Els col·lectius trans accepten que el tràmit al registre duri tres mesos per desbloquejar la llei

Igualtat, Justícia i Vicepresidència han intensificat les reunions entorn de la llei trans i del col·lectiu LGTBI per tal de desencallar la normativa abans de la celebració de l’Orgull, que aquest any recuperarà la reivindicació presencial amb una marxa el 3 de juliol a Madrid. Aquesta és la data límit en la qual els departaments ministerials implicats busquen tenir un avantprojecte de llei a presentar davant el Consell de Ministres.

Per facilitar el consens entre l’àrea socialista i l’ala morada del Govern, els col·lectius trans ha presentat aquest dilluns una proposta d’acostament que consisteix a respectar la lliure autodeterminació de gènere, és a dir, que una persona pugui canviar de sexe i nom al registre civil amb la seva mera voluntat, si bé, per facilitar la «seguretat jurídica» i garantir l’«estabilitat» en la transsexualitat que Vicepresidència exigeix, accepten que el tràmit duri tres mesos, des que es presenta la sol·licitud fins que es recull el document.

Així mateix, proposen que els menors entre 12 i 16 anys puguin canviar de sexe acompanyats de la seva família o tutors però que els menors d’aquesta edat només puguin canviar de nom, com els permet una sentència del Constitucional, i el canvi de sexe registral es deixi per més endavant. Si bé, demanen que es «respecti» el seu sexe sentit «a tots els entorns de la seva vida», com ja reconeix l’anomenada ‘llei Rhodes’.

Les reunions

Aquesta proposta ha sigut presentada aquest mateix matí a Vicepresidència i Justícia, departament que ja va conèixer la iniciativa dels col·lectius trans fa dues setmanes, igual que el Ministeri d’Igualtat. I els dos ministeris la van considerar «viable», segons ha explicat la presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals (FELGTB), Uge Sangil, acompanyada d’altres activistes. Per part seva, fonts de Vicepresidència han precisat que estan «estudiant» la iniciativa, que al seu torn el Ministeri de Justícia ha elaborat un text que conté totes les «garanties necessàries» i que accepten una reunió entre les tres parts del Govern i els col·lectius ben aviat per acabar de desencallar la negociació.

I des d’Igualtat matisen que la proposta de les entitats és similar a la que el Ministeri encapçalat per Irene Montero va presentar a Justícia la setmana passada i que consistia que es realitzi «una sol·licitud a través d’una primera compareixença davant l’encarregat del Registre, per tornar a comparèixer tres mesos després d’esgotar el termini del tràmit que indica la llei del Registre Civil. D’aquesta manera, s’eviten «els mitjans de prova i testimonials», tal com demana la societat civil i recolza Igualtat en reconeixement de la lliure autodeterminació de gènere.

Les associacions consideren que s’ha produït un «avenç» i que, en aquest ambient, pot ser que la llei arribi finalment al Consell de Ministres abans de la celebració de l’Orgull Gay. I és que les dues parts volen complir l’acord de Govern, que esmenta l’aprovació d’una llei trans, però obvia si aquesta reconeixeria la lliure autodeterminació, abans de l’efemèride. La pressió està sobretot a la teulada dels socialistes, que sempre han encapçalat la defensa dels drets del col·lectiu LGTBI però ara ho tenen al davant. De fet, 76 organitzacions han demanat als organitzadors de l’Orgull a Madrid que el PSOE «no sigui convidat» per «bloquejar» la llei trans.

La pressió sobre el PSOE

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

I és que l’ala socialista, capitanejada per Carmen Calvo, des del principi ha exigit que la llei inclogui «garanties», com passa quan es produeix un naixement o un matrimoni, que hi ha testimonis o un certificat que testifica la situació. Però els col·lectius trans es neguen que un «fet subjectiu», com el sexe sentit d’una persona, sigui «condicionat per testimonis, proves o informes». «Qui som cada una, només ho sabem nosaltres mateixes, és un fet que no poden determinar terceres persones», ha insistit Sangil.

A l’actualitat, per efectuar el canvi de sexe registral s’exigeix un aval mèdic i dos anys d’hormonació, per la qual cosa el tràmit sol demorar-se fins a tres anys.