La revistes mèdiques demanen protegir la salut davant l’escalfament

El text apunta als països rics, principals responsables de la crisi. La seva contribució contra el canvi climàtic ha de superar els 100 mil milions de dòlars anuals pactats fins ara. També haurien d’arribar a la neutralitat d’emissions abans de la data pactada, el 2050. I no serveix fiar-ho tot a la tecnologia neta: fa falta un canvi de sistema. 

Més mortal que la Covid

La iniciativa suma les revistes mèdiques més influents, com ‘The Lancet’, ‘BMJ’ i ‘NEJM’. «Fa 15 anys era difícil que aquestes revistes acceptessin articles en què es parlés de canvi climàtic. Van tardar, però ara estan reaccionant fort», afirma Jaime Martínez Urtaza, investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coautor del Lancet Countdown Report, el principal informe sobre canvi climàtic i salut, la segona edició del qual és imminent. 

L’editorial demana que la Covid-19 no sigui una distracció. «Superar els 1,5 °C [d’escalfament] i permetre la destrucció contínua de la naturalesa provocarà la pròxima crisi, que serà molt més mortal», escriu en una nota Fiona Godlee, editora de ‘BMJ’. 

Impactes en salut del canvi climàtic

Lluny queden els temps en què la crisi ecològica s’identificava amb un os blanc enfilat a un tros de gel. L’editorial enumera els impactes directes en les persones. En els últims 20 anys, la mortalitat per calor entre els majors de 65 anys ha augmentat més del 50%. 

L’escalfament ha contribuït a la caiguda del potencial productiu dels cultius –entre l’1,8% i el 5,6% des del 2018–. Això, els esdeveniments meteorològics extrems i la reducció de la biodiversitat comprometen l’accés al menjar i a l’aigua, alhora que augmenten el risc de pandèmies. 

La publicació destaca que el mal més gran per a la salut recau en els més vulnerables: infància, tercera edat, minories, malalts i pobres. Tot això torna als països rics en forma de malalties, migració, conflictes i inseguretat alimentària. «Som tan forts com els membres més dèbils [de la comunitat internacional]», assevera el text.

Amb les tecnologies netes no n’hi ha prou

Els editors veuen insuficients les actuals promeses de reducció d’emissions. També constaten que no s’ha complert gairebé cap dels 20 objectius de biodiversitat fixats el 2010. Això comporta el risc d’un escalfament catastròfic per sobre dels 1,5 graus. 

«L’estratègia actual d’animar als mercats a canviar tecnologies brutes per altres de més netes és insuficient. Els governs han de donar suport al redisseny dels sistemes de transport, les ciutats, la producció i distribució del menjar, els mercats financers, els sistemes de salut i molt més», afirma l’editorial, en un al·legat que xoca amb la recent agenda política espanyola, basada a ampliar aeroports, treure peatges i lloar mitjanes de vedella. Els editors alerten sobre el risc de destrucció ambiental i explotació humana associat amb les tecnologies netes. 

Llistat de mesures

El text pren partit sobre els nusos de les pròximes cimeres. Quant al recompte d’emissions, demana que es tingui en compte tot l’historial de pol·lució. En conseqüència, els països rics haurien de retallar-les més ràpidament i arribar a la neutralitat abans del 2050.

Quant al rerefons global contra el canvi climàtic, els països rics haurien de pagar més dels 100 mil milions anuals pactats. Aquests diners s’han de proporcionar com a subvenció i no com préstec, i hi cal sumar fons addicionals per als danys inevitables i la cancel·lació dels deutes més costosos.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

A mitjà termini, aquesta inversió aportaria grans beneficis. Per exemple, una millor qualitat de l’aire proporcionaria beneficis que superen els costos de la reducció d’emissions.

El text és necessari, segons Pere Pugidomènech, impulsor d’un informe sobre clima i saludde l’Institut d’Estudis Catalans. El que falta a Espanya i a Catalunya, afirma l’investigador, són cursos sistemàtics per transmetre aquestes evidències als polítics, per assessorar-los per exemple en la priorització dels fons de recuperació.