Claus de la pandèmia

Deu errors que han portat a la cinquena onada de Covid

Badalona 07/07/2021 Vacunación masiva sin cita previa con la vacuna de Jansen en un autobús habilitado por el Banc de Sang i de Teixits (que se usa habitualmente para donar sangre) instalado junto al Pont del Petroli de Badalona. Había hasta cinco horas de cola para vacunarse Foto Ferran Nadeu / Ferran Nadeu (EPC)

No comporta el mateix peatge d’hospitalitzacions –almenys, per ara– i morts que les primeres onades, però el ràpid increment de casos des del 24 de juny enfosqueix un estiu que molts situaven ja en la bona normalitat, la d’abans de la pandèmia. El fre a la desescalada, amb el retorn de les mesures restrictives, és només un dels inconvenients d’aquesta cinquena onada anunciada, com les anteriors, per no pocs científics en vista dels errors comesos en les anteriors i que no s’han reparat.

1. Falta d’estratègia.

És la mare de tots els errors: el Govern va tirar les regnes de la gestió, va evitar legislar una llei de pandèmies i es va limitar a anunciar els avenços en la vacunació. «El Govern no està responent bé, ha de prendre mesures», advertia el maig a ‘Faro’ l’epidemiòleg Jeffrey V. Lazarus, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Ha continuat prioritzant la improvisació i s’ha anat darrere del virus. Una mostra d’això és el macrobrot de Mallorca. Es van anul·lar els viatges de l’Imserso, però no els de milers d’estudiants, tots sense vacunar i òbviament àvids de festa després d’acabar el curs. Com ha dit l’investigador gallec Antonio Salas, va ser un esdeveniment de supercontagi. Hauria d’haver-se evitat. «Esdeveniments com el de Mallorca posen de manifest que el supercontagi és el gran catalitzador de la pandèmia», ha assenyalat Salas.

2. Alta incidència de base.

La incidència acumulada (IA) d’Espanya a 14 dies no ha baixat aquest any de 92. És el mínim que reflecteixen els informes de Sanitat del 21, 22, i 23 de juny, i un terra massa alt des del qual iniciar la desescalada. Un any enrere, el 24 de juny del 2020, la taula reflectia una IA a 14 dies de 7,93. En dues comunitats, Astúries i Galícia, estava per sota d’1. Al començament d’aquest estiu els altres grans països de l’Europa continental, Alemanya, França i Itàlia, van baixar les incidències fins a nivells gairebé de «zero Covid». Així, la incidència a 7 dies el 24 de juny era de 74 per a Espanya, 31 per a França, 14 per a Itàlia i 8 per a Alemanya. L’última dada, del 9 de juliol, és de 315 per a Espanya, 48 per a França, 16 per a Itàlia i 8 per a Alemanya, que ahir va declarar Espanya zona de risc. Somos el peor país en incidencia de Europa, superando ya a Portugal y solo por debajo de Reino Unido.

Atención a esta ola...que es invisible!! #COVID19 https://t.co/e94ug6P0qs
— Mónica Lalanda (@mlalanda) 8 de julio de 2021

3. Absència de projeccions.

Fernando Simón continua exercint de comentarista de la pandèmia: exposa les dades però evita realitzar projeccions. No és el que passa en altres països: la setmana passada, la ministra de Sanitat de Portugal, Marta Temido, va dir que es duplicarien els contagis al cap de dues setmanes per la variant delta. Al Regne Unit i Alemanya fan públiques també prediccions oficials. L’única projecció que ha fet el Govern, per boca de Pedro Sánchez, és la de la presumpta immunitat de grup del 70% per al 18 d’agost.

4. Missatges triomfalistes.

Si fa un any va ser l’«hem vençut el virus» de Pedro Sánchez al Congrés, aquest estiu ha sigut la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que va pronunciar la frase triomfalista que «les mascaretes deixen pas als somriures». «Pot fer la sensació que al treure la mascareta ja hem vençut una altra vegada –opina el viròleg Ignacio López-Goñi, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Navarra–. Hauria preferit que s’expliqués com es transmet el virus». A més, centrar-se únicament en la vacunació, com ha fet Pedro Sánchez, transmet el missatge que és l’única eina preventiva important, i no és així. Les mesures no farmacològiques (mascareta, distància, ventilació i aforaments) continuen sent fonamentals, recorden els experts.

