La Diputació de Barcelona crea un pla pilot per alleujar els serveis socials

  • La intenció de l’ens supramunicipal és obrir oficines d’ajudes econòmiques, perquè els centres puguin atendre millor les famílies

  • El pla pilot s’ha iniciat a Sant Boi, on cada setmana prop de 200 persones necessiten ajudes urgents per viure

Nuevo centro de servicios sociales de Sant Boi de Llobregat.

Nuevo centro de servicios sociales de Sant Boi de Llobregat. / ANGEL GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Entra capbaixa i acaba plorant davant la treballadora social. Als 50 anys, la Mercedes es va quedar al carrer el 2020 després de la debacle econòmica que la va deixar sense la precària ocupació netejant escales. Ara comparteix pis amb una altra dona però truca a la porta dels serveis socials perquè deu dos mesos de lloguer que no sap com pagar. Com ella, 170 persones acudeixen cada setmana als serveis socials de Sant Boi de Llobregat demanant ajuda econòmica urgent, una afluència que està saturant els serveis socials. Per alleujar-los, la Diputació de Barcelona ha obert allà una oficina d’ajudes econòmiques que, si es demostra útil, es podrà estendre a la resta de municipis de la província el 2022.

«Aquests últims anys tot m’ha sortit malament», sospira la Mercedes. «Vinc aquí perquè m’ajudin», afegeix la dona davant el centre social Cal Ninyo, el lloc on s’ubica la nova oficina d’ajudes econòmiques oberta a mitjans de maig per la Diputació de Barcelona. A la cua també hi ha la Maryam, una jove extutelada que als 27 anys ha sobreviscut a les drogues i diversos intents de suïcidi. Ara demana ajuda per a l’ortodòncia que, amb la seva renda de 400 euros mensuals, no pot assumir. El Mohamed, de 53 anys, busca ajuda per sortir del cotxe on dorm amb el seu fill menor d’edat, mentre que l’Abdul arriba avisant que la companyia elèctrica li ha tallat la llum després de dos mesos d’impagaments.

Extrema necessitat

Tots el seu casos són d’extrema necessitat i urgència. «La llista d’espera per a les primeres visites als serveis socials sol ser de 10 a 12 dies i aquestes persones no poden esperar», assumeix la treballadora social de l’oficina, Esther Argüelles. I encara menys després de la pandèmia. Cada setmana, 170 persones necessiten ajuda d’urgència a Sant Boi, municipi on, el 2020, el consistori va haver d’invertir 1,4 milions d’euros, un 40% més que l’any passat, per a aquestes atencions puntuals. L’oficina té un cost de 133.000 euros i està formada per un equip de cinc tècnics entre administratius, gestors i integradors socials. En pocs mesos també provaran aquest pla pilot a Santa Coloma de Gramenet, el Prat de Llobregat i Sabadell i, en funció dels resultats, es podria estendre a la resta de municipis de la província que ho demanin.

Notícies relacionades

«Ara mateix la situació és molt complicada i veiem de tot, des d’autònoms o treballadors que no cobren cap ajuda fins a persones que ho han perdut tot i estan completament trencades. Alguns es van recuperant a mesura que poden obrir els seus negocis... D’altres no», asseguren els treballadors de l’espai. Un altre drama diari són els desnonaments. Cada setmana n’hi ha més d’una desena en aquesta ciutat. «Si els podem donar ajudes per abonar mensualitats endarrerides evitem el desnonament, però el drama està en la falta de vivenda pública i les llistes d’espera», assumeix la responsable àrea de serveis socials de la ciutat, Mónica Murillo.

«La idea és que aquestes oficines atenguin només les urgències econòmiques i que els serveis socials es puguin dedicar a fer la seva feina, a seguir els casos més complexos des d’un enfocament més comunitari per poder treure’ls del forat», explica Lluïsa Moret, responsable d’Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi. «Volem acabar amb els informes i la burocràcia perquè els serveis socials d’atenció primària es puguin centrar en les persones», prossegueix. Per exemple, coordinar-se amb la xarxa de salut mental, detectar el maltractament infantil, acompanyar a les víctimes de violència masclista, ajudar els avis que viuen sols o entendre què es va truncar en les vides de la Mercedes, l’Abdul i la Maryam perquè puguin refer-les. El repte no sembla fàcil. D’alternatives tampoc n’hi ha gaires.

Temes:

Crisi Pobresa