18 de novembre del 2015, l’acusat va remetre a una altra alumna, aquesta de 17, el missatge: «Hola, mira, ho he estat pensant més amb deteniment i prefereixo retirar la proposta de quedar amb tu o sortir junts. Tampoc aniré al sopar de final de curs, ja que no m’agrada sortir de nit». La jove va respondre: «No recordo i dubto que hagi existit una proposta de quedar o sortir junts». El 19 de novembre del 2015, l’acusat li va enviar un altre correu: «Sí, t’ho vaig proposar al Facebook, en missatges, després de la teva sol·licitud d’amistat».

I dies abans del pont de la Constitució del 2015, va remetre a aquesta segona alumna aquest correu: «Ram de roses (apareix en pantalla la foto d’un ram de roses) per a una noia molt guapa amb qui m’agradaria quedar aquest pròxim cap de setmana, pont de desembre, de dissabte; si no surts amb ningú i vols». A aquest correu, ella va respondre: «Hola, no crec que quedar sigui apropiat. Relació professor-alumne i ja està. Em sento bastant incòmoda amb aquest tipus de situacions a classe. Una salutació». A aquesta alumna, la va ofendre després a classe. Davant una observació del professor sobre una furgoneta amb un matalàs, i davant la pregunta d’un alumne sobre si l’havia utilitzat molt, va respondre: «Pregunteu-l’hi a ella», assenyalant-la, cosa que la va incomodar i avergonyir.