Els bombers temen que la calor i el vent dificultin l’extinció del foc del Cap de Creus

L’incendi del Cap de Creus, provocat, segons tots els indicis, per un burilla llançada per un conductor, ja ha devorat 410 hectàrees i continua cremant. El front més actiu ronda a prop de la població de la Selva de Mar i un focus secundari d’uns mil metres fora del perímetre inicial ha obert un flanc nou. Són flames «d’uns 2 i 3 metres» que no es propaguen a gran velocitat, ja que el terreny que crema és un pendent descendent, un factor que en complica l’avenç, ha detallat l’inspector Santi Lleonart, el cap del dispositiu. Els Bombers de la Generalitat centren el seu esforça a sufocar aquest front abans que la tramuntana, que no ha deixat de bufar, augmenti la seva intensitat a la tarda. Intervenen sobre el terreny unes 90 dotacions terrestres que compten amb el suport de 15 aeronaus, entre helicòpters i hidroavions, tant de la Generalitat com del Govern espanyol.

Lleonart ha fet balanç en una compareixença avui a les 13 hores a la zona afectada. «El perímetre és molt irregular i hi ha hagut molts focus secundaris, visibles i no visibles». Per això ha destacat la importància que els veïns desallotjats no tornin a casa. «En les pròximes hores esperem més dificultat per les condicions ambientals, ja que hi haurà més temperatura i vent», ha afegit Joan Delort, director general de Prevenció i Extinció d’Incendis, mentre que Jordi Puigneró, vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i de Territori, ha qualificat l’incendi com «el més important des de començament d’any a Catalunya». «No ens podem permetre el luxe de tenir incendis simultanis», ha incidit.

24 joves i 3 monitors d’unes colònies de París i desallotjats d’un camping pel #IFLlançà juguen a futbol per passar l’estona. Aquí han fet la primera nit. pic.twitter.com/a9OjDDyMkB

— Guillem Sánchez (@guillem_sm) 17 de julio de 2021

El terreny cremat pertany gairebé totalment al parc natural del Cap de Creus, una zona que periòdicament pateix incendis forestals, alguns tan grans com aquell que el juliol de 2001 va abrasar més de 5.000 hectàrees. El resultat d’aquell passat inflamable és una vegetació amb pocs arbres i molt arbust. De les 410 hectàrees cremades, segons l’últim recompte dels Agents Rurals, 362 són de matoll i només 24 d’arbres. La resta es corresponen amb superfície agrícola, pastures o terra artificial.

Des de fa setmanes, la Conselleria del Canvi Climàtic avisava que la comarca de l’Empordà i especialment el Cap de Creus eren zones que presentaven un elevat risc d’incendi. Les mostres recollides per Agents Rurals en aquest parc indicaven que la vegetació presentava un estrès hídric molt preocupant. Per això el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha mostrat el seu enuig amb l’origen provocat del sinistre. «Amb els avisos que s’estan fent, és indignant que tot això que estem vivint es degui a una burilla». Antoni Mur, inspector en cap dels Agents Rurals, ha explicat que el foc, segons demostra una fotografia a la qual ha tingut accés aquest diari, es va iniciar molt a prop de la carretera GI-612 al seu pas per la urbanització Santa Isabel de Llançà i que, just en aquest punt, es va trobar una burilla. «Pensem que el va causar aquest cigarro perquè no trobem altres possibles causes: ni restes d’activitat humana, ni de treballs mecànics, ni vidres trencats», ha explicat.

Les condicions ambientals han fet la resta: la humitat relativa era molt baixa –sobre els 30 graus–, feia calor –uns 30 graus– i bufava tramuntana –també més de 30 quilòmetres per hora– complint així l’anomenada regla dels ‘30’. A aquesta tessitura se li afegia el ja citat estat d’una vegetació molt seca que es va convertir en el combustible ideal.

La proximitat del foc en diferents zones habitades va provocar que de matinada haguessin de desallotjar-se algunes vivendes escampades en urbanitzacions ubicades entre Llançà i Port de la Selva. En total, es mantenen evacuats un total de 350 veïns amb cases a Beleser de Llançà i Erola, Barlovent, la Mora 2 i Perebeua del Port de la Selva. Molts dels inquilins desplaçats forçosament són turistes francesos a causa de la proximitat amb la frontera.

L’incendi, que havia donat una treva al capvespre, ha guanyat en intensitat i posa en perill 2.000 hectàrees del parc natural. No obstant, malgrat la prudència mostrada, es té l’expectativa de poder estabilitzar-lo en les pròximes hores. El temor és que, sense possibilitat d’apagar tots els focus que encara cremen amb menys intensitat als flancs, la tramuntana pugui reactivar l’incendi.

A més dels danys materials i al medi ambient, les flames han deixat ja cinc ferits lleus. Es tracta d’un ADF i de quatre bombers que treballaven en les tasques d’extinció.

Restricció a totes les carreteres

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Joan Delort, director dels Bombers, ha avisat que només es permetrà la mobilitat de les persones que vagin o tornin de treballar a la zona. En el cas dels veïns s’estudiarà la situació, però aquells que hi tinguin la segona residència o altres circumstàncies tin el arnestringit. «Demanem que, qui no sigui veí, no s’hi acosti. Hi ha restricció a totes les carreteres per evitar riscos i per deixar treballar als bombers», ha explicat. I ha avisat que les restriccions s’allargaran durant tot el dia i previsiblement diumenge al matí.

El Govern de la Generalitat ha demanat suport al Govern central perquè hi enviï unitats d’extinció d’incendis. Per ara ja col·laboren en l’extinció tres unitats aèries (dos avions i un helicòpter). També s’ha demanat al Ministeri de l’Interior que sol·liciti a França que enviï ajuda aèria també des de la base que té a Perpinyà.

Bon dia
Continuem treballant intensament en #IFLlançà. Nit molt complicada.
Un focus secundari entre 800 i 1.000 m fora del perímetre ha obert el flanc esquerre. Preventivament s'han desallotjat la primera línia de cases de les urbanitzacions més properes. La resta, confinades pic.twitter.com/vprTX904wG

— Bombers (@bomberscat) 17 de julio de 2021