La nova FP inclourà cursos de 50 hores

La microformació serà acumulable, així que els estudiants podran realitzar els cursos que puguin o vulguin per ampliar el seu currículum acadèmic. Al estar dins del sistema educatiu, tots tindran titulació oficial, al contrari del que succeeix en acadèmies privades, un sector dominat en moltes ocasions per l’intrusisme i la mediocritat acadèmica. 

Sota la filosofia de formació al llarg de la vida, els cursos de 50 hores estaran disponibles per a qualsevol alumne, amb independència de la seva edat i formació. Fonts del Ministeri d’Educació expliquen que aquestes microformacions poden ser especialment interessants per a dones i homes de mitjana edat que vulguin reciclar-se laboralment després de quedar-se a l’atur i a qui la cura dels fills els impedeix cursar activitats acadèmiques més extenses.

Aquesta és una de les novetats que inclou l’avantprojecte de la nova llei de formació professional, una norma orgànica que substituirà la del 2002. Amb tota probabilitat, el text serà aprovat la setmana que ve al Consell de Ministres, on tornarà d’aquí diverses setmanes per rebre una segona llum verda. Després serà remès al Congrés i al Senat per a la seva aprovació definitiva.

La nova llei és la cirereta de la revolució que està vivint l’FP des del 2018, un afany personal de la ministra Isabel Celaá, que, de fet, va canviar el nom de la institució que dirigeix per batejar-la com Ministeri d’Educació i Formació Professional. Cal suposar que la norma –molt complexa i tècnica– no trobarà al Parlament el soroll i la confrontació política que va tenir el seu altre gran projecte, la LOMLOE, més coneguda com ‘llei Celaá’.

«Volem una FP flexible i adaptable. És un pas molt ambiciós, molt més que un pla de modernització. És una transformació global», expliquen fonts ministerials, que destaquen que la revolució de l’FP ha nascut amb una injecció econòmica històrica per portar-la a la pràctica: 1.500 milions d’euros d’Educació i 500 més dels fons europeus. 

La llei del 2002 diferenciava entre l’FP del sistema educatiu (dirigida als joves) i l’FP per a l’ocupació (dirigida a adults i en què ‘manava’ el ministeri de Treball). La futura norma unifica les dues línies sota l’òrbita d’Educació. Ara només hi haurà una FP, un sistema únic i sense cognoms, perquè sigui atractiu a qualsevol persona, amb independència de la seva edat i condició.

Dobles titulacions

El pla ministerial passa per augmentar les places (200.000 en quatre anys). Un altre dels objectius és que, d’aquí tres anys, el 10% de l’oferta sigui bilingüe i incorpori l’anglès. Començarà l’any acadèmic vinent i afectarà uns 20.700 alumnes. Així mateix, també estan contemplades les dobles titulacions. Aquest serà el cas dels estudiants que realitzen dos graus i també dels que cursin un grau a Espanya i un altre en un altre país.

L’objectiu final del departament que dirigeix Celaá és que l’FP deixi, per fi, de ser considerada com la germana pobra de la universitat i comenci a ser vista com el que és: un sistema educatiu amb presència no només acadèmica sinó laboral.

En el curs 20-21, el nombre de matriculacions a FP ha augmentat en un 5,2% respecte a l’anterior. Però els números globals continuen quedant curts. Actualment, només el 12% dels alumnes escullen FP, un percentatge petit comparat amb la mitjana de l’OCDE (26%). La poca afecció històrica a Espanya cap aquest tipus d’estudis xoca amb les seves evidents sortides laborals. Si l’atur juvenil general ascendeix al 40%, entre els titulats en formació professional està entre el 6% i el 7%.

Fonts ministerials insisteixen que el món empresarial ha vist amb bons ulls la revolució de l’FP. Ara –després de tants anys de cert desprestigi social– només falta que les famílies vegin aquest tipus d’estudis com a perfectament vàlids no només per als fills dels altres sinó per als seus propis fills. L’objectiu és que pares i mares –com ha estat succeint des de la Transició– abandonin per fi la idea que l’única via de l’èxit per als seus fills és la universitat.

«No hi ha un itinerari millor o pitjor. No hi ha una educació de primera i una altra de segona. Tot depèn de cada persona», recorden al ministeri. L’FP està totalment integrada al sistema educatiu. Et permet o bé accedir al mercat laboral o bé, si és de grau mitjà o superior, continuar la teva formació a la universitat.

Notícies relacionades

El Govern aprova un pla per potenciar l'FP

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

La previsió econòmica és que el 2025 el 50% dels llocs de treball requereixin un tècnic o un tècnic superior. Ara mateix, Espanya només arriba a cobrir un 25% d’aquests llocs de treball, així que el repte és doblar-ho, una cosa que no se soluciona amb la sobrequalificació (titulats universitaris) sinó amb una qualificació ajustada a les tasques que es demanen.

Acreditació de competències

A partir d’ara, l’FP tindrà tres vèrtexs: formació, orientació professional (es multiplicaran els punts d’informació i orientació no només acadèmica sinó professional) i acreditació de competències professionals. Aquest últim punt –que va començar a portar-se a terme fa 10 anys, tot i que de manera molt lenta– incumbeix als treballadors amb àmplia experiència al seu sector però sense un títol que acrediti els seus coneixements. Parlem, segons les dades ministerials, de la meitat de la població treballadora: 11 milions de persones. El sistema d’acreditació de competències professionals permetrà a aquests empleats aconseguir de manera àgil un títol oficial, molt útil en cas que, en algun moment, es quedin a l’atur i busquin feina. El repte del ministeri és acreditar en quatre anys tres milions de persones als centres d’FP. El treballador podrà quedar-se amb aquest títol o bé cursar algun mòdul específic per completar la seva formació i ampliar el seu currículum acadèmic.