5. Escàs control de fronteres.

Espanya va ser l’únic país d’Europa que va deixar entrar els turistes britànics sense PCR, quarantena ni vacunació, com el mateix Pedro Sánchez va proclamar a Fitur. L’obertura, criticada per la Unió Europea per incoherent, ha permès una entrada més ràpida de la variant delta, més contagiosa que l’alfa.

6. Menyspreu de les variants.

Com va fer amb l’alfa o britànica, Fernando Simón va restar importància a la variant delta o índia, aportant dades desactualitzades sobre la seva presència a Espanya i posant en dubte els estudis internacionals sobre la transmissibilitat més gran i l’evasió parcial a la immunitat en els vacunats amb una sola dosi.

7. Falta de campanyes de divulgació.

Tornem a veure anuncis a televisió de Trànsit, però han brillat per la seva absència campanyes divulgatives sobre les vies de contagi (aerosols), el risc més gran dels interiors freqüentats o la necessitat d’ajustar les mascaretes i mesurar el CO2. N’hi hauria prou amb un missatge senzill: en interiors, mascareta i distància. A l’aire lliure, mascareta o distància. Tampoc s’ha promocionat l’app Radar COVID. «Ha fet la sensació que ni el mateix ministeri apostava per aquesta eina –diu Ignacio López-Goñi–. No he vist cap anunci a la televisió perquè tothom se la instal·li».

8. Paralització dels autotests d’antígens.

Al permetre repetir les proves amb molta freqüència, els tests d’antígens ràpids i barats constitueixen una eina molt útil per evitar contagis, més encara a l’estiu, quan es multipliquen les reunions socials (festes d’amics, dinars, sopars...). A Portugal i altres països es venen en supermercats per uns 3 euros, però aquí encara no s’han aprovat.

9. Les aglomeracions.

Notícies relacionades

S’ha tardat a actuar-hi en contra, sobretot perquè després del final de l’estat d’alarma, el 9 de maig, molts joves –i no tan joves– van sortir en tromba al carrer i no va pujar la incidència. Es va escampar la falsa sensació que no passaria res. Però el motor de la pandèmia són els esdeveniments de supercontagi, i qualsevol aglomeració és perillosa. Com diu el professor López-Goñi, amb el contagi passa com amb el fum del tabac: és igual si estàs a l’aire lliure, si tens algú enganxat a tu fumant acabes respirant-ne el fum.

10. El missatge que no passa res si no hi ha hospitalitzacions.

Ningú nega que aquesta cinquena onada és més lleu gràcies a les vacunes, però els efectes econòmics i sobre la salut són rellevants. Destacats científics han firmat un document a ‘The Lancet’ advertint sobre la reobertura total al Regne Unit el 19 de juliol malgrat l’augment de casos. «La infecció massiva no és una opció: hem de fer més per protegir els nostres joves –assenyala José María Martín Moreno, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, un dels signants–. Les infeccions massives poden generar noves variants, empitjorar la Covid persistent i afectar la població vulnerable». Amb tot, molts no donen importància al contagi. A Catalunya el 40% dels positius o contactes no fan quarantena, i a Galícia s’ha detectat una baixa adherència als cribratges entre els joves.

"Los contagios masivos no son una opción: protejamos a nuestros jóvenes"
👏🏼
Carta de científicos al Gobierno de Reino Unido@dgurdasani1 @trishgreenhalgh @stephenGriffin @Zubhaque @DrZoeHyde @ArisKatzourakis @SusanMichie @chrischirp
@StephenReicher https://t.co/S5qcisOlXC pic.twitter.com/Hx5j4Lxpsl
— María Jesús Díaz ⚡ (@Perbess) 7 de julio de 2021

Temes:

Restriccions per coronavirus Coronavirus

Inicia sessió 0 Comentaris