Sergio Crespo García: «En investigació científica, si no apostes, no guanyes»

Investigador bioquímic a l’Hospital Maisonneuve – Rosemont Research Center del Canadà, el jove alacantí està treballant en un nou fàrmac per tractar la retinopatia diabètica, la principal causa de ceguesa en països industrialitzats

Sergio Crespo García: «En investigació científica, si no apostes, no guanyes»

EL PERIÓDICO

3
Es llegeix en minuts

Investigador bioquímic a l’Hospital Maisonneuve – Rosemont Research Center del Canadà, Sergio Crespo García acaba de publicar un estudi a la prestigiosa revista científica ‘Cell Metabolism’ sobre un nou fàrmac que ha investigat amb el seu equip per tractar la retinopatia diabètica, la principal causa de ceguesa en països industrialitzats. Aquest nou medicament té per objectiu eliminar les cèl·lules senescents de la retina, que s’acumulen quan la persona té diabetis i contribueixen a la patologia ocular. Nascut a Novelda (Alacant) fa 31 anys, Crespo García va obtenir el 2012 una beca de la Fundació ‘La Caixa’ per realitzar el màster en Genètica i Biologia Cel·lular a la Universitat Complutense de Madrid. Cinc anys després es va doctorar en oftalmologia experimental i biomedicina a Charité Universtätsmedizin Berlin amb una altra beca, aquesta vegada Marie Curie.

-¡L’enhorabona!  

-Gràcies. Des que vaig arribar a Mont-real fa gairebé quatre anys, he estat treballant en aquest projecte en col·laboració amb l’empresa UNITY Biotechnology, de Califòrnia. Estem molt contents d’haver obtingut uns resultats tan positius; ara ja s’estan traslladant a assajos clínics amb humans. Els assajos han superat la fase 1 de bioseguretat, la que demostra que el fàrmac per si mateix no és nociu. La fase 2 determinarà l’eficiència depenent de la dosi del fàrmac. Ara hi ha diversos hospitals als EUA reclutant pacients. Finalitzada aquesta fase, passarem a la 3, en la qual es recluta una cohort de pacients molt més gran per comprovar molts més paràmetres. Per exemple, si funciona millor en dones que en homes.

La diabetis és una epidèmia als països desenvolupats. 

Aquest any és el centenari del descobriment de la insulina. Abans d’això, el diagnòstic d’una diabetis tipus 1 era una sentència de mort; avui és una malaltia de per vida que pot tenir complicacions, com la retinopatia diabètica, que nosaltres estudiem i que és una manera generalitzada de denominar un nombre de malalties. I aquestes complicacions, al final, provoquen la pèrdua de visió. Sobre el 2030 uns 200 milions de persones tindran aquesta malaltia al món. Hi hem de trobar cures eficaces.

¿Ha tingut enveja dels grups que desenvolupaven les vacunes contra la Covid per la quantitat de recursos de què disposaven?

-Honestament, no; tenien una pressió i una responsabilitat molt gran. A més, em recordava a mi mateix que sí, val, tenim Covid-19, però també molts pacients diabètics perdent la visió. Cada un té el seu rol. I quant als recursos, s’ha de ser realista. La investigació és arriscada i fins que no estem segurs que hi haurà certs nivells d’èxit, els inversors no hi posaran un centau.

-¿La col·laboració investigació – sector privat és imprescindible?

Per descomptat, és una manera de crear ponts entre el camp acadèmic i el privat d’una forma molt sana. El fet que moltes vegades els productes acadèmics acaben en un article, però no veuen la llum, és molt trist, perquè han sigut molts anys i molta inversió pública. No obstant, quan una companyia creu en aquesta idea i la finança fins al final ens en beneficiem tots, perquè està demostrant que el sistema públic d’investigació és productiu. I bidireccional, perquè ens beneficiem dels recursos de la companyia per avançar més ràpid.

¿Es coneix suficient la feina de la investigació preclínica?

Em sembla fonamental que la gent, que està pagant investigació amb els seus impostos, sàpiga on van aquests diners i què estan fent els centres d’investigació, perquè té molt valor per a la societat.

Notícies relacionades

¿Com més coneixement, més valoració?

És una arma de doble tall. Hi ha molta gent a qui no li agrada el que no entén. Per exemple, hi ha molta controvèrsia amb l’experimentació animal i condemnar-la és un error. També hi ha qui jutja com a pèrdua d’inversió els diners dedicats a un projecte que després acaba en res. Però s’ha de veure la foto en gran, obrir l’objectiu i entendre que, en investigació, si no hi apostes tampoc hi guanyaràs.  

Un futur d’oportunitats