FENOMEN EN AUGE

La Jeny: «Es va acabar allò de ser la mona de fira, la ‘drag queen’ és una artista»

  • Adrià Fornos treballa de dilluns a divendres portant la comunicació i les relacions públiques d’una empresa de ‘coworkings’.

  • Els caps de setmana es transforma en La Jeny, el seu àlter ego amb què triomfa amb l’espectacle ‘Divas al rojo vivo’.

Adrià se maquilla antes de empezar el show.

Adrià se maquilla antes de empezar el show. / JORDI OTIX

5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Adrià Fornos no és ell ni és ella. És elle. Gènere neutre amb què s’identifiquen les persones no binàries, que no se senten noi ni noia, que encara costa una mica normalitzar en segons quins àmbits i que un dels objectius d’aquesta peça és intentar mantenir i, per què no ser sinceres, reivindicar. Per respecte a la generositat del seu protagonista, de 22 anys i amb les idees molt clares. De dilluns a divendres, Adrià, qui va acabar la carrera l’any passat, en plena pandèmia, és el responsable de la comunicació i el màrqueting en una empresa de ‘coworkings’ a Barcelona. Una vida socionormativa, que no normal –¿qui decideix què és i què no és normal?– amb un horari d’oficina. Els caps de setmana, en canvi, treu de l’armari uns talons impossibles i quilos de maquillatge i es transforma en La Jeny, ‘drag queen’ d’èxit.

«Pots tenir una vida socionormativa i alhora ser ‘drag’. I és correcte. I està bé», remarca la jove (si és massa demanar-li que es refereixin com a elle, la fórmula amb què se sent més còmoda, se sent més identificada amb l’ella que amb l’ell). L’Adrià no compleix els cànons del que és un home homosexual que fa de ‘drag queen’. «M’aixeco cada dia a les set del matí i vaig a treballar, en pantalons i americana quan fa falta, una manera com una altra de disfressar-se», exposa sense situar la seva opció de vida per sobre de cap altra, però posant en relleu les moltes realitats que hi ha darrere del món ‘drag’, que l’Adrià, artista 360 –també és mag i actor i toca el violoncel–, vindica com una disciplina artística més. «Hi ha qui escriu poemes, qui pinta quadros i qui fa de ‘drag’», assenyala.

La Jeny a ‘Divas al rojo vivo’, a Granollers./ Jordi Otix

Pràcticament tot el que sap de maquillatge, que és moltíssim, salta a la vista al veure com es transforma després d’una hora al camerino (una hora ara, que té taules, al principi eren tres) ho va aprendre al Tibidabo, treballant a l’Hotel Krüeger. «El primer dia et maquillaven. El segon havies de fer-ho tu», recorda. Des de l’escola, a l’Adrià li havia agradat molt el teatre. Feia teatre tant dins com fora de l’escola, i també cantava i ballava. Va fer ballet i balls de saló, a més d’estudiar violoncel. Disciplines, totes elles, que mostra d’una manera o d’una altra en els seus espectacles com a ‘drag queen’, igual que la màgia –també és maga–, que li ve del seu oncle.

A partir dels 15 anys l’Adrià es va començar a descobrir i a trencar barreres. Les primeres de moltes. Primer es va adonar que no li agradaven les dones, que li agradaven més els homes, «i que això estava bé». Gairebé en paral·lel, cada any que passava li sortien més bolos de tot: actor, animador, mag... De ‘drag’ encara no. La primera vegada que va pujar a unes plataformes va ser un Halloween, el 2016. «Ja diuen que tots els ‘drags’ comencen o al Pride o a Halloween. Jo vaig començar en el segon perquè m’encanta el terror», recorda. Van muntar una festa amb uns amics i es van comprar unes botes del 43 per Ali Express. «Un clàssic».

Adrià actua com a ‘drag queen’ a ‘Divas al rojo vivo’, a Granollers. / JORDI OTIX

Així, amb el bonic record que guardava d’aquell Halloween, quan la companyia amb què treballa, l’Espai Milnotes, li va suggerir el 2018 la possibilitat de fer un bolo, una animació privada de ‘drag’ no s’ho va pensar. Ho va fer i li va encantar.

Allà va néixer La Jeny, el seu alter ego, amb el qual ha actuat des d’aleshores –malgrat l’aturada durant el més dur de la pandèmia–, en festes privades, comiats de soltera, aniversari, casaments... de tot. Ara mateix és una de les actrius principals de Divas al rojo vivo, muntatge propi de la seva companyia, a Granollers. «Un espectacle en el qual la majoria del públic són parelles o famílies heteronormatives», indica.

L’Adrià camina després de sortir de la seva feina com a responsable de comunicació./ Jordi Otix

Un pas de gegant per treure el ‘drag’ de ser una disciplina considera dels baixos fons i situar-lo com un espectacle d’èxit és el programa Drag Race, un fenomen internacional que va començar, com tantes coses, als Estats Units i que es va estrenar a Espanya la setmana passada a Atresplayer Premium. RuPaul, la drag que va iniciar el programa original, va impulsar amb força el canvi de paradigma, fent caure molts mites. De fet, si busques RuPaul a Google una de les cerques que et suggereix la màquina és «Can you be a drag queen and straight?» (¿pots ser ‘drag’ i hetero?»).

Espai de visibilitat

Notícies relacionades

Una de les coses que més li va agradar a l’Adrià del primer capítol de la versió espanyola [aquest diumenge es va emetre el segon], va ser que va donar molta visibilitat al gènere no binari. Quatre participants es van presentar com a tal ja al primer capítol. «Com a persona no binària, ho vaig agrair molt», comenta asseguda en un banc de la plaça de Gaudí a l’hora de dinar, el temps que ha rascat per a l’entrevista una persona que treballa set dies a la setmana.

«RuPaul va visibilitzar els espectacles de qualitat i va fer canviar moltes idees preconcebudes. Que la gent quan veu un noi o una noia o una persona trans que fa de ‘drag’ d’adoni que té un rerefons; que quan aquesta artista es posa aquesta roba té un sentit; vol expressar un missatge a través del seu maquillatge, dels seus vestits, de la seva actuació, que va molt més enllà de fer-te gràcia perquè és un home amb perruca», reflexiona l’Adrià, convençut que allò de ser la mona de fira ja va quedar enrere. «El ‘drag’ és una expressió artística –insisteix-; a RuPaul se’l va escoltar perquè guanyava EMIS».

Temes:

Teatre LGTBI