Sis mesos per a dos militars per plantejar violar una companya «en grup» per Whatsapp

El Suprem ha confirmat la pena de sis mesos de presó imposada a dos alumnes d’una escola militar que, en un grup de Whatsapp d’entorn 40 persones, van escriure missatges ofensius de caràcter sexual contra una companya, que van qualificar de «meuca» i van plantejar violar «en grup».

El Suprem desestima el recurs interposat per un dels condemnats –l’altre va decidir no recórrer i la seva condemna ja era ferma– i considera «palmari» que les expressions dels dos alumnes van ser injúries greus «donat el menyspreu, deshonor, ofensa i públic descrèdit que comporten».

Els jutges de la Sala Militar del Suprem qualifiquen de «molt greus» les «lascives» expressions bolcades en el xat i remarquen, a més, la seva «intrínseca brutalitat, i fins i tot crueltat».

En aplicació del Codi Penal Militar, els dos joves van ser condemnats per un delicte consumat contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, en la seva modalitat de realitzar contra un altre militar actes d’assetjament sexual, injuriar i atemptar contra la seva dignitat personal i l’alt tribunal veu correcta aquesta condemna.

Els fets van passar el 2018, en un grup de Whatsapp creat per intercanviar informació entre els alumnes del centre de formació de San Fernando (Cadis).

Missatges de contingut pornogràfic

La jove agredida havia abandonat el xat al veure que els companys començaven a enviar missatges amb contingut pornogràfic i no es va assabentar fins l’endemà de l’ocorregut, quan un company li va mostrar diverses captures de pantalla.

Apareixien missatges en les quals se la qualificava de «meuca», expressions com «se l’ha de violar en grup», i fins i tot una fotografia seva manipulada amb la llegenda «només cardo amb sapadors [soldats que pertanyia a un cos encarregat d’obrir trinxeres i obrir camí en les marxes]».

L’alumne que va recórrer va afirmar en el judici que el telèfon des del qual es van emetre els missatges era el seu, però va negar haver-los enviat. Davant el Suprem va al·legar que s’havia vulnerat el seu dret a la presumpció d’innocència a l’estimar que no hi havia prou proves i que no es va avisar els soldats del seu dret a no declarar.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Però el Suprem rebutja la seva argumentació, recordant que els dos alumnes, per separat, van acudir a un superior, van reconèixer que van enviar els missatges i fins i tot van dir que estaven penedits «sense que hagués existit coacció».

Els magistrats remarquen també que van atemptar contra la integritat moral de la víctima, que va veure com, per la seva condició de dona, se li dirien frases «de clara naturalesa escabrosa» per «sotmetre-la a un lasciu escrutini dels membres del grup», «cosificant-la com a persona» i sotmetent-la a un tracte humiliant que va agredir públicament la seva dignitat.